¡°Anem cap al precipici, contents i amb els ulls tancats¡±

Eva Baltasar (Barcelona, 1978) tanca amb Mamut (Club Editor; Literatura Random House, en castell¨¤, i veu d¡¯Aina Clotet al audiollibre) una trilogia amb Permagel (2018, 28.000 exemplars) i Boulder(2020, 20.000), dels darrers fen¨°mens de les lletres catalanes, tan gran com la seva capacitat metaf¨°rica i la bandera de la misantropia que arboren personatges que semblen amagar trossets vitals de l¡¯autora.

Pregunta. Quins tres estadis representa el tr¨ªptic que ara tanca Mamut?

Resposta. No ¨¦s ben b¨¦ un tr¨ªptic. Permagel surt perqu¨¨ escric per a mi, perqu¨¨ vaig al psic¨°leg en trobar-me com desestructurada i ficciono per fer m¨¦s interessant el que hi ha, i aix¨° agafa un to molt diferent al de la poesia que feia. Veig el personatge com es va fent i m¡¯adono que vull con¨¨ixer m¨¦s dones d¡¯aquesta mena. I aix¨ª neixen una dona Boulder i una dona Mamut.

P. Marcades per la maternitat¡­

R. S¨ª. La de Boulder ¨¦s una maternitat no desitjada, d¡¯alg¨² que vol construir-se com sigui; la de Mamut ¨¦s m¨¦s fruit d¡¯un instint biol¨°gic, no li interessa tant com a mare, sin¨® una mica com les bestioles. Ambdues viuen amb molta incomoditat, s¨®n outsiders¡­ La dona de Permagel pateix; la de Boulder no troba les decisions encertades i la de Mamut s¨ª que ja pren decisions, dr¨¤stiques, que la porten a l¡¯isolament.

P. Els rerefons de les novel¡¤les es van radicalitzant, fins i tot en l¡¯estil¡­

R. Les novel¡¤les s¡¯endureixen de fons i forma, cert. Mamut ¨¦s una escriptura molt m¨¦s austera; l¡¯he deixada en els ossos i prou. M¡¯ho demanava la protagonista.

¡°Tots tenim una cara oculta, en qu¨¨ tampoc aprofundim; no val mostrar o parlar nom¨¦s de la cara evident¡±

P. ?s m¨¦s vost¨¨?

R. M¡¯hi emmirallo m¨¦s que a Permagel, em reconec m¨¦s ara en la protagonista. ?s la dona que entenc millor.

P. ¡°All¨¤ on hi havia gent, el m¨®n era llard¨®s (¡­) la gent s¨®n eixams, suma intel¡¤ligent de b¨¨sties nocives¡±, escriu. S¡¯ha accentuat la misantropia¡­

R. Boulder encara era capa? de conviure; Mamut ja ¨¦s ¡®no tinc per qu¨¨ suportar-ho¡¯, ¨¦s s¨ª o no: ¨¦s incomod¨ªssim viure en societat i d¡¯aqu¨ª la fugida; tancada i autosuficient, sent satisfacci¨® en descobrir-se a ella mateixa.

P. La sexualitat mai ¨¦s plaent al llibre si no ¨¦s onanista i la radicalitat arriba fins i tot al sentiment de maternitat.

R. Tot aix¨° em problematitza a mi mateixa; a la vida, sovint anem on no vols anar; jo hi vaig, i com a escriptora i lectora tamb¨¦ m¡¯interessa aquest exercici¡­ Existeix una maternitat poli¨¨drica, la protagonista voldria desitjar una vida sense fills¡­ Tots tenim una cara molt fosca, tot tenim un mamut dintre; no m¡¯ha costat gaire baixar fins aqu¨ª.

P. La ciutat ¡°de dia fermentava, es corrompia comen?ant per la polpa de cadascun dels seus habitants¡±, escriu...

R. La vida a ciutat fa evident que, com a societat, anem cap al precipici, contents i amb els ulls tancats; almenys, les meves protagonistes hi cauran l¨²cides, realistes¡­ El camp tampoc ¨¦s un beatus ille: la Catalunya rural ¨¦s un lloc on hi ha poca gent, per¨° id¨ªl¡¤lic, tampoc, ¨¦s tan tranquil com dur.

P. D¡¯on ve una visi¨® tan hostil de la vida?

R. ?s la meva cara fosca. No em sembla possible confiar en la gent. No n¡¯espero res, de la gent, per¨° tampoc l¡¯odio. Crec que tots tenim una cara oculta, en la qual tampoc aprofundim; mostrar o parlar nom¨¦s de la cara evident no val. Explorar l¡¯altre vessant em surt en la narrativa: les baixades a l¡¯infern s¨®n sempre interessants¡­

P. A Mamut sura una societat explotadora en qu¨¨ ens refugiem en forats que bateja com a ¡°coves¡±: l¡¯oci, l¡¯esport, les xarxes socials¡­

R. ?s que ens tanquem en aquestes coves i ens sentim afortunats, a sobre; amb aix¨° tapem els forats negres: tenim molta por a la intemp¨¨rie¡­

P. De prescindir, la protagonista diu que ¨¦s el verb que ¡°allibera¡±. Hi ha a Mamut una voluntat estoica, f¨ªsica, per¨° tamb¨¦ moral?

R. El que ¨¦s material acaba essent moral i jo m¡¯ho aplico: soc estoica a la vida, tota la meva roba cap en dues maletes, i en aix¨° hi ha un component moral.

P. Mamut ha sortit poc despr¨¦s de Nus Schiele, el seu nou poemari des d¡¯Invertida (2017), inspirat en els quadres d¡¯Egon Schiele, l¡¯expressionista austr¨ªac.

R. Es creuava entre Permagel i Mamut...

P. ¡°Que tot aquest dolor / que tot aquest dolor es redueixi / a formes molt pures / a l¨ªmits de bellesa¡±, diu el primer poema. Podria ser la filosofia de fons de Mamut i de tota la trilogia.

R. Hi ha un cert transvasament: els dels quadres podrien ser personatges de les meves novel¡¤les, un punt escorxats.

P. ¡°No hi ha domini on no hi ha infant¡±, diu un altre vers¡­

R. L¡¯infant de Mamut ¨¦s la puresa, per aix¨° ¨¦s f¨¤cil tacar-la, fer-li mal; si no pots controlar, respectar aquesta puresa que ¨¦s l¡¯infant¡­ Fa el que fa perqu¨¨ l¡¯hauria tacat¡­

P. El lector de Mamut pot trobar el final d¡¯una insensibilitat extrema.

R. Tots tenim dintre totes les cares; qui vegi el final de la novel¡¤la aix¨ª ¨¦s que s¡¯ha vist aquesta cara insensible.

P. Els poemes presenten tipogr¨¤ficament una forma quadrada i els versos van tots seguits: la sensaci¨® d¡¯acceleraci¨® ¨¦s m¨¤xima.

R. Volia que la lectura fos semblant a la d¡¯un quadre, on pots saltar a dalt, a la dreta, a baix¡­ L¡¯art m¡¯interessa molt: miro i observo molt, a la vida; jo m¡¯omplo els ulls d¡¯art, de literatura, de la vida: no viatjo, ni miro tele ni premsa, nom¨¦s llegeixo autors morts¡­

P. Crear tanta imatge ha de ser esgotador.

R. Treballo de valent amb el llenguatge, per¨° el que dono, ho rebo¡­ Ara, Boulder em sembla barroc; no calen set imatges, amb una n¡¯hi ha d¡¯haver prou. Soc aqu¨ª, ara.