La revoluci¨® del cine a l¡¯escola

Quan la cineasta Meritxell Colell (Barcelona, 1983) va decidir tornar a Barcelona des de Buenos Aires l¡¯any 2007 despr¨¦s de completar els seus estudis a la Universidad del Cine (FUC), nom¨¦s tenia una motivaci¨® al cap i tres paraules gravades al cervell: Cinema en curs. Feia dos anys que, des de l¡¯associaci¨® A Bao A Qu, N¨²ria Aidelman, professora de Comunicaci¨® Audiovisual, i Laia Colell, humanista especialista en els Cahiers de Simone Weil, havien engegat amb un grapat de docents i cineastes un projecte pedag¨°gic per fer cinema a les escoles i instituts de Catalunya i de fora del territori. Una experi¨¨ncia educativa p¨²blica en qu¨¨ una pel¡¤l¨ªcula no fos vista com el recurs d¡¯entreteniment per sedar l¡¯aula un dia de pluja, sin¨® com una eina d¡¯experimentaci¨®, participaci¨®, expressi¨® i relaci¨® amb el m¨®n que ens envolta. En un ofici on el negoci i la l¨°gica capitalista dicten la rendibilitat del llenguatge cinematogr¨¤fic, Colell sentia que necessitava deslligar-se d¡¯aquesta deriva mercantilitzada per formar part d¡¯un projecte comunitari i educatiu en qu¨¨ tothom s¡¯involucr¨¦s sense importar el seu origen o classe social. On els fragments de directors i autors com Chantal Akerman, Claire Denis, Jean-Luc Godard, Jos¨¦ Luis Guer¨ªn, Robert Bresson o Agn¨¨s Varda obrissin el cam¨ª per a la participaci¨® i experimentaci¨® del mateix alumnat fent ficci¨® o documentals. Ensenyar mirades per comprendre i treballar la pr¨°pia a trav¨¦s de la c¨¤mera, el so i l¡¯esperit d¡¯equip.

¡°Quan ho expliques a altres directors de fora, no es poden creure que aix¨° existeixi. Jo era molt jove quan vaig impartir els primers dos tallers, nom¨¦s tenia 23 anys, per¨° estic conven?uda que sense Cinema en curs no hauria pogut dirigir per mi mateixa. He apr¨¨s tant de les docents i els nens i adolescents, que ells tamb¨¦ s¨®n els meus referents¡±, explica per tel¨¨fon des de Sant Sebasti¨¤, on ultima la seva darrera pel¡¤l¨ªcula abans de presentar Duo aquests dies al Festival de M¨¤laga. El certamen far¨¤ que es retrobi amb Carla Sim¨®n, que projecta per primer cop a Espanya Alcarr¨¤s, flamant guanyadora de l¡¯Os d¡¯Or a la Berlinale. ¡°La Carla i jo, de fet, ens vam con¨¨ixer a Cinema en curs mentre f¨¨iem els tallers amb els alumnes. Des de llavors, compartim els nostres processos creatius i, si aix¨° passa, ¨¦s per haver compartit comunitats¡±, explica Colell, poc dubitativa a l¡¯hora de definir aquest projecte: ¡°?s un acte de resist¨¨ncia pol¨ªtica¡±. Les xifres confirmen que ¨¦s una aut¨¨ntica militant: des que es va estrenar amb l¡¯escola Bordils de Girona i a l¡¯institut de Les Corts el 2007, ha acompanyat m¨¦s de 40 curtmetratges amb alumnes entre 11 i 18 anys, curs escolar rere curs escolar. ¡°En un m¨®n on hi ha molt soroll, Cinema en curs vol apropar-se a la possibilitat del silenci, on les docents acompanyen els alumnes i els donen espai per a la reflexi¨®, treballant la seva pr¨°pia intu?ci¨® i la capacitat per imaginar¡±, sentencia.

