La Sala Atrium aposta per la digitalitzaci¨® al servei del teatre

A empentes i rodolons, com tot en aquests darrers dos anys marcats per la pand¨¨mia, l'Atrium mira cap al teatre del futur en el seu 10¨¨ aniversari, que el coronavirus ha desvirtuat cronol¨°gicament per¨° no pas en la proposta arriscada i, sembla ser, guanyadora de l'equip de Raimon Molins. La sala de l'Eixample torna a programar tres de les obres clau en la seva hist¨°ria. J¨²lia, Himmelwegg i Les tres germanes. Aquesta ¨²ltima, ara en cartell (?rem tres germanes, fins al 29 de maig) ¨¦s una revisi¨® de la versi¨® que va fer Jos¨¦ Sanchis Sinisterra quan es va inaugurar la sala i que ja es va reprogramar el 2016 sota el t¨ªtol Les tres germanes (deconstructing Tx¨¨khov).

M¨¢s informaci¨®n

Sergi Belbel porta a la Beckett una obra sobre els robots de companyia

¡®Reisef¨¹hrer¡¯: Som turistes o som viatgers? Tant se val!

Un m¨®n feli? al camp de Terez¨ªn

"?s l'obra de Sanchis Sinisterra per¨° totalment nova", explica el director, Raimon Molins, qui ja va dirigir la versi¨® anterior. "Ni l'espai, ni les actrius [eren Marta Domingo, Mireia Trias i Patricia Mendoza; ara s¨®n Anna Roy, J¨²lia Gen¨ªs i Ona Borr¨¤s, a m¨¦s del l'operador de c¨¤mera, Carles Roig, que fa d'Andrei, el germ¨¤], ni l'escenografia... Nom¨¦s en quedem la sala, jo i el Sanchis Sinisterra", aclareix Molins. I Tx¨¨khov, esclar, perqu¨¨ l'obra no deixa de ser la hist¨°ria de l'Olga, la Maixa i la Irina, atrapades a la casa dels Pr¨®zorov en l'espai-temps, que reviuen el seu passat de manera obsessiva.

Aquest muntatge est¨¤ encaminat a la proposta Atrium Escena Digital. "Aquesta ¨¦s la nostra aposta", explica el director, que tamb¨¦ ho ¨¦s d'aquesta sala. "Quan s'interrelacionen les eines digitals i l'actor, sorgeix aquesta tercera via, una nova vida en escena, com si un hipot¨¨tic subtext es fes f¨ªsic. Aix¨ª veiem pensaments que surten a trav¨¦s del llenguatge visual o sonor. Tot aix¨° li dona una capa po¨¨tica a l'obra". La casa dels Pr¨®zorov, representada a l'escenari a escala i amb una c¨¤mera robotitzada que circula per dins, esdev¨¦ un plat¨® per als records a trav¨¦s d'aquestes eines digitals i visuals en una experi¨¨ncia feta des de la humanitat del teatre i amb la il¡¤lusi¨® de la tecnologia.

L'aposta ¨¦s "digitalitzar des del teatre", en paraules de Molins.??rem tres germanes pot tenir alguna cosa dels muntatges de l'Agrupaci¨®n Se?or Serrano, pot ser, per¨° ¨¦s un altre concepte, molt m¨¦s teatral: m¨¦s aviat est¨¤ en l'onda de Robert Lepage i els seu teatre multidisciplinar, la seva barreja de codis creatius innovadors i tecnol¨°gics, que contempla titelles, dansa, m¨²sica...: "Aquesta tecnologia invisible, amagada, de Lepage", explica Molins, que s'afanya a no espantar ning¨²: "L'objectiu ¨¦s que tot sigui f¨¤cil i comprensible, que s'entengui perfectament, gens estrany, m¨¤gic". D'alguna manera es tracta de posar les eines m¨¦s avan?ades al servei de l'objectiu del teatre en el seu sentit mes tradicional: "?s teatre, parla de l'¨¦sser hum¨¤. Fem teatre, intercanvi hum¨¤. No apliquem una imatge a l'escena i ja est¨¤. No, aquesta imatge no ¨¦s purament formal, li dona valor, significat hum¨¤".

"Era una aposta arriscada. I tant", reconeix el principal responsable de tot l'equip. Per¨° amb el mateix convenciment assegura que ara mateix ja no ho ¨¦s. Prova superada, doncs: "Vam passar fases d'absurditat, ens d¨¨iem: 'Qu¨¨ estem fent!' Ten¨ªem les joguines per¨° no sab¨ªem el joc. Calia jugar, equivocar-nos, triar. I ¨¦s el que vam anar fent. Vam comen?ar al juny! Amb les actrius vam estar treballant dos mesos perqu¨¨ aquest llenguatge no qued¨¦s per sobre d'elles..." El resultat ¨¦s un teatre que no permet improvisacions, absolutament mil¡¤limetrat: "Les actrius tenen les marques del cinema. De vegades hi veiem pl¨¤nols que semblen d'una pel¡¤l¨ªcula de Bergman, altres, de Tim Burton, despr¨¦s ¨¦s Tx¨¨khov en estat pur. ?s tan il¡¤limitat, aquest m¨®n!".

L'Atrium creixer¨¤. No ser¨¤ exclusivament una casa de l'escena digital, per¨° la marca ser¨¤ clara. "Eines del teatre per¨° tamb¨¦ les d'avui en dia: num¨¨riques, digitals, que en termes teatrals venen a ser llum, so, moviment, ¨¦s a dir, eines de composici¨® esc¨¨nica", diu Molins. La reforma, que ampliar¨¤ l'espai actual, suposa una inversi¨® important perqu¨¨ no es tracta simplement de posar-hi m¨¦s c¨¤meres, es tracta de portar? programadors d'alt nivell i posar-los al servei de la investigaci¨® teatral.

"Responem a la pregunta: qu¨¨ ha de ser un teatre als nostres dies?", sintetitza Raimon Molins. "Sempre fem teatre. Si no volgu¨¦ssim fer teatre anir¨ªem a un museu: el teatre t¨¦ lleis humanes, molt m¨¦s enll¨¤ de la contemplaci¨®".