Entre l¡¯ofec i l¡¯al¨¨
En aquest tercer Sant Jordi des de la irrupci¨® de la covid ¨Cdir-ne postpand¨¨mic potser ¨¦s precipitat, tot i que sembla que la mascareta deixar¨¤ de ser un complement obligat de la diada¨C, ja hi ha sobre el taulell for?a llibres en qu¨¨ els efectes del virus en la vida individual i col¡¤lectiva conformen una coordenada m¨¦s, si no el moll de l¡¯os, des d¡¯on analitzar el present. Ja fa un cert temps que un ventall divers de veus que parlen des del feminisme, el descolonialisme o l¡¯ecologia cr¨ªtica han aportat m¨¦s riquesa al panorama de l¡¯assaig (i tamb¨¦ de la ficci¨®) transmetent unes noves sensibilitats que m¨¦s aviat el que fan ¨¦s identificar i posar en evid¨¨ncia velles insensibilitats que conformaven la manera en qu¨¨ es configurava i encara es configura el m¨®n: el racisme, el masclisme, la desigualtat, l¡¯explotaci¨® dels recursos...
Com testimonia aquesta tria de llibres, ara la q¨¹esti¨® al centre ¨¦s una acci¨® tan b¨¤sica com respirar. I no nom¨¦s perqu¨¨ la pand¨¨mia ha fet perillar un acte que don¨¤vem per descomptat i ens ha revelat la vulnerabilitat d¡¯un cos que en l¡¯era digital cada vegada sentim m¨¦s incorpori. Emmalaltim i ens falta l¡¯aire, per¨° tamb¨¦ passa a l¡¯inrev¨¦s, i agafar aire ens fa emmalaltir. Nom¨¦s cal veure una altra mena d¡¯estralls, els de la progressiva contaminaci¨® ¨Camb un nombre creixent de morts atribu?bles a la pol¡¤luci¨®¨C o fins i tot els del fum que esdev¨¦ irrespirable arran d¡¯un gran incendi, un altre dels efectes de l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica.
La ¡°respirabilitat¡±, com s¡¯hi refereix Judith Butler a ?Quina mena de m¨®n ¨¦s aquest? (Arc¨¤dia), posa de manifest la nostra interdepend¨¨ncia amb la societat i amb el m¨®n, i ¨¦s que ¡°l¡¯organisme no pot sobreviure sense ingerir o incorporar elements forans; [...] cal entendre que el m¨®n exterior forma part del cos¡±, amb tot el que aix¨° implica a l¡¯hora de pensar una vida entrella?ada amb les dels altres i amb la del planeta mateix. Reflexionant des dels primers compassos de la variant ¨°micron per¨° sense albirar encara la guerra a Ucra?na, Butler ja es refereix a la distinci¨® entre les vides dignes de ser plorades i les vides sacrificables, que es deixen morir tant perqu¨¨ se¡¯ls nega l¡¯acc¨¦s a la salut o se les col¡¤loca a primera l¨ªnia del virus (de vegades fins i tot adduint precisament ¡°la salut¡± de l¡¯economia) com perqu¨¨ es negligeix el deure al rescat i acaben ofegades al mar Mediterrani. A vegades l¡¯ofec per l¡¯opressi¨® ¨¦s tan f¨ªsic com el ¡°no puc respirar¡± de George Floyd, mort per la brutalitat policial i alhora insuflador d¡¯al¨¨ de les protestes del Black Lives Matter als Estats Units.
Segons el¡¤la fil¨°sofa nord-ame?ri?cana, la lluita perqu¨¨ totes les vides tinguin el mateix valor ¨¦s al mateix temps la lluita per fer un m¨®n que sigui habitable, respirable tamb¨¦. Aquesta tamb¨¦ ¨¦s la idea que recorre transversalment les diverses obres que apareixen aqu¨ª, que s¡¯aturen a assenyalar les causes d¡¯aquest ofec vital, de vegades somatitzat en forma d¡¯angoixa i ansietat ¨Cuna altra pand¨¨mia, tot i que menys visible als mitjans¨C, i ofereixen alhora vies per comen?ar a imaginar un m¨®n amb una esperan?a de vida una mica m¨¦s llarga. Llegir per respirar millor.
Una teoria feminista de la violencia. Fran?oise Verg¨¨s
¡°La viol¨¨ncia no coneix cap descans¡±, admet l¡¯autora, que assenyala com n¡¯¨¦s d¡¯estructural en les nostres societats i intr¨ªnseca al ¡°capitalisme racista i patriarcal¡±. L¡¯Estat n¡¯¨¦s un element central i la seva acci¨® pol¨ªtica estableix quins s¨®n els cossos dignes de protecci¨® i quins s¨®n subjectes a l¡¯explotaci¨® i la repressi¨®, una distinci¨® que la pand¨¨mia tamb¨¦ ha posat en evid¨¨ncia. En el context de guerra actual, en qu¨¨ retorna la necropol¨ªtica, aquesta an¨¤lisi ¨¦s encara m¨¦s imprescindible; m¨¦s enll¨¤ del diagn¨°stic, Verg¨¨s proposa abordar les pol¨ªtiques de protecci¨® des del feminisme i el descolonialisme, unes coordenades que desplega extensament a Un feminisme descolonial (Virus Editorial).
