¡°Despr¨¦s del franquisme ha faltat consens transversal antifeixista¡±

Una desena d¡¯entrevistes a historiadors i periodistes, entre d¡¯altres, componen el gros de Franco desenterrado. La segunda transici¨®n espa?ola (Ediciones de Pasado y Presente), de Sebastiaan Faber, catedr¨¤tic d¡¯Estudis Hisp¨¤nics a l¡¯Oberlin College d¡¯Ohio. L¡¯hispanista, nascut a Amsterdam fa 52 anys, repassa el que la transici¨® democr¨¤tica va deixar mal enterrat, en una entrevista feta despr¨¦s que la fiscalia hagi sepultat la investigaci¨® sobre un rei em¨¨rit amb ganes de tornar.

Pregunta. Vost¨¨ veu necess¨¤ria la segona transici¨®? Tan diferents som d¡¯Europa?

Resposta. Hi ha cert consens a l¡¯esquerra espanyola que algunes coses van quedar per fer a la transici¨®: mem¨°ria hist¨°rica, drets humans, reparaci¨® a les v¨ªctimes o anul¡¤laci¨® de processos. S¨®n d¨¨ficits de la democr¨¤cia espanyola. Si a aix¨° se li hauria de dir o no segona transici¨®, ¨¦s el de menys. En l¡¯ep¨ªleg del llibre dic que els espanyols no s¨®n tan diferents com es pensen. Quan el PSOE es lamenta que la dreta espanyola no sigui com l¡¯alemanya, est¨¤ invocant una difer¨¨ncia amb Europa, com quan el periodista Jos¨¦ Antonio Zarzalejos diu en el llibre que l¡¯esquerra espanyola ¨¦s paleol¨ªtica en relaci¨® amb la danesa i holandesa. La comparaci¨® ¨¦s munici¨® discursiva.

P. Europa ¨¦s rica en anomalies democr¨¤tiques. A Alemanya, per exemple, als anys seixanta el fiscal Fritz Bauer va desconfiar dels tribunals i la policia del seu pa¨ªs i va facilitar al Mosad la captura d¡¯Adolf Eichmann, un dels responsables de l¡¯extermini massiu de jueus.

R. S¨ª, la desnazificaci¨® era menys important del que semblava a Alemanya. El canceller Adenauer ho reconeixia.

P. A Espanya el dictador es va morir al llit. En canvi a Europa la caiguda del feixisme va ser fruit d¡¯una vict¨°ria militar.

El nazisme a Europa va ser condemnat per l¡¯esquerra i la dreta. La dreta espanyola mai ha denunciat el franquisme

R. La dreta espanyola mai ha denunciat el franquisme. Zarzalejos diu al llibre que ha estat un gran error. El nazisme a Europa va ser condemnat per la dreta i l¡¯esquerra. A Espanya no hi ha hagut aquest consens antifeixista respecte al franquisme. ?s cert que a Europa el revisionisme sempre ha existit, per¨° durant molt temps va ser residual. Que Vox reivindiqui el franquisme no ¨¦s un reflux, ¨¦s una continu?tat. La veritat ¨¦s que l¡¯extrema dreta espanyola va viure de forma bastant c¨°moda i tranquil¡¤la dins del PP. I el franquisme encara pesa a l¡¯imaginari d¡¯avui. La dreta es resisteix a allunyar-se¡¯n: li agraeix haver salvat Espanya del comunisme, els pantans, la seguretat social... D¡¯altra banda, certa esquerra troba franquisme en tot. En ambd¨®s casos, aquest pes impedeix veure que alguns problemes s¨®n comuns amb els d¡¯altres pa?sos europeus.

P. A Espanya sembla que la just¨ªcia s¡¯hagu¨¦s imposat una mena de tasca de supl¨¨ncia del poder pol¨ªtic. Les euroordres topen una i altra vegada amb els tribunals europeus. Perviu el franquisme?

R. Ignacio S¨¢nchez Cuenca parla del ¡°legalisme de la just¨ªcia espanyola¡±, que ¨¦s propi d¡¯una visi¨® conservadora. Dir a aix¨° franquisme t¨¦ cert sentit. Per¨° crec que ve d¡¯una tradici¨® molt m¨¦s antiga, ve del fons de la hist¨°ria. No t¨¦ sentit qualificar el magistrat Manuel Marchena de franquista. Ell ¨¦s un home que t¨¦ una apreciaci¨® conservadora de la just¨ªcia. Cal tenir en compte que part de les actituds reaccion¨¤ries provenen de l¡¯espanyolisme. Hi ha persones preparad¨ªssimes que estan al punt m¨¦s alt de carrera judicial i no saben pronunciar un cognom en catal¨¤, o que permeten als testimonis angloparlants portar un int¨¨rpret i en canvi no deixen fer el mateix als catalanoparlants.

P. L¡¯independentisme ha donat ales al creixement de Vox?

R. El nacionalisme de Vox prov¨¦ d¡¯un espanyolisme que durant un temps cr¨¨iem inexistent en una Espanya que pens¨¤vem immune a una extrema dreta tipus Le Pen. No es pot culpar el moviment independentista del creixement de Vox, perqu¨¨ la crisi catalana s¡¯inicia amb la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut.

P. L¡¯extrema dreta espanyola neix dels sectors socials frustrats per la globalitzaci¨®, a l¡¯escalf de l¡¯extrema dreta europea, o ¨¦s filla directa del franquisme?

R. En l¨ªnia geneal¨°gica, Vox neix del PP i el PP del franquisme, per¨° l¡¯¨¨xit ve menys del franquisme i m¨¦s de la globalitzaci¨® i de l¡¯auge de l¡¯extrema dreta internacional. El perfil geneal¨°gic en cada pa¨ªs ¨¦s diferent. Seria un error t¨¤ctic ¡ªtal com diu Ignacio Echevarr¨ªa al llibre¡ª caracteritzar Vox com un partit franquista. Ara b¨¦, atrau a un electorat pol¨ªticament incorrecte i aix¨° inclou reivindicar el franquisme. A aquesta atracci¨® tampoc ha sabut resistir-se el PP quan diu que el Govern actual ¨¦s el pitjor que hi ha hagut a Espanya en un segle, obviant el franquisme.

P. Els sobiranistes diuen que s¨®n la garantia democr¨¤tica, que si no fos per ells Espanya estaria pitjor. Per¨° quan tornen a casa fan el mateix que critiquen. Les lleis de transitorietat en s¨®n un exemple.

R. El proc¨¦s va ser una cosa improvisada i mal projectada. El periodista Guillem Mart¨ªnez defensa que va ser una maniobra per salvar la dreta catalana. Aix¨° no significa que es pugui minimitzar la realitat. La for?a dels sentiments independentistes i el cansament d¡¯una certa Espanya existeix, encara que sigui utilitzada pels pol¨ªtics.