Les catedrals amagades

Lleida t¨¦ la Seu Vella i la Seu Nova i una petita catedral subterr¨¤nia. La primera ¨¦s s¨ªmbol de la ciutat i de la seva condici¨® fronterera; per aix¨° un dia va ser catedral, l¡¯endem¨¤, caserna militar, i l¡¯altre, atracci¨® tur¨ªstica. La segona ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de la primera. I l¡¯altra catedral est¨¤ sota terra: ja ho porta escrit que ha de ser tirant a desconeguda, com un tresor amagat. T¨¦ 25 pilastres de pedra i sis voltes de can¨®, i des que es va construir mai ha tingut ni Cristos ni sants. El que ha contingut, en les seves millors ¨¨poques, ¨¦s nou milions de litres d¡¯aigua, cosa que, per a un lloc com Lleida, es pot tenir per una benedicci¨®. Un amic ens porta a visitar el Dip¨°sit de l¡¯Aigua, el gran receptacle que es va fer el 1784 per abastir d¡¯aigua potable la ciutat, a l¡¯¨¨poca que la catedral nova va substituir la vella, despr¨¦s de l¡¯ocupaci¨® borb¨°nica. Com que l¡¯amic ¨¦s ge¨°graf, per un moment dubto si ens ensenyar¨¤ una d¡¯aquelles d¨¨?ries d¡¯especialista febr¨®s. Descreguda de mi. ¡°A Lleida l¡¯aigua sempre s¡¯ha hagut d¡¯anar a buscar¡±, diu un panell explicatiu a l¡¯entrada. Tot just comencem el descens, comen?a el meravellament, una reacci¨® poc associada al gest de davallar. ?s la sorpresa per com ha perviscut aquesta petita proesa d¡¯enginyeria, una instal¡¤laci¨® pensada per a la vida pr¨¤ctica i moderna que, passats tres segles, mant¨¦ un encant estrany: ¡°¨¦s una mena de catedral!¡±. I entre els xip-xaps dels peus i els ressons de la veu a les parets, imaginem que s¡¯hi podrien fer recitals i performances... Amb el p¨²blic abrigat, ¨¦s clar.

Tornem a la superf¨ªcie i a dinar. Despr¨¦s, volta per pair i comen?a a sentir-se una remor. ¡°Ara passarem per la pla?a del Dip¨°sit¡±. De sobte, apareix un mercat de Calaf ¨Cl¡¯expressi¨® no ¨¦s cap ironia¨C, una mena de mercat ambulant, barreja ¨Cmirant les pells¨C nord-africana i subsahariana. Alguns venen g¨¨nere divers ¨C¡°Zara m¨¦s barat!¡±¨C, d¡¯altres ja marxen, d¡¯altres s¡¯ho miren i la fan petar. La remor que no baixa ens ha sobtat venint de quatre carrers enll¨¤ del centre hist¨°ric exquisit. El contrast ¨¦s exquisit, tamb¨¦. Hi ha algun missatge que deu enlla?ar la catedral subterr¨¤nia i aquest corrent hum¨¤ i electritzat pel m¨®n global a la pla?a de just a sobre. Aquest corrent tamb¨¦ sembla sortit del no-res. Sembla un retaule pasolini¨¤ d¡¯aquella Roma on ¡°la pobresa i la bellesa¡± eren ¡°una sola cosa¡±. T¡¯hi sents espectadora. I meravellada, de nou. Ets tu, que no en saps els codis. Tu nom¨¦s ets una passavolant que ca?ar¨¤ al vol una postal. Quines s¨®n les seves hist¨°ries? Quina vida porten? Potser encara s¨®n m¨¦s desconegudes que la catedral subterr¨¤nia.