Trad. Oriol Valls. Tigre de Paper, 2022. 115 p¨¤gines. 16 euros
No seas t¨² mismo. Eudald Espluga
La fatiga existencial i el burnout laboral s¨®n dos s¨ªmptomes de la generaci¨® millennial, una categoria que l¡¯autor posa en dubte perqu¨¨ despolititza formes de desigualtat i precarietat que afecten la societat sencera. La filosofia de l¡¯empresari d¡¯un mateix s¡¯est¨¦n a totes les esferes de la vida i imposa una exist¨¨ncia ¡°optimitzable¡± segons els patrons i la l¨°gica capitalista, a la qual Espluga contraposa tot un aparell cr¨ªtic ¨Csense oblidar els referents m¨¦s populars¨C que deixa veure que el deteriorament de la salut mental t¨¦ una fonda arrel pol¨ªtica i social. L¡¯imperatiu d¡¯hiperproductivitat genera ansietat i patiment, un malestar que Eloy Fern¨¢ndez Porta relata en primera persona a Los brotes negros (Anagrama).
Paid¨®s, 2021. 272 p¨¤gines. 16,95 euros
Estranys / Extra?os. Rebecca Tam¨¢s
A partir d¡¯una s¨¨rie de breus assaigs sobre l¡¯hospitalitat, el panpsiquisme, el dolor o la pena, l¡¯autora brit¨¤nica va tra?ant un recorregut fet a partir de suggeridors referents hist¨°rics, art¨ªstics i literaris per entendre l¡¯experi¨¨ncia humana i ¡°l¡¯estat d¡¯emerg¨¨ncia actual¡±. En l¡¯antecedent de la revolta camperola anglesa hi veu la llavor d¡¯una lluita per la igualtat que s¡¯ha configurat a batzegades i que ara mateix tamb¨¦ pot arribar a englobar el no hum¨¤. Si som capa?os d¡¯imaginar-nos totes les criatures com a iguals nostres, ¡°quines altres visions de la vida podrien tornar-se¡¯ns possibles?¡±. Segur que l¡¯assaig de la investigadora Marta Segarra Humanimales (Galaxia Gutenberg) ens en pot donar algunes pistes.
Trad. Yannick Garcia / ?lex Gibert. Anagrama, 2021. 136 p¨¤gines. 9,90 euros
Neorrancios: Sobre los peligros de la nostalgia. Bego?a G¨®mez Urzaiz (coord.)
Davant dels canvis vertiginosos en les relacions afectives, el mercat laboral o la consci¨¨ncia ecol¨°gica apareix una mena de replegament sentimental que idealitza el passat i proclama all¨° de ¡°vull la vida que tenien els meus pares¡±, com s¡¯ha vist arran de l¡¯¨¨xit de Feria, d¡¯Ana Iris Sim¨®n. A Neorrancios, diversos pensadors joves problematitzen aquest tipus de discurs i els perills que comporta, i evidencien que es pot ser cr¨ªtic amb el present sense haver de desfer el cam¨ª dels drets que s¡¯han anat conquerint. Al cap i a la fi, qui es pot permetre aquesta nost¨¤lgia? ¡°Els que han ocupat posicions privilegiades, pel g¨¨nere, l¡¯origen i la identitat sexual¡±. Tal com apunten, la ¡°nost¨¤lgia queer¡± simplement no existeix.
Pen¨ªnsula, 2022. 224 p¨¤gines. 17,90 euros
Hem d¡¯acollir dones estrangeres. Flora Tristan
Amb un t¨ªtol que podria ser una crida en resposta a la guerra d¡¯Ucra?na, aquesta escriptora nascuda al Par¨ªs de principis del XIX usa l¡¯experi¨¨ncia personal com a dona separada, prec¨¤ria, estrangera, per denunciar la situaci¨® de vulnerabilitat que afronten les dones quan es veuen obligades a marxar de casa (potser perqu¨¨ la llar tampoc ¨¦s un espai segur), i fins i tot en els casos que ho fan per plaer (¡°La senyora viatja sola?¡±). La consigna d¡¯aquest breu per¨° contundent assaig ressona a trav¨¦s del temps i ens interpel¡¤la encara m¨¦s arran de les diverses crisis de refugiats: volem acollir o nom¨¦s en certes circumst¨¤ncies? I ¡°qui ens vindr¨¤ a soc¨®rrer quan ens toqui a nosaltres sentir-nos afligits?¡±, desafia Tristan.
Trad. Val¨¨ria Gaillard. Cal Carr¨¦, 2022. 100 p¨¤gines. 13 euros
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
