Albert Roig, posse?t pel dimoni de la poesia

Per Albert Roig (Tortosa, 1959), la poesia no ¨¦s un ofici ni una excusa per construir un personatge, ni una t¨¨cnica per arrenglerar s¨ªl¡¤labes i rimes de poemes sol¡¤l¨ªcits o descriure moments vivencials sense m¨¦s transcend¨¨ncia, sin¨® paraula posse?da per un foc intern que desfossilitza el llenguatge, disciplina moral i intel¡¤lectual, sorpresa del cos que no menteix i que ens redefineix. El poeta ha estat fidel a la consigna de Gabriel Ferrater, i ser decent vol dir ser solitari, una solitud als marges de l¡¯establishment literari, per¨° cercant la companyia d¡¯altres poetes de la tradici¨® que vol continuar: des de Catul i els poetes ¨¤rabs i jueus de Tortosa fins a Ponge i Anne Sexton, o els poetes brasilers que tant estima, o els generacionals com Enric Casasses, Dolors Miquel o Perejaume, poetes que nom¨¦s s¨®n poetes¡­ Ara, en el seu nou llibre, Posse?t (L¡¯Altra Editorial), que sortir¨¤ dimecres vinent, se centra en els poetes catalans dels quals declara que s¨®n la seva estirp.

¡°La poesia, de sempre ¡ªdiu Roig¡ª, ¨¦s la cosa dels ¡®feli?os pocs¡¯ i la poesia catalana del XX ¨¦s la cosa dels nom¨¦s dos feli?os: un gran poeta, J. V. Foix, i un lector, Gabriel Ferrater. I d¡¯un savi irat i amarg: Carles Riba. Ell va ser el mestre dels poetes catalans durant la postguerra. Al costat d¡¯aquest mestre i d¡¯aquest lector hi ha quatre lectors m¨¦s: Joan Vinyoli, Blai Bonet, Miquel Bau?¨¤, Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s. Ells van salvar, van renovar la poesia catalana. ?s clar que cap cr¨ªtic ho va saber veure. Aquesta ¨¦s la primera elementalitat que ensenya Posse?t. Ara tothom, o gaireb¨¦ tothom, t¨¦ clar que tots ells s¨®n els grans poetes catalans del XX. En canvi, el 1992 Bonet i Bau?¨¤ nom¨¦s tenien tres lectors fidels i l¨²cids: Dami¨¤ Huguet, Xavier Lloveras i Biel Mesquida¡±.

En el llibre pesa m¨¦s la reivindicaci¨® (com a ¡®Cecilia de Florejats¡¯) que la diatriba (com a ¡®L¡¯estiu de les Paparres¡¯ i ¡®Llavor barroca/Brossa barroca¡¯, en els quals atacava amb ferocitat bona part dels noms de la poesia catalana dels anys noranta i que recupera als annexos de Posse?t). El llibre parteix de la trobada de Carles Riba i J.V. Foix a la cala Sa Tuna el 1922 i barreja episodis biogr¨¤fics dels poetes esmentats amb poemes de cadascun d¡¯ells. Hi ha reiteraci¨® a destacar que s¨®n fills d¡¯un forner o d¡¯un porquer o d¡¯un pag¨¨s i no de la burgesia barcelonina, que han viscut en contacte amb la terra, el sol, la mar i els seus animals, o que han compartit nits de gin i desig devorador. Hi ha cartes in¨¨dites de Miquel Bau?¨¤ a una noia amb la qual no es van trobar mai, o comentaris sobre la relaci¨® er¨°tica que un Foix de 71 anys va tenir amb C. S., ¡°aja?ada i novella¡±, que va amagar sota el nom fictici de Clara Subir¨®s. Roig diu que ¡°en la recerca de cartes i papers ¨ªntims m¡¯ha ajudat sobretot Jordi Cornudella. Aquests papers in¨¨dits m¡¯han ajudat a aclarir molts dubtes. Per exemple: recordo que de jove vaig llegir ¡®Els amants¡¯ de J.V. Foix i vaig pensar que era una fantasia del vell poeta. Ara sabem que l¡¯estiu del 1964, quan t¨¦ 71 anys, Foix s¡¯enamora d¡¯una noia de 25. S¨®n amants d¡¯amagat de tothom durant tres anys, com a m¨ªnim. D¡¯aquesta passi¨® d¡¯amor, en s¨®n testimoni la ¡®Lletra a Clara Sobir¨®s¡¯ i ¡®Diari a Clara¡¯, i els poemes escrits aquells anys, que canten ¡°el goig de la possessi¨®¡±. Ara entenem per qu¨¨ Foix torna a escriure en vers als setanta anys, on diu que s¡¯estima m¨¦s viure que escriure. S¨ª, aquest ¨¦s el dilema: Viure o escriure?¡±

