Ranxeres i tequiles per a ¡®El ¨²ltimo adi¨®s¡¯ al Tantarantana

Una persona que va marxar de casa, una casa que era (i ¨¦s, tamb¨¦) a Costa Rica, i que ha fet de Catalunya casa seva (tamb¨¦), sap qu¨¨ ¨¦s dir ad¨¦u.Tot i aix¨ª, els comiats, sovint, ens agafen tan desprevinguts que se'ns escapen. ?s el que li va passar a la Denise Duncan fa vuit anys, quan es va assabentar de la mort de la seva ¨¤via, una persona molt important per a ella, sola, asseguda en una cadira d'un lloc tan as¨¨ptic, tan impersonal, tan poc acollidor com un aeroport. El de Miami. Al mig del no-res de la seva vida. No hi arribaria a temps de dir-li adeu. "Jo ja havia constru?t la meva vida a l'altra banda de l'oce¨¤ i no vaig poder acomiadar-me d'ella", recorda la dramaturga. Va ser el primer impuls d'escriure El ¨²ltimo adi¨®s, que es pot veure al Tantarantana, a Barcelona, fins al 10 d'abril, dins del projecte d'ajuda a la creaci¨® El cicl¨® 2021-2022.

La idea va agafar forma tot parlant amb la seva amiga i actriu Catalina Calvo, tamb¨¦ costa-riquenya. "Era l'any 2020 (del qual no cal dir res) i sopant, prenent unes copes de vi, vam coincidir a valorar la import¨¤ncia dels comiats arran de tots aquells que se'ns han quedat pendents", explica Duncan. D'aquell sopar i de moltes converses m¨¦s, va sorgir aquesta obra, un homenatge, d'alguna manera, als que ja no ho s¨®n o ja no tenim a prop, "a totes aquestes coses que donem per segures i de cop, ja no les tenim".

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯¨¨xit o el frac¨¤s dels ¡®millennials¡¯, en mans d¡¯un ¡®like¡¯

¡®El sensespai¡¯, a la Flyhard, descobreix el dolor amagat rere un diagn¨°stic

El teatre dels fills de la crisi

El fil argumental ens porta des d'aquell aeroport de Miami al comiat a les ¨¤vies i als comiats a etapes de les nostres vides, passant per petites grans hist¨°ries, per cors trencats, per gent que mor... L'esperit, per¨°, ¨¦s de celebraci¨®: "?s un ritual, una mena d'aquelarre, i passa per ranxeres, tequiles (encara que jo soc mes de rom...!) i per can?ons petardes, com la de la Paulina Rubio, esclar! o, no tan directament, per d'altres, com Aquellas peque?as cosas, de Serrat", que tamb¨¦ parla d'all¨° que oblidem i de qu¨¨, potser per aix¨°, no ens hem pogut acomiadar. Una mena de bosc de cadires ("met¨¤l¡¤liques, fredes, com les de l'aeroport") que es van movent construint espais diferents donen caliu a l'escenografia, de V¨ªctor Peralta, que embolcalla aquests comiats.

El text, que interpreta Catalina Calvo, narra un seguit d'experi¨¨ncies i viv¨¨ncies de les dues: "El 90% del text ¨¦s veritat", revela l'autora. "L'altre 10% ¨¦s ficci¨®. Per qu¨¨? Doncs per all¨° de no deixar que la veritat t'impedeixi explicar una bona hist¨°ria: les nostres vides s¨®n interessants, per¨° mai tant. Cal engreixer-les, hilvanar-les amb un pessic de ficci¨®". L'autora de El combate del siglo o Negrata de mierda s'estrena en aquest g¨¨nere: "No ¨¦s el meu estil, per¨° vaig assistir a un curs a la Beckett de Sergio Blanco [un dels mestres de l'autoficci¨®] i m'hi vaig atrevir".

El resultat ¨¦s que ja ni sabrien distingir quines hist¨°ries pertanyen a l'una o a l'altra: "Aix¨° demostra que el que ens passa, per molt original que ens pugui semblar, li passa a tothom", diu la directora. De fet, han trobat unes tipologies de comiats presents en tothom: als pares, als avis, als morts, als amors, a all¨° que hem deixat de ser... En el mon¨°leg es llegeixen tamb¨¦ comiats suggerits a Instagram i, a m¨¦s, el p¨²blic pot escriure en un paperet, a l'entrada, el comiat que t¨¦ pendent. "Hi ha missatges escrits des de la r¨¤bia, des de l'amor, altres que s¨®n directament, un nom. Tots entren dins d'aquestes tipologies", sentencia Duncan.

Tamb¨¦ sortiran comiats desitjats, aquells de dir ?Ah¨ª te pudras!, no? "Home, jo, que dono classes i sempre insisteixo que les paraultes grosses es fan m¨¦s grans escrites en un text teatral, he escrit algun passatge en qu¨¨ em cago en tot, a tope!, deixant anar tota la r¨¤bia", admet.

"Porto 18 anys a Catalunya, dic adeu cont¨ªnuament, mai no s¨¦ si tornar¨¦ a veure segons qui, estic a 24 hores de viatge de part de la meva fam¨ªlia... Tinc molta relaci¨® amb dir adeu", pensa aquesta afrocatalana, que no sabria dir si l'obra ¨¦s m¨¦s optimista o nost¨¤lgica: "Dir ad¨¦u ¨¦s dif¨ªcil, per¨° no dir-ho sempre ¨¦s pitjor. Per aix¨° cal dir-ho amb tot l'amor del m¨®n, si no, ens quedem aturades al lloc!" Potser, l'optimisme s'imposa a la nost¨¤lgia: "Ara, cada dia la Cata i jo ens diem ad¨¦u tres cops, mirant-nos als ulls, Que no se'ns passi. ?s una manera de celebrar".