C¨¤ndida ciutat

Hem d¡¯acostar-nos m¨¦s a Val¨¨ncia. La crida la fa Josep Pla en un nou llibre titulat aix¨ª pels editors. L¡¯obra recull escrits de Pla sobre alguns t¨°tems valencians: Fuster, Estell¨¦s, Raimon, Sanchis Guarner. Els mites fundacionals, dir¨ªem. El pante¨® d¡¯intocables. El t¨°pic fossilitzat. Era l¡¯any 53 i Pla demanava trencar la ¡°muralla de fredor i d¡¯indifer¨¨ncia creada i mantinguda pel centralisme peninsular¡± per separar catalans i valencians. Han passat setanta anys d¡¯aquella arenga: Hem d¡¯acostar-nos m¨¦s a Val¨¨ncia. La fredor i la indifer¨¨ncia continuen. Per¨° el centralisme que l¡¯alimenta ¨¦s nom¨¦s un? Interessa Val¨¨ncia a Barcelona? En funci¨® de qu¨¨?

Al costat del llibre de Pla descansa, sobre la taula de novetats de la llibreria Tirant lo Blanch, el premi Lletraferit de Novel¡¤la 2021, publicat pel segell valenci¨¤ Drassana. C¨¤ndid ¨¦s una novel¡¤la d¡¯idees escrita per Miquel Nadal T¨¤rrega. Un fado valenci¨¤ que recorre, amb amargor cr¨ªtica, l¡¯¨²ltim segle i mig en la hist¨°ria de la ciutat. La ciutat c¨¤ndida. Enganyada i pl¨¤cida, lleial i fidel¨ªssima; la Gran Genuflexa. La ciutat de les profecies no acomplides. De l¡¯aspiraci¨® resignada, la queixa eterna, el projecte en el calaix. La ciutat condemnada a una nost¨¤lgia farcida de rancor. A un relat sense gestes, herois ni batalles. Aix¨ª interpreta Val¨¨ncia el fadista Nadal T¨¤rrega en una vintena d¡¯estampes que recorren la ciutat. La Val¨¨ncia que va enderrocar les muralles el 1865 per ser moderna i amn¨¨sica. L¡¯exuberant ciutat de l¡¯Exposici¨® de 1909 que amagava la mis¨¨ria. La Val¨¨ncia abdu?da pel messies Blasco Ib¨¢?ez. La Val¨¨ncia republicana i capital plena de refugiats, pol¨ªtics i espies. La Val¨¨ncia del Terrer de Paterna, pared¨®n d¡¯Espanya. La Val¨¨ncia del Cid de postguerra i la del Levante Feliz franquista. I aix¨ª, fins a arribar al present, amb un esfor? sensorial perqu¨¨ el lector puga mirar la f¨¤brica de licors de Puchades, olorar la fusta de Sancho, escoltar les guitarres de Tatay, tastar els llegums de Don¨ªs Roca o tocar l¡¯arr¨°s del mol¨ª de Sim¨®. Sense jocfloralismes.

Hi ha un passatge on l¡¯autor deplora la necessitat permanent que Val¨¨ncia ha tingut de mesurar-ho tot segons la semblan?a amb Madrid, la dist¨¤ncia a Madrid, els afectes de Madrid, el triomf a Madrid, la influ¨¨ncia a Madrid. L¡¯eterna ofrena de noves gl¨°ries. El pes del centralisme. Del centralisme castell¨¤. Per¨° hi ha altres centralismes que demanen gl¨°ries valencianes? Interessa tota aquella Val¨¨ncia narrada a Catalunya? Interessa la Val¨¨ncia de Noruega? Interessa C¨¤ndid? Interessen Drassana i altres projectes culturals? Fredor, si no indifer¨¨ncia, m¨¦s enll¨¤ dels mites fundacionals, cada dia m¨¦s estereotipats. Una idea amb regust de fado, a fatalisme i saudade, sobrevola la novel¡¤la: hi ha els qui, fins i tot perdent, sempre guanyen. I hi ha aquells c¨¤ndids que sempre perden sense saber-ho.