P¨²blic interseccional

Des del 2005, Cinema en curs ha desenvolupat m¨¦s de 400 tallers en un total de 95 escoles i instituts a Catalunya. A la resta de territoris (Madrid, el Pa¨ªs Basc, Gal¨ªcia, el Pa¨ªs Valenci¨¤, Alemanya o M¨¨xic, entre d¡¯altres punts) han fet feina amb 90 escoles i instituts, amb m¨¦s de 160 tallers per on han passat creadors, m¨¦s enll¨¤ de Meritxell Colell o Carla Sim¨®n, com Pep Garrido, Celia Rico, Jon¨¢s Trueba, Alba Cros, Nely Reguera o ?ngel Santos, entre molts d¡¯altres. Si una cosa tenien clara N¨²ria Aidelman i Laia Colell, dues amigues que es van con¨¨ixer estudiant a l¡¯Institut Montserrat de Barcelona i que van quedar profundament marcades per l¡¯exposici¨® El segle del cinema al CCCB l¡¯any 1995, era que el cinema podia ser pedag¨°gic a l¡¯aula. Que els bons mestres ¡ªcom la professora que les va portar a aquella mostra, Montserrat de Gispert¡ª ens marquen per a tota la vida i que, si aconseguien comptar amb la col¡¤laboraci¨® de docents capacitats, disposats a aprendre i fins i tot a enregistrar plans de matinada, si engegaven aquest projecte, no nom¨¦s havia de passar a Barcelona o a l¡¯Eixample.

Des de la primera edici¨®, el 2005, el projecte ha viatjat a ZERs (escoles rurals) i a l¡¯extraradi, perqu¨¨ la cultura no s¡¯ha de fer ni s¡¯ha de viure nom¨¦s a la capital. ¡°La diversitat geogr¨¤fica era crucial des que vam comen?ar les reunions amb docents i creadors, aquest projecte ¨¦s interseccional i no vol privilegis. Aqu¨ª hem treballat des de grups d¡¯acollida al Raval, alumnes d¡¯escoles rurals o de centres allunyats de Barcelona¡±, diu Laia Colell.

Colell es volia deslligar de la deriva mercantilitzada per formar part d¡¯un projecte comunitari

El projecte est¨¤ inspirat pel tractat La hip¨°tesis del cine, del cineasta Alain Bergala. El seu ADN est¨¤ definit per la ¡°pedagogia de la creaci¨®¡± i pel que Stefan Zweig explicava a El misteri de la creaci¨® art¨ªstica (¡°No crec que ning¨² que per primera vegada a la vida visiti un museu, ni per primera vegada escolti una simfonia de Beethoven, s¨¤piga estimar sense m¨¦s ni m¨¦s l¡¯obra mestra. Una obra d¡¯art no es lliura a ning¨² a la primera envestida. Per sentir b¨¦, hem de tornar a sentir all¨° que l¡¯artista ha sentit¡±). La participaci¨® de tots els agents (alumnes, docents, cineastes) ¨¦s crucial, per¨° tamb¨¦ la mirada sobre l¡¯entorn, apropant-se a les diferents generacions i realitats socioculturals de l¡¯espai de conviv¨¨ncia. ¡°L¡¯escola ha de ser permeable, no pot ser un espai tancat, una illa on fas una vida unes hores i despr¨¦s surts i tornes a casa, a la teva bombolla de conviv¨¨ncia¡±, explica Aidelman. ¡°Els alumnes aprenen a estimar el lloc on viuen i el cinema ens dona l¡¯oportunitat de connectar-los i fer-se responsables de la seva comunitat¡±, afegeix Laia Colell. ¡°La idea final ¨¦s que el cinema i la seva mirada formin part de la seva vida¡±, diu Aidelman.

I tant que passa. Cinema en curs no nom¨¦s ¨¦s el que transcorre en un taller o quan es projecten les pel¡¤l¨ªcules del curs a la Filmoteca de Catalunya, al juny, quan alumnes, docents i cineastes viuen la seva gran estrena amb valoracions d¡¯altres professionals. Un intercanvi de correus electr¨°nics, trucades o videotrucades amb docents, antics alumnes o alumnes de prim¨¤ria immersos en ple rodatge d¡¯un curtmetratge de ficci¨® aquesta mateixa setmana confirma tres coses: que l¡¯entusiasme i l¡¯aprenentatge continu s¨®n el motor de la seva experi¨¨ncia, que Cinema en curs els aporta confian?a en la seva creativitat, i que la petjada del projecte ¨¦s immensa, alhora que canvia la seva comprensi¨® del m¨®n i de si mateixos.

