Llu¨ªs Flaquer: ¡°El periodisme esportiu viu una sobreexcitaci¨®¡±

Llu¨ªs Flaquer (Barcelona, 44 anys) t¨¦ una llibreta on apunta pensaments i idees que despr¨¦s fa servir durant les seves narracions del Bar?a al Carrusel deportivo de la Cadena Ser. Fa 18 anys que ¨¦s locutor i admet que cada cop que es posa davant d¡¯un micr¨°fon sent una barreja de neguit i vertigen que el continua estimulant. No amaga el seu barcelonisme, per¨° defensa l¡¯objectivitat dels periodistes, encara que admet que ¨²ltimament l¡¯ofici deriva cap als extrems. Defensa els matisos, i per aix¨° ha rebut una menci¨® d¡¯honor dels premis de R¨¤dio Associaci¨® per ¡°l¡¯¨²s acurat del llenguatge, esquivant t¨°pics i sobretot el llenguatge b¨¨l¡¤lic o expressions ordin¨¤ries i masclistes que sovint encara perduren¡±.

Pregunta. Un narrador apel¡¤la a la informaci¨® o a l¡¯emoci¨®?

Resposta. ?s un equilibri. Jo haig de ser fidel a la informaci¨® i explicar el que passa, per¨° alhora necessito empatitzar amb l¡¯oient. Haig de posar-me en el seu lloc i transmetre el que sent en aquell gol o situa?ci¨® de partit. Aquest ¨¦s el repte principal. No puc no transmetre molta emoci¨® en un gol que a casa fa que l¡¯oient es torni boig; ni embogir quan un gol no genera res.

P. ?s bo que l¡¯oient s¨¤piga de quin equip sou?

R. No em sembla dolent. Si dic obertament que soc del Bar?a, aix¨° no ha de restar objectivitat al que passa.

P. Es pot ser objectiu davant un escenari que desperta passions en un mateix?

R. Pots i has de ser-ho. Hi ha una vinculaci¨® emocional. Narrar el 4 a 0 a Anfield va fer mal, perqu¨¨ no ens ho esper¨¤vem, per¨° aix¨° no vol dir que aquell dia no hagis de ser altament cr¨ªtic amb el que passa.

P. Com es prepara un partit?

R. M¡¯agrada molt llegir la premsa. El meu dia a dia m¡¯obliga a seguir l¡¯actualitat. Per¨° quan narro un Bar?a-Betis per a Carrusel, em dec als oients de tots dos equips i no puc evidenciar que no controlo tant el Betis. Necessito informar-me, llegeixo la premsa local per saber on hi ha debats o quins punts de tensi¨® existeixen. No hi ha res pitjor que veure que passa alguna cosa a l¡¯estadi i no saber-ho interpretar.

P. Les narracions d¡¯un gol es poden assajar?

R. Ramon Besa sempre diu que es posa en diferents escenaris. Jo tamb¨¦. A vegades apareixen frases, i te les apuntes, per¨° no vaig amb un paper escrit als partits. Si est¨¤s inspirat te¡¯n recordes, per¨° no vas a buscar la p¨¤gina on tenies aquella frase apuntada. En l¡¯¨²ltim partit [contra el Mallorca], amb el retorn d¡¯Ansu, pensava que si marcava la narraci¨® podia estar lligada a la idea que aquesta recuperaci¨® sigui la definitiva per al jugador, la bona.

P. Quan apareixen aquestes frases?

R. Dep¨¨n. A tot arreu i molts cops a la moto. A vegades parlo sol i m¡¯imagino situa?cions de partit durant els trajectes. Potser algun cop he assajat un gol mentre condu?a, per¨° hi ha situacions que no pots anticipar.

P. A Messi no se l¡¯anticipava.

R. Messi destrossava qualsevol intu?ci¨®. Et superava i feia coses inimaginables. Per¨° mira, la famosa ¡°par¨¤bola de D¨¦u¡± amb el Liverpool la tenia apuntada a la llibreta des de feia temps. Va quedar en l¡¯oblit, i de sobte, aquell dia va venir l¡¯espurna amb el gol de falta. Aquella expressi¨® va funcionar b¨¦.

P. Alguns gols fan m¨¦s il¡¤lusi¨®.

R. Tinc molt bon record del gol de Neymar a la final de la Champions de Berl¨ªn, el 2015. Es van donar tots els condicionants: jugar una final, patir contra la Juventus i marcar en l¡¯¨²ltim sospir per ser campi¨®. Sempre havia pensat que en una final estaria b¨¦ incorporar fragments de l¡¯himne durant la narraci¨®, potser barrejant catal¨¤ i castell¨¤, i aix¨ª ho vaig fer.

P. Va haver de canviar de llengua.

R. I m¡¯ho vaig haver de preparar molt. Jo soc catalanoparlant. Era el 2010, i aquell estiu me¡¯l vaig passar dibuixant camps de futbol i escrivint les zones de cada espai en castell¨¤, buscant sin¨°nims i escoltant locutors en castell¨¤. Em va costar: alguna catalanada queda a l¡¯hemeroteca. Estava narrant en castell¨¤, i de sobte vaig passar al catal¨¤. ¡°El bal¨®n es para Pedro, que creua la pilota i remata fora¡±. Encara ho recordo. Va ser en un partit contra el Panathinaikos, per¨° al Carrusel en vam fer broma.

P. Existeix l¡¯escola de r¨¤dio en catal¨¤ i l¡¯escola en castell¨¤?

R. Crec que s¨ª. Hi ha difer¨¨ncies, per¨° tamb¨¦ hi ajuda el format. Al Carrusel hi passen m¨¦s coses alhora i hi ha m¨¦s focus d¡¯atenci¨®. L¡¯estructura catalana est¨¤ focalitzada en un ¨²nic partit, i el ritme ¨¦s m¨¦s pausat. Carrusel t¡¯obliga a estar amb un to molt alt. En catal¨¤ m¡¯he fixat sempre en Puyal, Bernat Soler i Joan Maria Pou. En castell¨¤, en Manolo Oliveros, Alfredo Mart¨ªnez o Carlos Mart¨ªnez.

P. Per qu¨¨ es vincula l¡¯esport amb la guerra?

R. Es trasllada el s¨ªmil a la batalla i la guerra. Al combat i a la idea que sempre hi ha un vencedor i un derrotat. ?s massa senzill.

P. El periodisme ha derivat cap als extrems.

R. Ara hi ha sobreexcitaci¨®. No en tots els ¨¤mbits, per¨° sembla que avui tot estigui muntat aix¨ª. Jo visc molt la dualitat Bar?a-Madrid, i a vegades sembla que t¡¯hagis de posicionar, on els grisos no puguin existir, quan s¨®n molt necessaris. Ara sembla que t¡¯obliguin a posar-te en posicions m¨¦s extremes.

P. Des de quan creu que passa?

R. El duel Guardiola-Mourinho hi t¨¦ un efecte directe. La fricci¨® a la gespa va acabar a la resta d¡¯¨¤mbits, i potser no ¨¦s necessari.

P. En pren consci¨¨ncia per evitar el llenguatge b¨¨l¡¤lic?

R. Ja no existeix en el meu dia a dia. Jo no el faig servir. Parlo amb naturalitat, com ho faria al carrer, per¨° s¨ª que hi ha frases que intento evitar: t¨°pics o expressions que apel¡¤len a la testosterona.

P. Per ser periodista cal ser bona persona?

R. Potser si ets bona persona no pressio?nes tant; per¨° m¡¯agradaria pensar que es pot ser bon periodista i bona persona.