Juanjo Lahuerta, el gran absent de l¡¯exposici¨® de Gaud¨ª al Museu d¡¯Orsay

L¡¯agonia cr¨ªstica de tres dies d¡¯un Gaud¨ª suposadament inadvertit a l¡¯hospital de la Santa Creu, hospital dels pobres, ¨¦s com la imatge congelada de Gaud¨ª que explica la seva vida retrospectivament. I sent una imatge certa, indueix a error, malgrat ser, de totes les que l¡¯han suplantat, la m¨¦s ajustada al que Gaud¨ª havia volgut deixar com a resum final del seu pas per aquest m¨®n. Gaud¨ª no era pobre, Gaud¨ª no era ben b¨¦ un m¨ªstic. Per¨° aquest error ¨¦s, vist el que ha de venir despr¨¦s, m¨ªnim. Juanjo Lahuerta (comissari de l¡¯exposici¨® de Gaud¨ª al Museu d¡¯Orsay de Par¨ªs), amb les seves obres, fa anys que rescata rigorosament Gaud¨ª de tot el que ha deformat l¡¯artista, primer en vida i despr¨¦s mort; ara sencer, ara per parts; ara dient, ara callant; ara els uns, ara els altres.

Com tot artista d¡¯arrel boh¨¨mia del segle XIX, Gaud¨ª t¨¦ uns clients burgesos a qui imposa el seu gust i cobra uns honoraris elevad¨ªssims per una obra fonamentalment cara, que el condueix a plets i baralles definitives amb cadascun d¡¯ells. No nom¨¦s els diners l¡¯indisposen amb fam¨ªlies com els Batll¨® o els Mil¨¤: imposar el gust quan es tracta de construir la casa d¡¯una fam¨ªlia es revela delicat. Diuen que Gaud¨ª va tenir la brillant idea de gravar al tocador de la senyora Mil¨¤ Pulvis es et in pulverem reverteris (¡®Pols ets i en pols et convertir¨¤s¡¯). No va anar b¨¦. Una altra cosa ¨¦s que renunci¨¦s a certs luxes que altres consideraven indispensables, perqu¨¨ s¨ª que s¡¯inscrivia en la nissaga d¡¯autors tocats per D¨¦u, bohemis que, malgrat tenir la burgesia com a client, s¡¯hi confronten i se sacrifiquen a trav¨¦s de l¡¯obra per salvar la societat i el m¨®n. Per¨° tot ¨¦s saber precisament de qu¨¨ entenen salvar-la, i de quina manera.

No ¨¦s un m¨ªstic, sin¨® un ultramunt¨¤ orgullosament reaccionari que fa de D¨¦u una arma pol¨ªtica

Com cap m¨ªstic digne d¡¯aquest nom, Gaud¨ª treballa amb la mat¨¨ria, temptaci¨® reconeguda per ell mateix, i decideix d¡¯intervenir en la societat del seu temps fent de D¨¦u, o qui sap si m¨¦s ben dit de l¡¯Esgl¨¦sia, una arma pol¨ªtica, punxant, contra els ¡°carrers pastats de sang¡±, pecaminosa del seu temps. Per aquestes dues coses, com diu Juanjo Lahuerta, arribat el moment de fer la seva gran obra, ¡°D¨¦u ¨¦s el seu ¨²nic client possible¡±, i aix¨° no fa d¡¯ell un m¨ªstic, sin¨® un ultramunt¨¤ orgullosament reaccionari, que s¡¯uneix amb els devots de Sant Josep en la interpretaci¨® del que passa ¨Cel poble organitzat en poble proletari¨C com una esp¨¨cie de fi del m¨®n. La Sagrada Fam¨ªlia, temple expiatori, expia fonamentalment aix¨°. La m¨¨nsula de la capella del rosari ho manifesta sense embuts: un obrer en el lloc d¡¯Eva, i la bomba d¡¯Orsini en el de la poma.

Gaud¨ª ¨¦s, amb fervor, catalanista, cosa que el franquisme, apropiant-se¡¯l, esborra

