Quinze dies pel 25%

De vegades l¡¯autocensura t¡¯imposa silencis per no dir sense embuts el que penses, all¨° que diries davant d¡¯una colla de fidels i d¡¯un etilisme suficient. ?s per aix¨° de les disculpes del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) a causa de la tirallonga de faltes perpetrades en la darrera interlocut¨°ria sobre el 25% de castell¨¤ a l¡¯escola. Primer, per la sobergueria de fer-la en catal¨¤ quan tots sabem que les sent¨¨ncies en catal¨¤ ronden un miserable 7%; segon, per la falta de cura i la malaptesa de no poder escriure un document de for?a jur¨ªdica amb una qualitat que no passaria la selectivitat; i finalment, pel fet en si de demanar disculpes per un document que comporta un certificat de defunci¨®. ?s com si Joseph Ignace Guillotin hagu¨¦s demanat perd¨® perqu¨¨ la fulla estava una mica bruta.

Sembla que ens trobem a la disjuntiva final, al caire de la desobedi¨¨ncia, amb el focus posat sobre el conseller d¡¯Educaci¨® Josep Gonz¨¢lez-Cambray, que t¨¦ quinze dies per donar instruccions clares a tots els centres escolars per fer complir la quota judicial del castell¨¤, amb la consigna expl¨ªcita que sigui en una de les mat¨¨ries troncals, no fos cas que hi destin¨¦ssim l¡¯educaci¨® f¨ªsica. El tribunal tamb¨¦ s¡¯ha encarregat d¡¯aigualir els prop¨°sits que tot plegat pogu¨¦s ser regulat pels projectes ling¨¹¨ªstics dels centres, que era la manera que el Departament d¡¯Educaci¨® i els partits pol¨ªtics que volien canviar la Llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica tenien per fer-nos creure que blindaven la immersi¨®. Per descomptat ja s¡¯ha anunciat que s¡¯hi presentar¨¤ recurs, a la interlocut¨°ria, per¨° caldria preguntar-se qu¨¨ hi guanyem apel¡¤lant a la mateixa inst¨¤ncia que t¡¯ha condemnat.

No s¨¦ fins a quin punt s¡¯ha banalitzat fins ara tot el que ha vingut des de l¡¯¨¤mbit judicial, i tot sovint s¡¯ha desqualificat els jutges com a ineptes, desinformats i malintencionats. O tamb¨¦ s¡¯ha carregat contra la just¨ªcia, aix¨ª en general, i s¡¯ha q¨¹estionat que tingu¨¦s alguna mena de compet¨¨ncia en l¡¯organitzaci¨® de la vida p¨²blica. ¡°D¡¯on l¡¯han tret, aquest 25%?, hem de deixar que parlin els experts¡±; ¡°¨¦s el Parlament qui t¨¦ les compet¨¨ncies en mat¨¨ria d¡¯Educaci¨® i en Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica¡±, etc. S¨®n coses que hem sentit un cop i un altre sense que ning¨² hagi fet esment que la just¨ªcia no ¨¦s una entitat a banda, no s¨®n una colla de funcionaris circumspectes m¨¦s o menys jerarquitzats, no s¨®n gent que facin les coses a la babal¨¤. La just¨ªcia ¨¦s una de les potes de l¡¯Estat, i ¨¦s l¡¯Estat mateix qui est¨¤ decidit a canviar els usos ling¨¹¨ªstics de l¡¯escola. Wert no ho podia dir m¨¦s clar.

I aqu¨ª, mentrestant, parapetats rere el t¨°pic que la immersi¨® era un model de cohesi¨® exemplar i la consigna que la immersi¨® no es toca, hem vist com apareixia un partit l¡¯¨²nic objectiu del qual era posar fi a l¡¯escola en catal¨¤ (i tan bon punt ho ha aconseguit l¡¯han esborrat del mapa) i com s¡¯incrementava la pugna judicial a trav¨¦s d¡¯entitats amb recursos econ¨°mics indefinits. Hi havia senyals suficients per haver previst un pla B que no fos modificar a correcuita una llei, la de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, amb la pretensi¨® de traslladar tota una responsabilitat que havia de ser pol¨ªtica a les direccions dels centres, que des d¡¯aleshores no ha fet sin¨® denunciar la pr¨°pia indefensi¨®. Al capdavall, la interlocut¨°ria del TSJC almenys els ha tret tota la pressi¨® davant de possibles den¨²ncies de les fam¨ªlies i l¡¯ha traslladada ¨ªntegrament al conseller Cambray.

La immersi¨® ¨¦s morta, aix¨° conv¨¦ dir-ho. Se l¡¯ha endut per davant el context socioling¨¹¨ªstic global (la primera p¨¨rdua va ser el pati), la innovaci¨® pedag¨°gica (les din¨¤miques del pati han entrat a l¡¯aula a trav¨¦s del treball cooperatiu) i la des¨ªdia dels anys del proc¨¦s, en qu¨¨ s¡¯especulava amb l¡¯oficialitat ¨²nica del catal¨¤ mentre l¡¯edifici feia aig¨¹es. I, per descomptat, els estratagemes de l¡¯Estat mateix, que prendr¨¤ el 25% com una pica a Flandes per abastar fins al 50% tan bon punt la just¨ªcia resolgui el cas de Canet. Potser ¨¦s hora de canviar de model, de deixar de pretendre construir un sol poble a trav¨¦s de la llengua, i comen?ar a pensar maneres de defensar els drets dels catalans catalanoparlants, que avui ja s¨®n minoria a Catalunya.