Xavier Folch, mesura d¡¯editor i pol¨ªtic

La col¡¤lecci¨® ¡°Di¨¤legs a Barcelona (1984-2001)¡± ¡ªconverses a recuperar i continuar¡ª s¡¯encetava amb un m¨¤ a m¨¤ en qu¨¨ l¡¯escriptora Maria Aur¨¨lia Capmany retreia a Pasqual Maragall la manca de comprom¨ªs de la burgesia catalana representada per l¡¯il¡¤lustre llinatge de l¡¯aleshores jove alcalde. La resposta transcrita per Xavier Febr¨¦s no defugia la responsabilitat: ¡°Jo em sento una mica hereu dels burgesos, de la ciutadania burgesa[...]. Els qui representem partits pol¨ªtics populars hem de considerar-nos m¨¦s hereus que no pas antagonistes. I continuar la tradici¨® de fer ciutat que ha estat una mica abandonada pels burgesos¡±.

Xavier Folch Recasens (1938-2021) tamb¨¦ se sentia interpel¡¤lat per aquest mandat civicopol¨ªtic, tot afegint-hi una dimensi¨® cultural-editorial que, a partir de Catalunya, comprenia tot el domini ling¨¹¨ªstic. D¡¯aqu¨ª que la seva traject¨°ria recordi els bons migcampistes blaugranes que no nom¨¦s donen continu?tat a la pilota, sin¨® que milloren la passada rebuda cam¨ª del gol. En el cas de l¡¯editor i pol¨ªtic barcelon¨ª ¡ªaccidentalment nat al Burgos franquista durant la Guerra Civil¡ª, aquest paper de baula enriquidora va practicar-lo tant a l¡¯oposici¨® antifranquista com a les institucions i la pol¨ªtica auton¨°miques i, especialment, en el m¨®n editorial a trav¨¦s dels segells Ariel, Cr¨ªtica i, de forma preeminent, Emp¨²ries, abans i despr¨¦s de la seva integraci¨® al Grup 62.

Com ja es reconeix al subt¨ªtol, el llibre ofereix tres blocs de materials que obren joc i marquen l¨ªnies mestres per a posteriors biografies: un enfilall de converses breument contextualitzades i organitzades cronol¨°gicament, unes poques fotografies comentades i, finalment, una tria de textos en catal¨¤ i castell¨¤ del mateix Folch dedicats a referents (Salvador Espriu, Gregorio L¨®pez Raimundo, Modest Prats, Jordi Rubi¨®, Manuel Sacrist¨¢n, Jorge Sempr¨²n i Joan Vinyoli) i a moments i elements clau de la seva vida (el Congr¨¦s de Cultura Catalana, l¡¯editorial Emp¨²ries, i la llengua i la immigraci¨®). La f¨®rmula facilita la proximitat vers el personatge i, tot i que provoca algunes reiteracions, evidencia que la seva centralitat a la Catalunya contempor¨¤nia no ¨¦s una sobreinterpretaci¨® imputable a l¡¯amistat de la tripleta d¡¯autors i del mateix fundador d¡¯Anagrama.

Aquesta preemin¨¨ncia en ¨¤mbits i per¨ªodes diversos es veu afavorida pel tarann¨¤ de Folch, que el mateix interessat atribueix a la formaci¨® liberal rebuda al Liceu Franc¨¨s i que l¡¯artista i amic Antoni T¨¤pies descrivia com d¡¯¡°una gran comprensi¨® i una amplitud de mires¡±. Pol¨ªticament, aix¨° reverteix en una milit¨¤ncia alliberada tant de prejudicis com de dogmatismes ideol¨°gics que el van convertir, tant en la seva etapa al PSUC durant el tardofranquisme i la transici¨® com posteriorment dins del maragallisme, en home pont i sovint de consens en l¡¯esquerra catalana i m¨¦s enll¨¤.

Amb tot, ¨¦s al m¨®n literari on la seva petja ¨¦s m¨¦s profunda. D¡¯una banda, trobem la seva implicaci¨® en la normalitzaci¨® del m¨®n editorial catal¨¤ tant industrialment (segells) i professional (com a creador d¡¯equips), com de foment de la reconnexi¨® de la cultura catalana amb g¨¨neres, idees, debats i autors de la resta del m¨®n. De l¡¯altra, hi ha el seu paper com a editor decisiu en la carrera de moltes de les firmes m¨¦s rellevants de la literatura catalana actual i, sobretot, en l¡¯¨¤mbit de la poesia. No ¨¦s estrany que el seu amic i admirat Joan Vinyoli li dediqu¨¦s uns versos on deia: ¡°has trobat i has donat mesura d¡¯home¡±.