¡®Reisef¨¹hrer¡¯: Som turistes o som viatgers? Tant se val!

Reisef¨¹hrer, en alemany, vol dir guia tur¨ªstica (la cl¨¤ssica, en paper, cada cop m¨¦s anacr¨°nica) i guia tur¨ªstic, en persona, ¨¦s a dir, el que agafa un ramat de visitants de fora i els condueix per una ciutat per descobri'ls-hi. Aquest, a m¨¦s del t¨ªtol, ¨¦s el fil conductor de l'obra de Ferran Dordal (i companyia...) que torna a escena aquest dimecres al Centre de les Arts lliures-Fundaci¨® Joan Brossa, fins al 8 de maig. El 2019 ja va guanyar el Premi de la Cr¨ªtica al millor espectacle de petit format.

M¨¢s informaci¨®n

Una muntanya de preguntes

Una tragicom¨¨dia a ritme d¡¯Eurovisi¨®

¡®Els nostres fills¡¯ posa l¡¯espectador cara a cara amb el medi ambient al Teatre Akad¨¨mia

A principis del 2019, quan els turistes encara es multiplicaven any rere any a Barcelona, la companyia La Ruta 40 va encarregar al col¡¤lega Ferran Dordal una obra sobre la contradicci¨® entre turista i viatger, que van estrenar a l'Espai Lliure i van portar de bolos per algunes places catalanes i per Bilbao (versi¨® ¨ªntegra en castell¨¤; l'original ¨¦s sobretot en catal¨¤). "Vam comen?ar un proc¨¦s d'investigaci¨® molt acurat", explica el director. Van rebuscar entre pel¡¤l¨ªcules, assajos, novel¡¤les: El turista, una nueva teor¨ªa de la clase ociosa, de Dean MacCannell; El cel protector, de Paul Bowles (i, en pantalla, de Bernardo Bertolucci); guies ("s¨ª, guies!", diu Dordal) de Lisboa de Fernando Pessoa; la Praga de Kafka; escrits infinits de Josep Pla; Viatge a It¨¤lia de Goethe; guies tur¨ªstiques de principis del segle XIX (les primeres que es van fer); i tamb¨¦ les Lonely Planet, esclar... La llista pot ser interminable.

"La nostra por era caure en una mena de cr¨ªtica gratu?ta, per tant vam optar per construir una obra a partir de les nostres experi¨¨ncies i admetent aquesta contradicci¨®: tots estem farts del turisme, per¨° despr¨¦s, un cap de setmana, agafem un vol low cost cap a Lisboa. Vull dir, el turisme ens horroritza... aqu¨ª".

Tot i que Dordal rebutja etiquetes, Reisef¨¹hrer ¨¦s teatre experimental, de creaci¨®, d'investigaci¨®... i documental: "Vam pensar a fer veure que som turistes aqu¨ª, a Barcelona", diu Dordal. En aix¨° tamb¨¦ es van documentar (ell i tot l'equip: actors, t¨¨cnics...), fent un Free tour per la seva ciutat, fent-se passar per estrangers: "Aqu¨ª vam veure com s'explicava el relat de la ciutat de Barcelona als que venen de fora". I la imatge, com no podia ser d'altra manera, ¨¦s fragmantada, incompleta, parcial, subjectiva... El discurs que surt de tot aquest proc¨¦s creatiu ¨¦s "cr¨ªtic i desencantat", esclar, per¨° un discurs, al cap i a la fi, que tamb¨¦ accepta, d'alguna manera, que tothom arrossega la condici¨® de turista. Tot amb empatia, diversi¨®, iron¨ªa, cr¨ªtica...

Albert Prat, Sergi Torrecilla i Alberto D¨ªaz es planten a l'escenari i escenifiquen ficcions de vides a imatge i semblan?a de les tend¨¨ncies globals, en busca de l'autenticitat perduda (o, potser, mai coneguda), de l'acceptaci¨® social i de la popularitat. "Tot sense entendre res del qu¨¨ passa al nostre voltant", escriu Dordal sobre l'obra.

No improvisen del tot, per¨° tampoc memoritzen. "El text no est¨¤ escrit", diu el director i autor. "Per aix¨° sempre dic que no assagem sin¨® que entrenem. ?s tot plegat un exercici de dramat¨²rgia actoral en qu¨¨ es combinen peces, un reguitzell de diferents hist¨°ries i ni tan sols cada dia expliquen les mateixes: els actors saben qu¨¨ diran, per¨° no com ho diran exactament. Igual que el guia tur¨ªstic, que sap qu¨¨ ha d'explicar, per¨° cada dia ho diu d'una manera o una altra. I igual que quan expliques una an¨¨cdota: te la saps, per¨° cada vegada l'expliques de manera diferent. A l'obra, en realitat, hi ha un principi i un final clars, per¨° al mig, tot ¨¦s com surti". La naturalitat est¨¤ servida. Durant la hora i mitja (que es pot allargar fins a les dues hores, ben b¨¦) de l'obra, els actors van muntant un trencaclosques al terra, que ve a ser una met¨¤fora del caos en qu¨¨ ens movem.

Com qui diu, Ferran Dordal s'estrenar¨¤ com a actor (alguna cosa ha fet, per¨° poca: "Ara veig que ¨¦s molt dif¨ªcil el que demano als int¨¨rprets!", reconeix), perqu¨¨ a partir de la setmana que ve substituir¨¤ Albert Prat (que t¨¦ altres compromisos). "Jo explicar¨¦ altres coses, no exactament les que deia l'Albert, per¨° no passa absolutament res, les experi¨¨ncies s¨®n nostres, de tot l'equip, les narri qui les narri".

Ferran Dordal reconeix que viatja poquet i que la majoria de vegades ho fa per feina: "Llavors aprofito i em quedo uns dies fent turisme, amb la consci¨¨ncia tranquil¡¤la", revela, amb humor. A m¨¦s, viu al Raval: "Despr¨¦s de dos anys de pand¨¨mia, aquesta Setmana Santa ha estat molt dura!", confirma. I recorda aquell matrimoni d'El cel protector, els primers estrangers que arribaven a T¨¤nger despr¨¦s de la II Guerra Mundial i asseguraven que ells no eren turistes, que eren viatgers... "La difer¨¨ncia, expliquen, ¨¦s que el turista quan arriba ja est¨¤ pensant en tornar a casa; el viatger pot ser que no torni mai", diu Dordal. Molts es pensen que s¨®n viatjants. I s¨®n feli?os fent... turisme. No passa res.