Gaud¨ª no ¨¦s l¡¯¨²nic que empr¨¨n una obra mogut per aix¨°; a Fran?a, despr¨¦s de la caiguda del Segon Imperi de Napole¨® III, s¡¯aixeca la bas¨ªlica del Sagrat Cor cinc anys despr¨¦s de la comuna i la desfeta del pa¨ªs contra Pr¨²ssia. A Catalunya, la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s adoptada per l¡¯Esgl¨¦sia catalana, malgrat el radicalisme de la posici¨® de l¡¯arquitecte. Perqu¨¨ Gaud¨ª ¨¦s, amb el mateix fervor, catalanista, cosa que el franquisme, apropiant-se¡¯l sota la dictadura, esborra, i aix¨ª l¡¯ultracatolicisme i la reacci¨® queden a punt per al r¨¨gim, i les seves obres, dretes, integrades com un camale¨® en la ciutat franquista. Certa avantguarda, en canvi, el consagra com a precursor netejant-lo sobretot i amb urg¨¨ncia dels seus fervors ideol¨°gics. Fins i tot pilars del noucentisme se¡¯n surten de fer d¡¯ell un racionalista, mestre de l¡¯estructura considerada ideol¨°gicament neutra, en una celebraci¨® de la t¨¨cnica, i l¡¯acosten als temples grecs. L¡¯exuber¨¤ncia ornamental, on Gaud¨ª es pot arribar a perdre, i una certa tend¨¨ncia al caprici apuntada per Lahuerta, no hi fan res.

I, dest¨ª final, absolutament contemporani nostre, i en aix¨° ben diferent de tota la resta d¡¯apropiacions precedents: el turisme i ¨Cpotser fa encara m¨¦s vergonya dir-ho¨C un cert tipus de sortides escolars. Aqu¨ª es tracta de treure Gaud¨ª de la hist¨°ria, i de la discussi¨®, ras i curt. La manipulaci¨® passa per no dir-ne res, nom¨¦s vendre¡¯l, i, en el cas de l¡¯escola, all¨° tan estrany d¡¯ensenyar a ¡°valorar el patrimoni cultural de la ciutat¡±. Una manera retor?ada de fer-ho, certament, si aix¨° passa indefectiblement per l¡¯esborrament de la hist¨°ria fonda, social, pol¨ªtica, de Barcelona; si ning¨² que hagi passat per aquests bancs t¨¦ al cap la idea d¡¯una Barcelona que el 1878 ¨¦s ¡°una taula rasa¡± despr¨¦s de la destrucci¨® de les muralles; si no es t¨¦ en compte que l¡¯especulaci¨® que es fa amb l¡¯Eixample ¨¦s una grand¨ªssima acumulaci¨® de capital de la burgesia, o que el 1893 el Liceu salta amb dues bombes anarquistes, i la viol¨¨ncia social, d¡¯una i altra banda, ¨¦s extrema. I si no hi ha manera de fer que els nens puguin inscriure i situar Gaud¨ª en un paisatge cultural local i europeu, social i art¨ªstic. Com si el turisme comenc¨¦s ja a les escoles de les nostres latituds.

Responsable d¡¯un treball intel¡¤lectual que permet una comprensi¨® fonda de l¡¯artista, d¡¯una precisi¨® i una pertin¨¨ncia valuos¨ªssimes, ¨¦s el mateix Lahuerta qui comissaria una exposici¨® que ha viatjat del MNAC al Museu d¡¯Orsay de Par¨ªs perpetuant el discurs tebi i l¡¯acostament tur¨ªsticament formal d¡¯una obra que, i aix¨° no ¨¦s culpa del comissari, no cap en un museu. El resultat ¨¦s una mena de tedi que potser s¡¯explica per la falta d¡¯atreviment o de ganes de posar davant dels ulls dels espectadors les proves materials de tot el que ¨¦s la figura de Gaud¨ª el 2022; ¨¦s a dir, un tr¨¤gic testimoni de com treure un personatge de la hist¨°ria ¨¦s obrir la via a l¡¯apropiaci¨® ad libitum, i sobretot de la viol¨¨ncia que envolta la seva obra, per tres motius: el context en qu¨¨ s¡¯inscriu, la manera com ell pren partit a favor d¡¯uns i en contra dels altres, i les manipulacions que pateix una mica en vida i molt despr¨¦s de mort. Si alguna marca del nervi cr¨ªtic de Lahuerta s¡¯arriba a insinuar en algun punt del recorregut per les sales del Museu d¡¯Orsay, com ara les imatges de l¡¯Alhambra o dels llibres sobre arquitectura del nord d¡¯?frica, queda absolutament dilu?da en la massa de lletra que omple les parets, que no substitueixen en cap cas una exposici¨®, m¨¦s aviat en s¨®n la negaci¨®. Els seus treballs donen mat¨¨ria per a una gran exposici¨®: l¡¯esperem per a quan hagi de ser. Se n¡¯imaginen una que fes dialogar Gaud¨ª amb les traces materials de qui se l¡¯ha intentat fer seu? Senyor Lahuerta, estem ¨¤vids d¡¯evid¨¨ncies palpables de totes aquestes apropiacions i neteges, de l¡¯as¨¨psia a mida de l¡¯inter¨¨s del moment, que ens ha descobert generosament, per¨° ha desaprofitat una ocasi¨® de fer-ho visible a Par¨ªs. Se l¡¯ha trobat francament a faltar.