Els suposats hereus de Ferrater i Vinyoli exporten poesia terap¨¨utica de simposi en simposi

Si Pasolini va ser el Virgili de Blai Bonet, Blai Bonet ¨¦s el primer guia de Roig. ¡°La cita que obre Posse?t ¡ªdiu¡ª ¨¦s la brillant descripci¨® que fa Blai Bonet de Gabriel Ferrater. En Blai diu: ¡°L¡¯amor fa els ¨¤ngels aix¨ª: a punta de ganivet, a destralades¡±. Els poetes som ¨¤ngels i, a punta de ganivet, a destrades, la m¨¤ del dimoni ens fa. Als setze anys vaig llegir Rimbaud i vaig subratllar un vers et¨ªlic on diu que demana cervesa al taverner i seu i beu ¡°com un ¨¤ngel a les mans d¡¯un barber¡±. ?s a dir: com un ¨¤ngel a les mans del dimoni, de l¡¯alcohol. Fixa¡¯t: el primer sonet de Sol, i de dol, de Foix, ja parla del dimoni. El fil que relliga les p¨¤gines de Posse?t ¨¦s aquest dimoni. Comen?a amb el gin dels poetes del segle XX i acaba amb l¡¯LSD i la pols blanca d¡¯Andreu Vidal, a finals de segle. D¡¯altra banda, la clau del llibre ¨¦s, per a mi, el ritme de la prosa i l¡¯estructura narrativa. L¡¯he escrit com si fos una novel¡¤la on uns pocs personatges entren i surten i tornen a entrar i s¡¯estimen o es detesten i beuen i follen. S¨®n poetes que viuen sota una dictadura que prohibeix i persegueix la seva llengua¡±.

Una de les l¨ªnies de fons del llibre ¨¦s el seu atac permanent als mandarins que remenen les cireres sense ser poetes de ra?a. ¡°El 1960 ¡ªdiu¡ª Joan Ferrat¨¦ publica a la revista Serra d¡¯Or un article on diu que La pell de brau ¡°¨¦s trivial i perfectament prescindible¡± i que els cr¨ªtics catalans, en Moles i en Castellet, no saben llegir poesia i que nom¨¦s serveixen per ¡°repartir premis i, a tot estirar, fer antologies¡±. ?s una veritat que es pot aplicar als cr¨ªtics catalans actuals. A Catalunya, i a tot el m¨®n, de poesia en saben i en saben parlar els poetes. I hi ha el professor universitari que escriu ¡°poesia¡±, jo no diria que escriu ¡°poemes¡±, a les sales d¡¯espera dels aeroports, durant les vacances d¡¯estiu... ?s un virus que s¡¯ha anat engreixant al llarg del segle XX sota el lema de ¡°la poesia de l¡¯experi¨¨ncia¡± i ¡°la nueva sentimentalidad¡± peninsular¡±.

A Posse?t, els dards de l¡¯autor es focalitzen en els seguidors de la po¨¨?tica Margarit. ¡°Se suposa ¡ªcontinua dient Roig¡ª que ells s¨®n els hereus de Ferrater i Vinyoli i Jaime Gil de ?Biedma. B¨¤sicament, el que fan aquests senyors ¨¦s produir, produir i exportar els seus productes pel m¨®n. Fan pr¨¤ctiques de ¡®nueva sentimentalidad¡¯ i van de simposi en simposi, de recital en recital, predicant la bona nova de la poesia terap¨¨utica. Joan Margarit i Pere Rovira i els altres noms ja enterrats i oblidats s¨®n els exemples a seguir¡­¡±. ¡°B¨¤sicament, ¡ªconcreta¡ª es tracta de fer capelletes i practicar el formalisme. El formalisme ¨¦s el contrari de la forma. El formalisme ¨¦s un mecanisme de producci¨® molt agra?t, oposat a l¡¯experimentaci¨® i la passi¨® i tamb¨¦, paradoxalment, a la tradici¨® i la imitaci¨®. Perqu¨¨, qu¨¨ en fan les noves generacions, dels mestres del passat?¡±.

De Pere Gimferrer, Roig opina en el llibre que ¡°aquest pl¨¤cid acad¨¨mic (de la Real Academia Espa?ola) tamb¨¦ ha escrit un cant meritori a la primavera i un madrigal i un nu conjugal memorables, als quals han seguit m¨¦s roses, m¨¦s ivoris, m¨¦s ors, poemaris i dietaris artificials i desesmats, i premiad¨ªssims, perqu¨¨ els seus mentors van ser Vicente Aleixandre, Octavio Paz, Joaquim Molas, Josep Maria Castellet, Joan Triad¨². Ara s¨®n tots morts i ell n¡¯¨¦s el beat supervivent i s¡¯entotsola al Castell de la Puresa i deixa el vell erm l¨ªric en usdefruit als demagogs de la ¡®nueva sentimentalidad¡¯, ¡®la c¨¢fila o reba?o eleg¨ªaco de los Cien Mil hijos de Cavafis¡¯, en deia Juan Goytisolo, el 1990¡±.