¡°Recordo els inicis del taller. No ¨¦s incre?ble que unes pr¨¤ctiques facin la vida fascinant? Des que vam comen?ar a filmar Plans del m¨®n els veig per tot arreu. El mateix ens passa a totes amb les pr¨¤ctiques de ¡®llum i rostre¡¯: ara, quan veiem una petita l¨ªnia de llum, ens emocionem, traiem el m¨°bil o qualsevol cosa amb qu¨¨ puguem filmar un retrat. ¡°Ja no m¡¯avorreixo pel carrer. He apr¨¨s a observar. La vida, remarco, ¨¦s fascinant¡±, va escriure Sofia Niub¨°, alumna a l¡¯Institut Mois¨¨s Broggi (Barcelona) el curs 2018-2019, que va fer el taller amb la docent Fanny Figueras i amb Pep Garrido, en un text que va escriure amb motiu del premi Pep¨®n Coromina de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ per a Cinema en curs el 2021. Un any despr¨¦s, la Sofia no ha canviat de parer: ¡°Abans de fer Cinema en curs ja tenia nocions de cinema, per¨° eren molt cl¨¤ssiques i comercials. Aqu¨ª vaig aprendre que el cinema pot ser r¨¤pid i lent, que les emocions poden activar un moviment en la c¨¤mera i que totes les hist¨°ries tenen el dret de ser documentades¡±, explica en un intercanvi de correus. ¡°?s igual d¡¯especial la ciutat (Chantal Akerman) que la muntaya (Raymond Depardon); ¨¦s tan important qui cuida (Nicolas Philibert) com qui reivindica (Agn¨¨s Varda). A m¨¦s a m¨¦s, vam fer un curtmetratge entre 30 persones. S¨ª, es diu aviat, hahaha¡±, rememora, i afegeix rebel¡¤lant-se contra amb l¡¯envaniment de la figura de l¡¯autor que imperava en el passat: ¡°Potser Fran?ois Truffaut estaria cabrejat en veure que no hi ha autor en singular, sin¨® que ho vam ser tots i totes¡±. Figueres confirma el p¨°sit del projecte. ¡°Una de les coses m¨¦s boniques ¨¦s quan una alumna m¡¯envia algun missatge perqu¨¨ ha anat al cinema o perqu¨¨ a la universitat han citat algun referent que ella ja coneix perqu¨¨ l¡¯hem treballat¡±, explica aquesta professora d¡¯Arts, que des de l¡¯any 2011 treballa amb grups de secund¨¤ria i batxillerat en instituts com el Narc¨ªs Monturiol o el Mois¨¨s Broggi, a Barcelona.

¡°A vegades, quan em desperto i miro per la finestra i veig el cel d¡¯aquell blau intens, penso en la classe que ens va fer la Meritxell sobre les hores i les llums del dia i la incre?ble ¡°hora blava¡± que es veu quan surt i es pon el sol¡±, explica Gina Fontan¨¦, alumna a l¡¯Escola de Bordils el curs 2017-2018 que va treballar amb la docent Carme Congost, una de les professores m¨¦s m¨ªtiques del projecte. Hi est¨¤ involucrada des del 2005, any del seu inici. Aquest poble de gaireb¨¦ dos mil habitants conviu amb el cinema des de fa gaireb¨¦ 20 anys. All¨¤ s¡¯han enregistrat documentals sobre la hist¨°ria de la localitat o dels oficis dels seus habitants. ¡°Un curs vam anar a filmar en una empresa on treballaven els pares d¡¯uns alumnes i va ser molt revelador com es van adonar del que suposa el treball del pare i la mare. ¡®A partir d¡¯ara em creur¨¦ la mare quan em digui que est¨¤ cansada¡¯ o ¡®Voldr¨¦ estudiar per no tenir una feina tan dura com la del meu pare¡¯ van ser algunes de les reflexions¡¯, explica Congost, que lamenta que ¡°per a molts centres educatius fer cinema a l¡¯escola o l¡¯institut nom¨¦s ¨¦s mirar una pel¡¤l¨ªcula per detectar un tema o alguna emoci¨®¡±.

