La f¨²ria feminista canta les quaranta a Shakespeare a la Villarroel

La hist¨°ria de L'amanisiment de la f¨²ria de Shakespeare ¨¦s ben coneguda. El ric Baptista Minola no casar¨¤ la seva dol?a i preciosa filla petita, la Bianca, si abans no casa la rebel i indomable Catharina, a qui, com a primog¨¨nita, correspon passar primer per la vicaria... "I el tiu les rifa!", exclama, indignada, Carla Rovira, directora i responsable de la dramat¨²rgia de L'amasi(pa)ment de les f¨²ries, una versi¨® actualitzada de l'obra que, faltaria m¨¦s, ret comptes amb tot all¨° del cl¨¤ssic que al segle XXI ¨¦s desfasat, humiliant, vergony¨®s, masclista, racista, insofrible, classista...Calia, actualment, una revisi¨® sense contemplacions, dura, ir¨°nica, punyent, divertida, argumentad¨ªssima. La podem veure (s'ha de veure!) divendres, dissabte i diumenge (aquest cap de setmana i el que ve) a La Villarroel.

"Quan vaig rellegir l'obra per enc¨¤rrec de la companyia Parking Shakespeare, el 2019, vaig veure que, des que l'havia treballat, feia 18 anys, amb un grup d'educaci¨®, jo havia agafat prou consci¨¨ncia", explica Rovira. "I em va semblar una obra horrible". Aix¨ª, doncs, l'enc¨¤rrec de la companyia, amb absoluta llibertat (i coneixent, com coneixen, la Carla) va ser una versi¨® basada en el text original per¨°... amb textos (i can?ons...) afegits. "La gr¨¤cia ¨¦s rebatre Shakespeare amb el propi Shakespeare", diu la directora. Amb les seves armes. "Amansir una f¨²ria amb viol¨¨ncia dom¨¨stica...! Ens pot fer riure, s¨ª, per¨° ja n'hi ha prou".

Vol dir aix¨° que no s'hauria de representar Shakespeare al segle XXI? "Esclar que s'ha de representar Shakespeare!", respon Rovira, amb evident admiraci¨®. "Per¨° cal fer-ho des de la idea revisionsita dels cl¨¤ssics. ?s el primer deute que tenim amb ells. Shakespeare no era feminista, ¨¦s tan evident com que al segle XVI no existia el feminisme. I quan el representem no parlem del segle XVI, parlem de l'actualitat, per aix¨° cal adaptar-lo". A L'amansi(pa)ment de les f¨²ries hi ha tot Shakespeare: els embolics, els trasvestiments, la com¨¨dia, l'amor ("Em queden molt b¨¦, les hist¨°ries d'amor", diu el mateix bard, que t¨¦ un paper que ¨¦s m¨¦s que un cameo, a l'obra).

M¨¢s informaci¨®n

La Sala Atrium aposta per la digitalitzaci¨® al servei del teatre

Sergi Belbel porta a la Beckett una obra sobre els robots de companyia

¡®Reisef¨¹hrer¡¯: Som turistes o som viatgers? Tant se val!

I tamb¨¦ hi ¨¦s tota la complicitat amb el p¨²blic amb la qual jugava Shakespeare per representar les seves obres. "Els actors sostenen molt b¨¦ l'obra", diu, agra?da, la directora. Perqu¨¨ l'escenari ¨¦s buit. Igual que quan es va representar origin¨¤riament al parc de l'Estaci¨® del Nord, on es va parir l'obra. "Els 11 int¨¨rprets l'omplen, fan molt de paisatge. La imaginaci¨® era important, tamb¨¦ en aquella ¨¨poca. I ara no pots muntar Shakespeare pensant en una quarta paret. Jo sempre penso en el p¨²blic". La dramaturga diu que mai arriba a la sala d'assaig amb un text tancat perqu¨¨ compta amb els actors: "Escric un primer esb¨°s que compartim i anem discutint. Les mateixes actrius em van fer veure m¨¦s matisos, a banda dels masclistes: racials, laborals, socials. Aix¨ª vam incoporar la trama de les criades, tamb¨¦ molt maltractades per Shakespeare".

El p¨²blic, doncs, esdev¨¦ una mica c¨°mplice del venirse arriba (expressi¨® utilitzada en el text, que ve a ser, esclar, la versi¨® moderna d'un in crescendo). Perqu¨¨ la hist¨°ria t¨¦ un moment d'inflexi¨® en qu¨¨ es posen les coses a lloc, en qu¨¨ les tornes canvien i l'amansiment esdev¨¦ emancipament, empoderament. L'actualitat m¨¦s canyera irrompr¨¤ esbojarradament en escena: "Era important riure per trencar el t¨°pic que les feministes som avorrides", reflexiona Carla Rovira. Els discursos sobre els drets inalienables de la Catharina aniran pujant de to. I el seu pare ja no gosar¨¤ tallar-la dient-li "Ui, ara no..." "I fill de puta ¨¦s masclista i putof¨°bic!". I cap dels homes de Shakespeare, cap dels homes del segle XVI gosar¨¤ contradir la f¨²ria feminista, armada d'arguments, de coratge i... d'ovaris!

Nom¨¦s cal deixar clara una cosa, remarca Carla Rovira: "Nosaltres no matem Shakespeare, eh? Ell va morir fa cinc segles!". Potser aqu¨ª rau la q¨¹esti¨® de l'actualitzaci¨®.