Portes ocultes i camins secrets de Jordi Mas¨® a ¡®Les males herbes¡¯

El narrador de l¡¯¨²ltim conte incl¨°s a Les males herbes, ¡®Una proposta editorial¡¯, un escriptor que pot ser o no el mateix autor perqu¨¨, com Jordi Mas¨® (Granollers, 1967), tamb¨¦ ha escrit una novel¡¤la titulada L¡¯hivern a Corf¨², i que rep l¡¯enc¨¤rrec d¡¯escriure un text sobre la ciutat on ha nascut, assenyala que a la seva literatura li agrada evitar la rememoraci¨® nost¨¤lgica del passat, l¡¯evocaci¨® de fets hist¨°rics, l¡¯¨²s de les llegendes i del folklore local, el sainet costumista, la cr¨°nica de successos i les xafarderies de poble. Tamb¨¦ diu que defuig ¡°els localismes tant com les frases de moda i els clix¨¦s. Tamb¨¦ evito qualsevol refer¨¨ncia a costums o a fets d¡¯actualitat. Sospito que darrere aquestes manies hi ha la voluntat de fer una literatura perdurable (disculpeu-me l¡¯arrog¨¤ncia), una literatura deslligada d¡¯un espai i un temps determinats en el qual nom¨¦s compti la hist¨°ria que s¡¯explica i, sobretot, com s¡¯explica¡±. A ¡®Teatre d¡¯ombres¡¯, un altre escriptor troba en el seu ordinador una novel¡¤la que no ha escrit ell, ¡°per¨° que hauria pogut escriure¡± perqu¨¨ hi reconeix el to distant de la prosa, el llenguatge acurat i l¡¯adjectivaci¨® precisa, l¡¯embolcall d¡¯ironia ¨Co un sentit de l¡¯humor que no banalitza res, podria haver dit tamb¨¦¨C, la introducci¨® de cites erudites ¡°i algunes reflexions metaliter¨¤ries ¨Cun altre dels meus vicis¨C¡±, un vici que el lector de Jordi Mas¨® agraeix perqu¨¨ li facilita pistes suficients per disfrutar encara m¨¦s la lectura: despr¨¦s de ¡®Polpa¡¯ i de ¡®La biblioteca fantasma¡¯, despr¨¦s d¡¯¡®Ambrosia¡¯, despr¨¦s de ¡®Les males herbes¡¯, potser s¡¯hauria de comen?ar a instaurar la idea que un dels millors contistes actuals es diu Jordi Mas¨® i que el seu magma narratiu ¨¦s d¡¯una seducci¨® inesquivable.

A ¡®Polpa¡¯ explorava tem¨¤tiques de la cultura popular; ¡®La biblioteca fantasma¡¯ podria ser un cat¨¤leg dels m¨²ltiples camins que poden conduir els enamorats de la vida creativa cap al disbarat i la destrucci¨®, i ara, a Les males herbes, el lector es troba davant de nou situacions plenes d¡¯humor negre condicionades per la pres¨¨ncia inalterable del mal, o de la bogeria, o fins i tot de l¡¯exclusi¨® social: ¡®Una conversa amb Dami¨¤ Sindreu¡¯ ¨¦s l¡¯execuci¨® d¡¯una venjan?a, ¡®Les pomes¡¯ ¨Cun homenatge al mestre de la metaliteratura que ¨¦s Paul Auster¨C s¨®n cinc versions sobre com un fill no arriba a saber que el seu pare era realment un assass¨ª en s¨¨rie, a ¡®El crepuscle dels d¨¦us¡¯ ¨Cpotser el conte m¨¦s previsible del recull, una paraula que ¨¦s dif¨ªcil de relacionar amb la manera de fer de Jordi Mas¨®¨C, un lector se sent tra?t per les males novel¡¤les dels seus escriptors preferits, i ¡®Una tomba de vida¡¯ participa dels mecanismes de la ci¨¨ncia-ficci¨® per parlar de la realitat que sent el protagonista, ¡°el terror de viure sense saber quan morir¨¤¡±.

Despr¨¦s d¡¯aquests contes, s¡¯hauria de comen?ar a instaurar la idea que un dels millors contistes actuals es diu Jordi Mas¨®

Jordi Mas¨® crea, renova i explora la mec¨¤nica del g¨¨nere literari ¨Cels seus textos estan plens de portes ocultes i camins secrets que, de sobte, situen el lector en un territori imprevist¨C, per¨° no avorreix mai perqu¨¨ tamb¨¦ sap mantenir enc¨¨s el vell designi dels contes, i captiva, encanta i entret¨¦, com si una de les seves preocupacions fos que cap lector deserti de les seves p¨¤gines. En els contes esmentats anteriorment ¨¦s impossible que passi, per¨° encara ho ¨¦s m¨¦s que aix¨° succeeixi en la met¨°dica descripci¨® del fons de la bogeria que ¨¦s ¡®Vint classes¡¯ ¨Cuna professora de piano no pot suportar el talent del seu alumne¨C, en la davallada f¨ªsica i moral que es narra a ¡®L¡¯infern a la terra¡¯ ¨Cel diable fa de les seves en un matrimoni que ha vist com un cami¨® atropellava el seu fill¨C, o, sobretot, en l¡¯amarga descomposici¨® de la vida de la parella protagonista de ¡®Vet aqu¨ª uns gats¡¯, una mescla prodigiosa d¡¯una enorme flu?desa narrativa i de moments dram¨¤tics i dolorosos, i que provenen de la crueltat i la perversitat m¨¦s gratu?tes ¨Ci a vegades el lector t¨¦ la sensaci¨® que Jordi Mas¨® s¡¯aventura per uns llocs que abans no havia freq¨¹entat, com si hagu¨¦s decidit deixar una mica de banda la ironia i l¡¯humor a favor de l¡¯exc¨¦s i el desvari: probablement ¨¦s la joia de la corona de Les males herbes¨C. Amb una prosa atl¨¨tica i disciplinada, lluny de la persecuci¨® de la rialla f¨¤cil, amb una imaginaci¨® trepidant i portentosa, amb la construcci¨® d¡¯unes veus narradores precises i eficaces com una bala de gel dirigida directament a la ment del lector, a Les males herbes Jordi Mas¨® es consolida com un dels contistes imprescindibles de l¡¯actualitat.