Yasmin Elafi, alumna de l¡¯Institut Escola Trinitat Nova de Barcelona el 2019-2020, va fer el taller amb Pilar Armengol i Jordi Morat¨®. Va ser l¡¯any del confinament i van crear el film Sota un mateix cel. La Trinitat des de dins. Fer una pel¡¤l¨ªcula durant la quarantena va suposar nous reptes: ¡°Per a nosaltres va ser molt important fer una pel¡¤l¨ªcula que mostr¨¦s la diversitat del barri. Vol¨ªem explicar que aquesta diversitat ¨¦s una riquesa. Hi ha molta gent que t¨¦ por de les persones diferents, perqu¨¨ no ho coneix. No ¨¦s que ho rebutgin, ¨¦s que no ho coneixen¡±, reflexiona. Armengol, la seva docent, porta des del 2006 fent Cinema en curs en centres allunyats del centre de Barcelona, com al Bon Pastor, a Ciutat Meridiana o a Trinitat Nova, on ara desenvolupa el projecte. Un dels avantatges m¨¦s clars que hi veu ¨¦s ¡°el di¨¤leg entre iguals que es genera en l¡¯admiraci¨® per la feina dels altres i en saber donar i rebre les felicitacions¡±, com quan es va omplir ¡°m¨¦s que mai¡± el gimn¨¤s de l¡¯institut per veure la pel¡¤l¨ªcula que van rodar durant la quarantena. Armengol lamenta certs buits en els projectes educatius. ¡°S¡¯oblida el cinema i tot el que t¨¦ un vessant art¨ªstic, creatiu, que fomenti l¡¯expressi¨® i la creaci¨®. Potser s¡¯hauria de preguntar als pol¨ªtics que decideixen els curr¨ªculums i els plans d¡¯estudis qu¨¨ hi ha darrere de determinades decisions, quin tipus de ciutadans volem formar¡±, sentencia.

Sim¨®n, Colell i Cros estan educant la mirada i la sensibilitat de tota una generaci¨®

Cinema en curs no nom¨¦s passa a les escoles i els instituts. Com el film Els dies que no oblidarem, realitzat per un grup de joves migrats sols amb l¡¯acompanyament de N¨²ria Aidelman i Pep Garrido, i de Sergi L¨®pez com a educador. La pel¡¤l¨ªcula mostrava els primers dies d¡¯en Mohammed, un noi que arriba sol a Barcelona i es troba perdut. ¡°Quan vam arribar no sab¨ªem res de catal¨¤ i castell¨¤. Al taller hem pogut parlar, i ens ha donat la confian?a per aprendre m¨¦s. Aix¨° ens va ajudar molt a millorar el catal¨¤ i el castell¨¤. Aprendre ens ajuda a estar millor i ens agradaria seguir practicant cinema¡±, van dir Mamadou Boye i companys a la presentaci¨® a la Filmoteca.

¡°El cinema no pot ser classista o elitista. Aix¨° no ho fem per fer ind¨²stria, ¨¦s una mirada transversal, sense condescend¨¨ncia en la pedagogia per demostrar que qualsevol persona pot fer cinema¡±, explica Alba Cros en una videotrucada des de l¡¯escola de Torrelameu (un poble de 700 habitants a Lleida). La cineasta est¨¤ amb la docent Irene Sampedro i els alumnes Jana Re?¨¦, Ares Mart¨ªnez, Cora Trota i Lluc Costa, que preparen un curtmetratge de ficci¨® sobre un noi que ha de canviar d¡¯escola. Cros, que va participar com a membre de la Junta de l¡¯Acad¨¨mia en els passats premis Gaud¨ª, afirma, com diu Meritxell Colell al principi del text, que ¡°Cinema en curs ¨¦s la resist¨¨ncia¡±. Una mirada d¡¯elogi a un cine que no hi ent¨¦n de profit econ¨°mic, per¨° s¨ª de respecte a la comunitat i l¡¯entorn i que, en la seva ess¨¨ncia, confirma per qu¨¨ havien de ser totes aquestes cineastes tan especials i que tant triomfen (com Sim¨®n, Colell o la mateixa Cros) les mateixes que estan educant la mirada i la sensibilitat de tota una generaci¨®.