¡®Mamut¡¯, d¡¯Eva Baltasar: El caire rural de la solitud

A Mamut, tercera novel¡¤la d¡¯Eva Baltasar, la clausura del cicle comen?at amb Permagel i seguit amb Boulder, hi conviuen dos fils argumentals que semblen encaixar una mica sense ganes, com dos companys de feina que no s¡¯entenen gaire per¨° que s¡¯han d¡¯aguantar de la millor manera que poden. La protagonista i narradora ¨¦s una noia de vint-i-quatre anys que vol ser mare soltera perqu¨¨ no vol que ¡°mai cap pare me¡¯n reclam¨¦s la part¡±, que es cansa de la feina que fa a la universitat, en un grup de recerca de la Facultat de Sociologia, i que despr¨¦s treballa en un forn de pa, al magatzem d¡¯un supermercat, fregant plats a la cuina d¡¯un hotel, de dependenta en una botiga, fins que se li revela una il¡¤luminaci¨®: ¡°Vaig veure clar que el m¨®n laboral legalitzat era una presa de p¨¨l. Treballant per a un altre entregava el m¨¦s valu¨®s que tenia, m¨¦s que el temps, m¨¦s que el cos, m¨¦s que el significat d¡¯aquella paraula tan intrigant: la dignitat¡±. Aleshores fuig de la ciutat i s¡¯instal¡¤la en un poble, en una casa ¡°antiga per¨° sencera, en un turonet a?llat¡± i, ¨¦s clar, amb un ve¨ª pastor ¡°a tres quil¨°metres costa amunt per un cam¨ª de carro que s¡¯ha d¡¯anar arreglant, per¨° que ara s¡¯hi pot passar¡±: d¡¯una banda el lector de Mamutva seguint les perip¨¨cies dom¨¨stiques de la narradora en el seu nou h¨¤bitat, com se les enginya per suportar les adversitats quotidianes, el caire rural de la solitud, com es va ensalvatgint ¡ªtan arcaica i primitiva com un mamut¡ª, i de quina manera el previsible es va dibuixant sense ni una sola gota d¡¯intriga, com si el tra? argumental fos tan mans com una de les ovelles que guia el pastor. D¡¯altra banda, mentre la narradora i el pastor van intimant a la seva manera, complint al peu de la lletra el que s¡¯esperava d¡¯ells, el lector t¨¦ prou temps per preguntar-se on es deu haver amagat l¡¯¨¤nsia maternal que la narradora exposava amb tant d¡¯¨¨mfasi en el tram inicial de la novel¡¤la.

M¨¦s tard reapareix, cap als compassos finals ¡ªi aqu¨ª cal precisar que Eva Baltasar s¨ª que aconsegueix sorprendre encara que sigui a trav¨¦s de la inversemblan?a¡ª, per¨° en aquesta altura del text el lector ja se sent una mica embafat de tanta prosa tan t¨°picament po¨¨tica ¡ªera el mateix que llastava bona part de Permagel i, sobretot, de Boulder¡ª; de llegir frases com ¡°El prat de davant de l¡¯alberg ¨¦s un os adormit. Tot sembla que ens respiri¡±; de llegir frases com ¡°la netedat ¨¦s la clenxa perfecta dels esperits vulgars, els guanyadors¡±; de llegir frases com ¡°Quan la llum marxava, els ocells morien i els arbres es tornaven blaus. Tenien el silenci a dins i feia la impressi¨® que ho sostenien tot¡±. No ajuda gens que quan es deixa de banda l¡¯efervesc¨¨ncia del lirisme es caigui en l¡¯aforisme transcendental: ¡°sentir-me viva ¨¦s carregar pes ara que s¨¦ que el puc suportar¡±, diu la narradora, tot i que el pastor tamb¨¦ demostra que la vida buc¨°lica li ha ofert prou temps per a la meditaci¨® i, per exemple, creu ¡°que la soledat no et torna intel¡¤ligent per¨° t¡¯obliga a ser llest i a escollir la vida, t¡¯imposa un amor immens, l¡¯amor m¨¦s important: a tu mateix¡±.

A Mamut tot vol ser intensitat, un torrent d¡¯imatges poderoses, un continu de cops verbals, com si amb la brutalitzaci¨® ¡ªrelativa¡ª del bon salvatge es busqu¨¦s sacsejar l¡¯est¨®mac dels lectors sensibles, per¨° Eva Baltasar nom¨¦s aconsegueix saturar la paci¨¨ncia del lector, perdut enmig d¡¯una natura tan inversemblant com les relacions entre els personatges o com la mateixa novel¡¤la.