Blanca Llum Vidal a ¡®La primavera sou V¨®s¡¯, desig i dissid¨¨ncia

El cos i la paraula, dues materialitats que transgredeixen els seus l¨ªmits a trav¨¦s del desig i el llenguatge. El cos ent¨¨s com a camp de batalla discursiu, i la paraula, com a ostatge que cal recuperar i resignificar. Setanta anys separen l¡¯escriptora surrealista alemanya Unica Z¨¹rn de la poeta catalana Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986), una dist¨¤ncia temporal que, paradoxalment, la seva escriptura esborra en l¡¯imprevist i significatiu di¨¤leg que s¡¯estableix entre la primera obra de Z¨¹rn, Primavera fosca (Wunderkammer) i l¡¯¨²ltim treball de Vidal, La princesa sou V¨®s (Club Editor).

Malgrat les difer¨¨ncies, tots dos llibres exploren el desig i les seves formes a trav¨¦s de la veu narrativa. Per un costat, tot utilitzant un narrador en tercera persona, Z¨¹rn ens narra el desvetllament sexual d¡¯una nena des de la seva perspectiva. La mirada del narrador ¨¦s la de la jove, el descobriment sexual de la qual comen?a amb la seva fascinaci¨® ed¨ªpica pel pare i el rebuig de la mare. Per l¡¯altre costat, Vidal recupera la tradici¨® vuitcentista dels epistolaris amorosos per crear una veu femenina que s¡¯adre?a a un v¨®s que no escoltem, que nom¨¦s coneixem a trav¨¦s de la veu d¡¯ella, que el crea a cada nova missiva.

En tots dos casos, elles s¨®n les protagonistes, els subjectes del desig. Elles prenen la iniciativa i, encara m¨¦s important, prenen la paraula i s¡¯apropien del discurs. I ho fan, parafrasejant Vidal, desprenent-se d¡¯aquella ¡°llengua subordinada que s¡¯enfila pel cel on no se¡¯ns ha perdut res i que embafa abans de dir el qu¨¨¡±. Aquesta ¨¦s la llengua que ho articula tot, comen?ant pel desig i seguint pels cossos, els f¨ªsics, per¨° tamb¨¦ els socials. Perqu¨¨ totes dues obres parteixen de la intimitat per sortir fora, traspassen l¡¯espai de la conversa ¨ªntima per interpel¡¤lar el m¨®n i la seva ordenaci¨®. La transgressi¨® de Z¨¹rn resideix precisament en aix¨°, en trencar amb la idea de la inf¨¤ncia ing¨¨nua i de la jove c¨¤ndida amb un subjecte femen¨ª que no nom¨¦s desitja, sin¨® que explora les diferents formes del desig i busca la seva satisfacci¨®. ¡°No t¨¦ por que d¡¯altres ho vegin. Masturbar-se en p¨²blic sembla que augmenta el seu plaer¡±. La recerca del plaer ¨¦s uns dels leitmotivs de Primavera fosca, una recerca f¨ªsica, per¨° tamb¨¦ imagin¨¤ria.

Entre somnis, evocacions i records reimaginats, la jove escapa d¡¯aquell m¨®n tan poc complaent i tan codificat en el qual la llibertat de ser, de relacionar-se i de gaudir no existeix. La fantasia, el somni i el record s¨®n els llenguatges que la jove reinventa per poder, des de dins, sortir a fora, com assenyala Mireia Casanyes-Dalmau en l¡¯estudi cr¨ªtic: a Z¨¹rn trobem ¡°una mirada reveladora, enfora de tota instituci¨® can¨°nica i creadora en el seu m¨¤xim exponent: art i vida s¡¯uneixen per subvertir, des del llenguatge pict¨°ric, des de la for?a material del paper i la tinta contra les fronteres f¨ªsiques, com la cambra del sanatori, fins a palpar, desmembrar i desestabilitzar els l¨ªmits del llenguatge i dels g¨¨neres literaris¡±.

Vidal tamb¨¦ ens ofereix una mirada reveladora: en un gest ir¨°nic, utilitza un g¨¨nere altament codificat com l¡¯epistolari amor¨®s per q¨¹estionar la idea mateixa d¡¯instituci¨® ¡ªno s¨®n, de fet, les relacions amoroses l¡¯exemple m¨¤xim d¡¯institucionalitzaci¨®?¡ª i fa servir tamb¨¦ el llenguatge del somni, del record i de la invenci¨®. Perqu¨¨ ¡°V¨®s¡± ¨¦s una evocaci¨® de la veu narradora que, com la jove de Z¨¹rn, troba en el llenguatge la manera de transgredir els codis, i, sobretot, d¡¯apropiar-se de la paraula en un moment en el qual ¡°ja han deixat caure que ¨¦s millor no parlar¡±.