¡®Alcohols¡¯, de Guillaume Apollinaire: Ebri per haver-me begut tot l¡¯univers

Alcohols ¨¦s una obra mestra, i la seva traducci¨®, un treball tit¨¤nic. Potser el nom de Guillaume Apollinaire (Roma, 1880-Par¨ªs, 1918) no resplendeixi tant ara com ara en la constel¡¤laci¨® del prestigi (m¨¦s enll¨¤ de rutin¨¤ries mencions al fet que va ser el primer poeta a fer servir el mot surrealisme); de vegades els atzars de la hist¨°ria (secundats per l¡¯observan?a dels cr¨ªtics i la concentraci¨® acad¨¨mica) deixen alguns poetes eclipsats per altres centres d¡¯energia; b¨¦ podria ser que el lector contemporani que llegeixi (o s¡¯apropi a un breu recull dins d¡¯una antologia amb prop¨°sits dispersos) espigolats poemes d¡¯Apollinaire pugui pensar que es troba davant d¡¯un autor susp¨¨s entre les et¨ªliques exploracions de Baudelaire a la recerca de la bellesa noct¨¤mbula i el tallant ritme associatiu (m¨¦s sobri i m¨¦s febril) del T. S. Eliot de La terra eixorca.

I alguna cosa hi ha de certa en aquest mapa. M¨¦s enll¨¤ del cal¡¤ligrama, Apollinaire escriu com un ca?ador de resplendors nocturnes, en escenes d¡¯aire decadent, d¡¯una melangia una mica sorneguera, on el poeta explora els diversos viaranys per on trobar a faltar una dona. Per tal d¡¯encabir aquest model de poesia (un Baudelaire pl¨¤cid) Apollinaire prefereix el poema curt, a vegades molt breu, i que conforma una col¡¤lecci¨® d¡¯estampes, d¡¯un suau deseiximent, on l¡¯amor recentment perdut (a vegades d¡¯una nit, fugisser, fins i tot comprat) es coalitza amb el temps per imposar-nos el miratge que ser¨¤ l¡¯¨²ltim; que l¡¯abandonament ha drenat al poeta importants reserves d¡¯energia i d¡¯iniciativa, i l¡¯ha condemnat a maldar per carrers an¨°nims, suburbis, jardins decadents o entre les pistes fantasmals d¡¯un circ itinerant. Que el lector tri? els seus poemes breus favorits, avan?o els meus: ¡®La gitana¡¯, ¡®Renanes¡¯ o ¡®Saltimbanquis¡¯.

Si els poemes curts s¨®n versions confortables (i excel¡¤lents) d¡¯una po¨¨tica ja coneguda, desenvolupada pels seus antecessors, en les peces llargues Apollinaire es converteix en un poeta nou, en el sentit de modern. Ja sigui recorrent la ciutat (¡®Zona¡¯), en plena dansa macabra, en la prodigiosa seq¨¹¨¨ncia d¡¯¡®El prometatge¡¯, o en el visionari ¡®Vendimiari¡¯, on pol¨ªtica, ciutat i vegetaci¨® es barregen en una estampa vision¨¤ria que clou el llibre amb ¨¤nim program¨¤tic: ¡°Accions dies bells somnis terribles / Vegetaci¨® acoblaments m¨²siques eternes / Moviments adoracions dolor div¨ª / Mons que se us assemblen i que ens assembleu / Jo us he begut i no vaig desassedegar-me // Per¨° conec des de llavors el gust de l¡¯univers // Estic ebri per haver-me begut tot l¡¯univers / Al moll des d¡¯on veia fondre¡¯s l¡¯onada i dormir els balandres¡±. En aquests poemes llargs Apollinaire incrementa la seva energia, la velocitat, l¡¯aud¨¤cia associativa, i fa servir un ritme m¨¦s tallant i punyent, un humor m¨¦s alegre (ve de gust anomenar-lo Guillaume!) i la seva energia es torna ¨¤cida, gaireb¨¦ euf¨°rica: la jocunditat de la creaci¨®.

La conviv¨¨ncia d¡¯aquests dos poetes constitueix una de les originalitats d¡¯Alcohols, tot i que els al¡¤licients, per descomptat, no acaben aqu¨ª. Com assenyala en el pr¨°leg Andreu Gomila: ¡°El poeta franc¨¨s juga en aquest llibre amb molts nivells de lectura, fa servir multitud de referents i refer¨¨ncies, de registres, i empra totes les t¨¨cniques que s¨®n al seu abast¡±. No ¨¦s d¡¯estranyar que la seva traducci¨® al catal¨¤ s¡¯hagi resistit, i en aquesta p¨¤gina celebrem que la tasca hagi caigut en les immillorables mans d¡¯Andreu Gomila.