?s la immersi¨®, tanoques!

Ja ven¨ªem d¡¯uns anys bons en qu¨¨, contra tota la l¨°gica del mercat, per Sant Jordi es venien m¨¦s llibres en catal¨¤ que no pas en castell¨¤, i sab¨ªem que la pand¨¨mia havia fet recuperar el bon h¨¤bit de la lectura, tancats com est¨¤vem i privats d¡¯altres ofertes d¡¯oci. Per¨° potser ning¨² no preveia el bon moment per qu¨¨ passa el llibre en catal¨¤, o si es preveia res feia pensar que seria aix¨ª. Ara cal preguntar-se si som davant d¡¯una bombolla que tard o d¡¯hora esclatar¨¤, com tamb¨¦ ens hem de preguntar quina mena de llengua som que, mentre prediquem l¡¯emerg¨¨ncia ling¨¹¨ªstica, ens llancem a llegir m¨¦s que mai en la nostra llengua.

D¡¯indicis del m¨²scul del llibre en catal¨¤ n¡¯hi ha per donar i per vendre. Ens hem acostumat a la inauguraci¨® de llibreries, de totes mides i formats, i tamb¨¦ veiem que ara les llibreries s¨®n llocs on passen coses; en una ciutat com Barcelona, et pots fer una bona agenda cultural gratu?ta a base d¡¯assistir a presentacions de llibres i xerrades. Sembla, tamb¨¦, que cada setmana s¡¯hagi de fundar una nova editorial, algunes amb l¡¯editor individual com a fact¨°tum decidit a visitar totes les llibreries per donar a con¨¨ixer el g¨¨nero; d¡¯altres amb el desembarcament de grans magnats de les farmac¨¨utiques o els mitjans de comunicaci¨®, que tan bon punt et munten una llibreria com et (re)funden una editorial. O grans grups que aposten pel catal¨¤ rellan?ant segells moribunds.

S¡¯escriu i es publica molt, i tristament se sent aquella cantarella ¨Csempre hi ha algun aixafaguitarres¨C que potser es publica massa. Com si en castell¨¤ no es publiqu¨¦s morralla, ves. Si abans el catal¨¤ pr¨¤cticament es limitava a la literatura i l¡¯assaig sobre mat¨¨ries properes (hist¨°ria de Catalunya, proc¨¦s, llengua, etc.), ara s¡¯ha posat un peu o tots dos en g¨¨neres que abans semblaven intocables, com ara l¡¯assaig de pensament o la ci¨¨ncia-ficci¨®. O el c¨°mic, que durant d¨¨cades pr¨¤cticament nom¨¦s tenia l¡¯Ast¨¨rix, el Tint¨ªn i Bola de drac en catal¨¤. I tot plegat ¨¦s possible merc¨¨s a un estol de traductors d¡¯alt¨ªssim nivell que han eliminat ponts per bastir-ne de propis i que ens acosten el que es fa arreu fins i tot abans que es publiqui en castell¨¤.

Evidentment hi ha un sistema literari que permet que tot aix¨° sigui possible. Una xarxa d¡¯agents, editors, autors i traductors, amb ajudes p¨²bliques imprescindibles per competir per un mercat en el qual hi ha una llengua gegant que sempre sempre traur¨¤ llibres a m¨¦s bon preu perqu¨¨ far¨¤ tiratges m¨¦s llargs. Per¨° m¨¦s enll¨¤ d¡¯aix¨°, m¨¦s enll¨¤ de tenir una ind¨²stria greixada, cal buscar una explicaci¨® no pas sist¨¨mica sin¨® ecosist¨¨mica, no tant en la bona salut conjuntural d¡¯un sector sin¨® en els resultats de pol¨ªtiques estructurals que tenen a veure amb la relaci¨® que establim amb l¡¯instrument essencial del m¨®n del llibre: la llengua. Si som ara i aqu¨ª, ¨¦s perqu¨¨ un bon dia hi va haver immersi¨®.

No deu ser casualitat. Si convenim a assenyalar la primera generaci¨® m¨¦s o menys escolaritzada en catal¨¤ com els nascuts a partir del 1980, no ¨¦s dif¨ªcil aventurar que, actualment, disposem d¡¯una massa cr¨ªtica lectora important, possiblement ja majorit¨¤ria, alfabetitzada en catal¨¤, com tamb¨¦ tenim una bona colla d¡¯actors del m¨®n del llibre (autors, traductors, editors, prescriptors) pertanyents igualment a la primera generaci¨® escolaritzada en catal¨¤ i seg¨¹ents. ?s clar que les generacions anteriors tamb¨¦ escrivien i editaven en catal¨¤, per¨° el notable salt endavant no deixa de revelar els fruits diferits de les pol¨ªtiques d¡¯aleshores. Tenim un precedent que confirma la hip¨°tesi: quan aquesta generaci¨® tenia vint i tants anys, a final de la d¨¨cada del 2000, la vigoria va arribar a la m¨²sica, sector que ha demostrat que aquella enfilada no va ser bombolla, sin¨® estructura, tot i haver pagat m¨¦s que ning¨² el peatge de la pand¨¨mia.

En els ¨²ltims anys els beneficis de la immersi¨® han sigut molts i de motes menes, no nom¨¦s el t¨°pic de la cohesi¨® social. Ha aportat un vincle de normalitat amb relaci¨® a la llengua que ha foragitat els usos digl¨°ssics o els acomplexaments que amb una llengua petita no ho pots fer tot, no pots escoltar qualsevol mena de m¨²sica, no pots llegir de tot. O almenys de moment, perqu¨¨ n¡¯hi ha que ens volen fer creure que aix¨° de la immersi¨® ja ho tindr¨ªem...