David Carab¨¦n: ¡°Les meves can?ons s¨®n maneres de subvertir pors¡±

Mishima ¨¦s un dels grups m¨¦s personals del panorama catal¨¤, en bona part per unes lletres que disseccionen i es pregunten sobre les emocions i les relacions personals i de parella. Acaben d¡¯editar el seu nov¨¨ disc d¡¯estudi, L¡¯aigua clara, com sempre escrit i musicat per David Carab¨¦n, el seu l¨ªder.

Pregunta. Al seu disc destaquen dues can?ons diferents dins del seu repertori. Una parla d¡¯un mestre de go derrotat per una intel¡¤lig¨¨ncia artificial, l¡¯altra d¡¯una libanesa establerta als EUA, on va fer porno i va rebre amenaces d¡¯integristes. Quin contacte hi ha entre tots dos personatges?

Resposta. Doncs que s¨®n com peons d¡¯una hist¨°ria que no poden dominar, per¨° ni l¡¯un ni l¡¯altra es presenten com a v¨ªctimes. Ell deixa simplement de jugar i ella deixa el porno. ?s po¨¨tic l¡¯abandonament del go, el campi¨® derrotat no q¨¹estiona la m¨¤quina que el va guanyar set de vuit partides, el gest hum¨¤ ¨¦s derrotat per l¡¯algoritme. Punt. Ella tampoc no busca culpables, simplement va deixar el porno perqu¨¨ hi va perdre l¡¯inter¨¨s. M¡¯agradaria tenir aquesta actitud davant la fatalitat.

P. Llavors les seves composicions busquen aprenentatges i sortides als neguits, dubtes i debilitats.

R. Moltes de les can?ons del disc s¨®n formes de subvertir pors, fragilitats, les incerteses pr¨°pies de la vida, de la relaci¨® amb la teva dona... Si aix¨° ho reformules pots tractar d¡¯una altra manera aquestes fragilitats. Crees una forma de tractar-les, i llavors el problema es converteix en una forma, en una can?¨®, no en una amena?a.

P. ?s per aix¨° que s¨®n una banda tan generacional?

Crec que acabes de gaudir de les nostres can?ons quan tens una relaci¨® sentimental llarga, no s¨®n can?ons immediates

R. Pot ser. Si alguna cosa tenim d¡¯indies ¨¦s que no cantem el moment del subid¨®n de l¡¯amor, de l¡¯enamorament, que ¨¦s el que es feia als vuitanta, sin¨® que plantegem un panorama de grisos. La Nouvelle Vague feia el mateix en contraposici¨® a Hollywood... la precarietat permanent amb esclats puntuals de joia. Hi ha gent que ens acusa de depressius, altres diuen que els hem ajudat a entendre la seva situaci¨®. A m¨¦s, crec que acabes de gaudir de les nostres can?ons quan tens una relaci¨® sentimental llarga, no s¨®n can?ons immediates. Veus que pots aplicar la met¨¤fora a diferents situacions. A mi em passa quan escric, resulta que creia que parlava del meu pare i resulta que no, vaja, que era prou oberta com per tenir diferents interpretacions. Crec que ¨¦s una de les nostres troballes. No ho buscava, ho he trobat.

P. ?s una tradici¨® del pop divulgar principis morals i ¨¨tics que segurament no acceptar¨ªem dels pares.

R. S¨ª, ¨¦s un fet sobre el qual molts analistes han reflexionat. Per exemple, les can?ons d¡¯amor contenen lli?ons i exemples de com comportar-se en una relaci¨®. S¨®n idees que circulen per l¡¯aire i acceptem les seves lli?ons, cosa que no far¨ªem si provingu¨¦ssin d¡¯una figura autorit¨¤ria.

P. Vol dir aix¨° que vost¨¨ dissipa la seva responsabilitat com a escriptor de pop?

R. No, aquestes lli?ons no s¨®n ¨²tils perqu¨¨ provenen d¡¯un l¨ªder clarivident, ¨¦s que s¨®n part de la hist¨°ria del pop, de la seva tradici¨®. No ¨¦s treure¡¯m responsabilitat. El que fem ¨¦s manifestar debilitats en forma de can?ons i intentem resoldre els nostres dubtes a la mateixa can?¨®. Aix¨° ¨¦s tenir una conducta humil.

P. Se sent prescriptor?

R. No, em sento responsable. Paral¡¤lelament, no m¡¯agrada la prescripci¨®. Aquesta ¨¦s una actitud m¨¦s pr¨°pia del hip-hop, on l¡¯artista acostuma a sentir-se portador de la veritat. Quan RUN DMC escriuen ¡°My Adidas¡±, estan dient que per sortir de l¡¯anonimat del barri cal tenir unes Adidas. Potser tenen ra¨®, per¨° el pop ¨¦s menys prescriptiu.

P. Ja t¨¦ 50 anys. Creu que ent¨¦n millor el m¨®n?

R. Ni millor ni pitjor, per¨° m¡¯hi relaciono m¨¦s esportivament. Abans creia que hi havia un misteri que calia descobrir i resoldre, despr¨¦s ja no tant. Dit d¡¯una altra manera, potser el misteri hi ¨¦s, per¨° no el puc resoldre, i ara crec que aquest misteri em sobreviur¨¤, tot i que tamb¨¦ crec que el que faig t¨¦ sentit i miro de no fer el rid¨ªcul en la batalla que plantejo a aquesta decrepitud gradual, tot i que noto al meu cos el pas del temps. Costa.

P. Trampejar m¨¦s que v¨¨ncer?

R. Contemporitzo molt m¨¦s dins d¡¯una aposta que ja t¨¦ dosis elevades de romanticisme, com ara continuar fent can?ons. S¨¦ que no ho resoldr¨¦ tot, per¨° l¡¯aposta feta ens permet creure en el sentit del que fem.

P. Encara creu en el sentit ¨¨pic de la vida?

R. L¡¯he perdut, tot i que n¡¯hi ha d¡¯haver, en algun moment has de creure que podr¨¤s v¨¨ncer, en cas contrari perdries sempre. Has de trobar el moment per a cada cosa.

P. I ¨¦s moment de fer el llibret del disc en tres idiomes (catal¨¤, castell¨¤, angl¨¨s)?

R. Realment ¨¦s una tonteria, per¨° ho fem des de fa temps. ?s un vici, o un compliment dels catalans per la nostra excessiva generositat. Crec que ¨¦s directament absurd (riu).

P. Considerant la seva vinculaci¨® amb el futbol ¨Cacaba de ser nomenat comissionat del 125¨¨ aniversari del FC Barcelona¨C, creu que la personalitat del Bar?a i del Madrid es poden projectar com a pr¨°pies de les comunitats que representen?

R. T¨¦ sentit. El cruyffisme comporta repartiment de lideratge, tothom ¨¦s important, les posicions s¨®n intercanviables i el l¨ªder est¨¤ al servei de l¡¯equip. Sense voler, Messi va acabar carregant-se aquesta idea. A m¨¦s, ens agraden els perdedors, com Holanda el 74 i Hongria el 54. Igual que aquestes seleccions, el Bar?a perd, per¨° tenim la ra¨® (riu).

P. Com veu el patrocini d¡¯Spotify?

R. Com a m¨²sic crec que el debat amb Spotify es va perdre fa 10 anys, ja ¨¦s el model de consum. Com a aficionat, les opcions eren cases d¡¯apostes, dictadures d¡¯Orient o marques comercials tan sospitoses com Spotify.