¡®Les muses¡¯, de Jordi Cuss¨¤: El poder de les tenebres creatives

El primer que sobtava de La serp (2001), segona novel¡¤la de Jordi Cuss¨¤ (Berga, 1961- 2021), amb la qual encetava una trilogia continuada amb El Ciclop (2017) i conclosa ara amb la p¨°stuma Les muses, era que, malgrat presentar-se com una novel¡¤la hist¨°rica, l¡¯autor prescindia de l¡¯ornamentaci¨® ¡°d¡¯¨¨poca¡±, deixava de banda la recreaci¨® postissa a la recerca de la versemblan?a ¡°hist¨°rica¡±, i s¡¯enfrontava a la geografia humana com si els grecs i els romans de la nissaga d¡¯Emp¨²ries que protagonitzaven la novel¡¤la, del segle VI aC al II de la nostra era, fossin contemporanis del lector: la vida quotidiana de les diverses generacions que poblen La serp apareixia sense que es remarqu¨¦s l¡¯aspecte distant que proporciona la perspectiva hist¨°rica, i l¡¯efecte no era buscar tant el triomf del passat com la persist¨¨ncia d¡¯un present universal. El segon que sorprenia era la manera d¡¯organitzar la mat¨¨ria narrativa, i, en comptes del narrador omniscient que desgrana la informaci¨® obtinguda a trav¨¦s dels historiadors, Cuss¨¤ es precipitava cap a l¡¯espai de la ficci¨® m¨¦s pura, cap al centre de les il¡¤lusions, les esperances i els drames d¡¯una gent an¨°nima que no sol ocupar ni una sola nota a peu de p¨¤gina en els compendis hist¨°rics. Ells eren els que parlaven, els que redactaven cartes privades i cartes de negocis, alguna narraci¨® o alguna obra teatral on es conjuraven maldecaps particulars, els que anaven engrandint l¡¯arxiu familiar, conscients de pert¨¤nyer a un llinatge, lleials a una determinada forma de lleialtat, i tot plegat es resolia amb un ¨²s magistral de la metaficci¨®: els personatges, al llarg dels segles, recordaven, ampliaven o modificaven a consci¨¨ncia la mem¨°ria dels avantpassats, uns episodis que el lector havia tingut el privilegi de seguir en directe.

Com si part¨ªs d¡¯una posici¨® gens allunyada del Mart¨ª de Riquer de Quinze generacions d¡¯una fam¨ªlia catalana, i tamb¨¦ s¡¯hagu¨¦s proposat, des de la ficci¨® i amb l¡¯ajuda de la fantasia, recuperar la idea d¡¯una identitat nacional i els lligams entre l¡¯art d¡¯un pa¨ªs i el paisatge, per a Cuss¨¤ la Hist¨°ria s¨®n fets, an¨¨cdotes i individualitats, i les coses passen, i algunes vegades en queda const¨¤ncia als arxius ¨C¡°Serem aquell mosaic de cent mil peces del qual alg¨² en troba tres o quatre mil¡±¨C, com sembla afirmar tant a La serp com a El Ciclop ¨Con es narren els avatars de la dinastia des del segle IV fins a mitjan segle XIII¨C, i ara a Les muses. ¡°En realitat hauria de parlar d¡¯una serp familiar que es descabdella al llarg de divuit segles¡±, diu Pon? Fernand¨®, cos¨ª germ¨¤ de Guillem Pon?, ¨¤lies el Ciclop, l¡¯any 1265 a Mallorca, hereu d¡¯¡°un fotimer de documents escrits en diversos idiomes i en distintes ¨¨poques¡± i, sobretot, custodi de la poci¨® m¨¤gica o demon¨ªaca que ocupa el lloc estel¡¤lar de la novel¡¤la, un beuratge que permet l¡¯acc¨¦s a ¡°l¡¯¨¤nima irracional¡±, a la recerca de l¡¯absolut, i que estimula l¡¯infinit de la creaci¨® pura, ¡°aquell deliri ultrasensorial, aquell viatge astral¡±, l¡¯aleph de Borges: a Les muses Jordi Cuss¨¤ introdueix un lleu canvi de sentit en les perip¨¨cies familiars, com si en comptes de ser un conjunt de viv¨¨ncies de gent normal i corrent es prefer¨ªs tra?ar les perip¨¨cies d¡¯una saga de creadors il¡¤luminats ¨Cescriptors com Ramon Llull, Dante o Shakespeare, pintors com Leonardo o El Bosco, cient¨ªfics com Galileu, m¨²sics com Robert Fripp o Patti Smith o Mike Oldfield¨C, les baules d¡¯una cadena que es tanca amb Virgili Pardal, alter ego de Jordi Cuss¨¤ i entusiasta partidari del consum del beuratge m¨¤gic que convoca la inspiraci¨® i la companyia de les muses: ¡°Els escriptors de deb¨°¡±, diu, ¡°som m¨¨diums. M¨¨diums que tot el sant dia gaudim del privilegi d¡¯intuir veus, del passat o del futur, que ens estimulen a narrar experi¨¨ncies... o visions. De qualsevol temps i espai¡±. Les muses, una novel¡¤la densa i plena de giragonses arravatades, reclama una lectura lenta, saber aturar-se de cop i volta en un episodi ¨Cel que protagonitza la filla de Shakespeare, o el que es dedica a l¡¯ajudant de Leonardo da Vinci, per exemple¨C, i assaborir-ne la reconstrucci¨® v¨ªvida, la flu?desa dels segles per sobre de les precarietats de la vida ordin¨¤ria.

Les muses potser no ¨¦s tan rodona com La serp o El Ciclop, i no seria estrany que el lector hi trob¨¦s a faltar la descripci¨® d¡¯aquell proc¨¦s constant d¡¯absorci¨® d¡¯altres llinatges i patrimonis que enriquia els llibres anteriors, per¨° tamb¨¦ es pot dir que ¨¦s una ambiciosa cloenda de la trilogia, com si a cada p¨¤gina hi dugu¨¦s estampada l¡¯arrog¨¤ncia i la ferocitat del poder creatiu de Cuss¨¤ ¨Cno costa veure entre les lletres la seva cara, gaireb¨¦ coberta per la cabellera i il¡¤luminada amb un somriure de goig immens¨C, un m¨¨dium capa? d¡¯aconseguir que el lector s¡¯exalti talment com si tingu¨¦s la sort d¡¯accedir a un torrent de bellesa nom¨¦s entrevist o imaginat fins aleshores en un somni.