Versos de la cosa humana

"T¡¯estim per¨° me¡¯n fot¡±. Aquestes sis s¨ªl¡¤labes deuen ser una de les m¨¦s innegables entrades de cavall sicili¨¤ en la literatura catalana. Aix¨ª comen?a el primer poema de Poemes a Nai (1965), que va esdevenir un llibre de culte. Dotze anys m¨¦s tard, Miquel ?ngel Riera (Manacor, 1930) comen?ava un altre recull amb uns mots on hi ha l¡¯eco d¡¯aquell vers inaugural: ¡°T¡¯estim perqu¨¨ existeixes¡±. ?s l¡¯inici del Llibre de les benaventurances (1977), que, juntament amb El pis de la badia (1993), llibre seg¨¹ent i ¨²ltim de l¡¯autor, constitueix un puig ben destacat en el panorama po¨¨tic de l¡¯¨¨poca. Entre 1965 i 1977 hi ha tres llibres de versos m¨¦s. Tot plegat, una obra po¨¨tica indispensable i personal¨ªssima. L¡¯arribada tardana de Miquel ?ngel Riera a la poesia ¡ªsi m¨¦s no a la poesia en catal¨¤¡ª va fer dif¨ªcil que se¡¯l vei¨¦s com un company del dream teammallorqu¨ª de la generaci¨® dels cinquanta (Moy¨¤, Bonet, Vidal Alcover i Llompart), per¨° no ¨¦s, liter¨¤riament, el germ¨¤ petit. La m¨¦s gran projecci¨® de la seva obra narrativa potser ha contribu?t, tamb¨¦, a enfosquir la seva producci¨® com a poeta. Amb la reedici¨® del conjunt dels seus poemes ¡ªara al segell santanyiner Adia¡ª, el lector podr¨¤ comprovar que no em deixo portar per un entusiasme gratu?t.

L¡¯obra po¨¨tica completa de Miquel ?ngel Riera havia estat publicada a la desapareguda Edicions del Salobre l¡¯any 2004, i era, ara mateix, impossible de trobar. L¡¯edici¨® actual reprodueix la del 2004, amb la introducci¨® mod¨¨licament precisa de l¡¯especialista Pere Rossell¨® Bover, responsable tamb¨¦ de l¡¯edici¨®. N¡¯elimina l¡¯aparat cr¨ªtic, al meu parer amb bon criteri: no ¨¦s una edici¨® erudita sin¨® un llibre per a lectors de poesia. Inclou, com a ep¨ªleg, un dels seus llibres juvenils de poesia en castell¨¤, interessant en la mesura que permet constatar la sempre explicada influ¨¨ncia de la Generaci¨® del 27 sobre l¡¯autor. Tocar-la amb els dits, gaireb¨¦: aqu¨ª hi ¨¦s Lorca, aqu¨ª hi s¨®n Aleixandre, Cernuda, Alberti.

El primer poema del Llibre de les benaventurances cont¨¦, cap al final, un vers que repeteix i completa aquell altre ja citat. Diu aix¨ª: ¡°T¡¯estim perqu¨¨ existeixes: ets accessible al tacte¡±. Aquest motiu del que podr¨ªem anomenar l¡¯¡°elogi de la carnalitat¡± recorre la trentena d¡¯anys de poesia en catal¨¤ de Miquel ?ngel Riera i ¨¦s, potser, el nucli del seu sentit. Al seu costat hi ha el de la dignitat de l¡¯home, motiu humanista per excel¡¤l¨¨ncia: tot Riera sembla amarat de l¡¯esperit d¡¯aquella antiga dita segons la qual l¡¯home ¨¦s la mesura de totes les coses, que ell mateix recull en un vers d¡¯Espriu que situa com a ep¨ªgraf d¡¯un dels llibres. No hi trobarem, per¨°, un humanisme de tall apol¡¤lini: Riera reserva les seves benaventurances als que es desesperen en la cerca de la bellesa, als que s¡¯equivoquen una vegada i una altra, als que fracassen, als emprenyats. S¨ª, en la seva visi¨® de l¡¯home hi ha alguna cosa de molt propera al cor del Serm¨® de la Muntanya. Es cuida prou, per¨°, d¡¯advertir-nos que qualsevol anhel d¡¯elevaci¨® es resol en terrenalitat. En un vers es confessa un home ¡°sense m¨¦s altar que tocar pell humana¡±, i dos alexandrins rotunds d¡¯un dels seus darrers poemes sintetitzen el seu credo: ¡°La vida a l¡¯altre m¨®n tamb¨¦ la donaria / per augmentar el cabal de la que tenc aqu¨ª¡±. Potser no ¨¦s un poeta de dicci¨® perfecta, potser t¨¦ de tant en tant algun vers cantellut, per¨° amb la seva veu solemne t¨¦ alguna cosa de profeta de la pell i de la carn.