Guia per llegir Proust

Com el senyal que deixen els vaixells en marxa, els llibres de Proust (1871-1922) i els que parlen de la seva obra seran visibles mentre siguem a l¡¯any que celebra el centenari de la seva mort, potser tamb¨¦ quan haur¨¤ passat. El llibre d¡¯avui ¨¦s: Alberto Beretta Anguissola, Proust: guia de la Recherche, traducci¨® molt bona de Jos¨¦ Ram¨®n Monreal (Barcelona, Elba, 2022).

Com que suposem el lector proust¨°fil ¡ªuna malaltia lleu, tamb¨¦ un vi¨¤tic¡ª, el suposarem igualment lector de moltes p¨¤gines que s¡¯han escrit d¡¯en?¨¤ de l¡¯aparici¨® del primer llibre de la Recerca, algunes enseuades amb estructuralisme, dolentes, d¡¯altres deliq¨¹escents, i d¡¯altres de gran categoria, sempre v¨¤lides, com les que l¡¯autor del llibre presenta al final del volum, p¨¤gines de Curtius, Spitzer, Rivi¨¨re, Beckett (un llibret amb geni), Revel, Bataille (que va descobrir la dial¨¨ctica entre el b¨¦ i el mal a l¡¯obra del franc¨¨s), Genette (que en va fer dos llibres o articles bons, i dos de massa ancorats en el formalisme neoret¨°ric), o Antoine Compagnon (un dels pocs homes de lletres en un sentit global francesos que queden, com va ser el cas de Marc Fumaroli, sebollit). Excel¡¤lent, humil idea de Beretta.

Proust ¨¦s sens dubte un autor dif¨ªcil, allunyat del model ¡°realista¡± que van practicar Balzac, Maupassant o Zola ¡ªFlaubert ¨¦s un cas a part¡ª, i molt distanciat tamb¨¦ de les literatures neurast¨¨niques dels decadentistes, tan abundants a la fi de segle de tot el continent. Va ser un geni de les lletres, com passa igualment amb Kafka o amb Joyce, tots tres creadors d¡¯una literatura sense precedents ¡ªencara que aix¨° sempre ¨¦s relatiu perqu¨¨ en aquell temps els escriptors llegien molt abans d¡¯escriure; Proust tamb¨¦ va tenir mestres.

Per aix¨° resulta molt ¨²til, abans d¡¯agafar els milers de p¨¤gines d¡¯aquest autor, llegir alguna obra que ens n¡¯expliqui l¡¯essencial. Baretta ho fa a la perfecci¨® en dos cap¨ªtols, a m¨¦s de l¡¯ap¨¨ndix amb cr¨ªtiques alienes que ja hem esmentat: un en qu¨¨ fa un resum de les ¡°funcions narratives¡± m¨¦s destacables del llibre, des dels amors de Swann fins al final de les reflexions metaliter¨¤ries a El temps retrobat, i un altre en qu¨¨ explica admirablement en qu¨¨ consisteix aquesta cerca del temps viscut (m¨¦s que perdut) d¡¯aquest autor amic de duquesses i marqueses ¡ªencara que ell no va escriure mai ¡°La marquesa va sortir a les cinc¡±; ni tan sols va descriure al seu llibre, com ell mateix va deixar escrit, que s¡¯obri o es tanqui una porta, coses massa banals.

El que s¡¯obre i es tanca en la rara, per in¨¨dita, operaci¨® narrativa de Proust ¨¦s una concepci¨® del Temps i de la Hist¨°ria que resulta del tot original: la nostra personalitat, la nostra ess¨¨ncia ¡ªara sembla que la gent en prescindeix i es limita a ¡°existir¡±, versi¨® m¨ªsera del lema llat¨ª del carpe diem¡ª, nom¨¦s es fa gr¨¤cies al record involuntari dels signes amb qu¨¨ hem topat a la vida ¡ªuna magdalena sucada al te, dues llambordes desnivellades, un tovall¨® emmidonat, tres campanars de visi¨® aleat¨°ria¡ª; i ens constitu?m en ¨¦ssers en la Hist¨°ria i el Temps nom¨¦s en la mesura que podem superposar, en una mena de retorn tan dens com inesperat, les p¨¤gines viscudes o les sensacions experimentades. Per aix¨° Proust aprofita m¨¦s despr¨¦s de la quarantena, quan ja s¡¯ha viscut una mica.

Proust va expressar en diverses ocasions el dubte si seria capa?, o no, de dur a terme aquesta empresa memorial¨ªstica, psicol¨°gica i semi¨°tica (en el sentit que els metges fan servir aquesta paraula), tot a l¡¯ensems. Al final va fer-ho, ajudat, paradoxalment, per una malaltia que li aconsellava romandre a casa, que ¨¦s el consell que sempre donava Pascal per dur una vida respectable ¡ªsense eventos, diguem¡ª. Aix¨° s¡¯explica a trav¨¦s de diversos ep¨ªgrafs (el m¨¦s general no acaba de ser just: ¡°Entre antropologia i est¨¨tica¡±, ¨¦s a dir, ¡°L¡¯home prousti¨¤¡± ¡ªque ¨¦s, ¨°bviament, irrepetible per definici¨®¡ª, ¡°La malaltia¡±, ¡°La mort¡±, ¡°L¡¯homosexualitat¡± (Proust va ser tremendo, com Gide i Montherlant, una colla d¡¯anys), ¡°Les intermit¨¨ncies del cor¡±, ¡°L¡¯estupidesa¡± (rebentada sint¨¨ticament per Flaubert, per¨° anal¨ªtica en l¡¯obra de Proust), ¡°La supremacia de l¡¯art¡± (Proust va creure, amb molt bon criteri, que nom¨¦s t¨¦ sentit una vida dedicada a la literatura: llegir, escriure o les dues coses) i algun altre element.

En suma: si al lector d¡¯avui, com sol passar, li fa basarda comen?ar la lectura d¡¯aquesta obra d¡¯art del segle XX ¡ªque, com tota gran obra d¡¯art, val tamb¨¦ per al segle V aC i el segle XXVII dC¡ª, ara tindr¨¤ l¡¯oportunitat de rebre una empenta benefactora gr¨¤cies a la lectura del llibre de Baretta.