Ruta del bakalao sense espines

Anem a ser reduccionistes: els valencians patim dues llegendes negres importants. La que embruta la fam¨ªlia Borja ¨Cper culpa de Victor Hugo, Dumas i Donizetti¨C no hi ha manera d¡¯extirpar-la. No estava b¨¦ que un grapat de valencians dominaren Roma i la cristiandat a l¡¯inici del Renaixement, i aquell atreviment irrepetible ens costar¨¤ un peatge etern. Ara b¨¦, ens queda un consol. La segona llegenda negra s¡¯est¨¤ esvaint. La ruta del bakalao ja ¨¦s cultura oficial.

A les nobles sales de l¡¯IVAM de Val¨¨ncia, una exposici¨® reivindica l¡¯art gr¨¤fic sorgit als anys vuitanta i noranta en aquell impressionant fenomen social que va transformar la nit valenciana. S¨®n cartells, serigrafies, programes, entrades, invitacions, pegatines i dissenys multiformat que van irrompre a les discoteques que emergien entre els arrossars dels voltants de Val¨¨ncia com a laiques catedrals nocturnes. Els dissenys desprenen la modernitat trencadora d¡¯artistes com Paco Bascu?¨¢n i Quique Company, Sento Llobell o Micharmut, i tamb¨¦ de creadors com Paco Roca, Mariscal o Francis Montesinos. Aquella imatge gr¨¤fica era pura avantguarda europea, com la m¨²sica que punxaven els discj¨°queis del denominat ¡°so Val¨¨ncia¡±. Tanmateix, tota aquella eferversc¨¨ncia cultural va quedar eclipsada per l¡¯estigma social. La droga, sobretot, i una llibertat excessiva ¨Cinsuportable per al sistema de modelat en s¨¨rie que reaccionava al postfranquisme¨C van somoure la llegenda negra. Calia condemnar la ruta (aix¨° s¨ª: visca la Movida oficial). Calia oblidar la ruta del bakalao valenciana. Damnatio memoriae. Encara que fora inoblidable i mat¨¨ria de nost¨¤lgia per a la generaci¨® que la va gaudir i que hui fa running, paga la hipoteca i t¨¦ els fills criats.

Al seu magn¨ªfic llibre En ¨¨xtasi, Joan M. Oleaque ¨Cperiodista, escriptor i professor de Periodisme¨C ha definit millor que ning¨² aquella revoluci¨® contra el no-res, nascuda del no-res i abocada al no-res. Fou un mirall de fugida. Un simulacre. En paraules d¡¯Oleaque, l¡¯¨²nica revoluci¨® possible per a una generaci¨® postrevolucion¨¤ria. Una generaci¨® de joves ¨Cestudiants o treballadors¨C que van tallar amb el m¨®n real que vivien de dilluns a divendres per abra?ar, cada cap de setmana, un hedonisme pur fet de m¨²sica, ball i tribu. Un viatge que comen?ava divendres de vesprada i s¡¯allargava fins la matinada del dilluns en els casos m¨¦s extrems. El temps suficient per ser una altra persona en una realitat paral¡¤lela. Per escapar a la mediocritat. Per viure la vida somiada. Per evitar el desenc¨ªs.

Amb l¡¯exposici¨® a la retina, pense en les concomit¨¤ncies entre la Ruta del Bakalao i el model d¡¯oci nocturn de la joventut actual. En les drogues que ara es queden als dits, en forma de pantalla, sense necessitat de ser ingerides. En la necessitat d¡¯evasi¨® a un m¨®n irreal anomenat Instagram. En el mirall de fugida a unes perspectives ordin¨¤ries. En quina nost¨¤lgia deixar¨¤ el TikTok en els joves de hui. Pense en tot aix¨° i em quede mirant, embadalit, el logotip de l¡¯ACTV.