L¡¯autor de C¨®rrer la taronja o Els ulls de la gossa sost¨¦ que la generaci¨® de poetes joves que a la mort de Franco cridaven a la revolta po¨¨tica van acabar fent ¡°la seva cooperativa l¨ªrica i editorial, viure amb normalitat el fet d¡¯escriure en catal¨¤ i ser poetes, un altre miratge, perqu¨¨ aviat el president de la Generalitat, l¡¯excel¡¤lent¨ªssim Jordi Pujol, els fa anar amb corbata i els ofereix despatxos oficials i ells es reparteixin subvencions i premis nacionals. S¨®n anys de producci¨® i exportaci¨® feli? i banal. La normalitat catalana consistia a fer la mateixa poesia sentimental i ¨°bvia que feien els poetes oficials castellans del PP i del PSOE. La generaci¨® dels poetes postol¨ªmpics, autoanomenats rid¨ªculament ¡°imparables¡±, van ser admesos en aquesta selecta cooperativa fundada als setantes. No es poden queixar. Han viscut b¨¦. Viuen b¨¦¡±.

Una l¨ªnia de fons ¨¦s l¡¯atac permanent als mandarins que remenen les cireres sense ser poetes de ra?a

Albert Roig va ser un dels pioners recents d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ del llibre i ha recitat, musicat, teatralitzat, posat a ballar i portat al v¨ªdeo els seus poemes. Avui tal vegada hi ha m¨¦s p¨²blic d¡¯espectacles de poesia que lectors. A Posse?t no aborda el present. Quina ¨¦s la seva mirada sobre l¡¯actualitat? Segons el poeta, ¡°el segle XXI mileurista corona i imita poetes que havien estat submergits, menystinguts, negats: Andreu Vidal, Enric Casasses, Perejaume i Dolors Miquel¡±. ¡°El poeta m¨¦s admirat i imitat pels i per les joves poetes ¡ªopina Roig¡ª ¨¦s Casasses. La seva for?a ¨¦s la seva llengua. B¨¦: tot aix¨° de l¡¯oralitat i el barroc catal¨¤ tamb¨¦ ho explico a l¡¯annex. No cal insistir-hi. ?s un esclat breu i intens de la poesia catalana... un esclat barroc i brillant... Mentre que els castellans, subvencionad¨ªssims, el ¡®mundo-Cervantes¡¯, i la poesia mundial s¡¯avorria i avorria¡±.

La nova sentimentalitat, la postmodernitat, no est¨¤ caducada? Roig considera que ¡°encara ¨¦s viva a les mans de molts editors, pol¨ªtics i poe?tes¡±. ¡°Toni Sala ¡ªdiu¡ª va llegir el mecanoscrit de Posse?t i em va dir que s¨ª: han passat trenta anys des del libel L¡¯estiu de les paparres, per¨° encara manen els mateixos. Fins l¡¯any passat, Sam Abrams i Mireia Calafell duien la Setmana de la Poesia de Barcelona, Manuel Forcano ha dirigit el Ramon Llull, Jordi Llavina encara fa l¡¯elogi dels poetes neosentimenatals i el poeta m¨¦s venut ¨¦s Joan Margarit. Evidentment, i per sort, hi ha m¨¦s po¨¨tiques i m¨¦s poetes. De deixebles del Casasses n¡¯hi ha tants! L¡¯altre dia vaig demanar a la Dolors Miquel que em recoman¨¦s poetes nou, els que seguirien els deixebles de Casasses m¨¦s premiats i amb m¨¦s pres¨¨ncia als recitals i les xarxes, el Pedrals, la Maria Cabrera, la Blanca Llum Vidal, i em va dir que lleg¨ªs Raquel Santanera, Maria Sevilla, Laia Carbonell, ?ngels Moreno, Guim Valls. I n¡¯hi ha m¨¦s.

El primer llibre de la Maria Sevilla me¡¯l va passar la Juana Dolores, quan f¨¨iem un taller a l¡¯Institut del Teatre sobre J.V. Foix. El llibre de Sevilla ¨¦s un molt bon primer llibre. I hi ha la Silvie Rothkovic. Les Mallorques s¨®n un univers encara inexplorat i ric. Al Pa¨ªs Valenci¨¤, sembla, encara contiuen practicant la poesia de l¡¯expe?ri¨¨ncia, per¨° no ens arriben gaires senyals del seu naufragi. Potser all¨ª viu i escriu el gran poeta catal¨¤ de dem¨¤. De moment, com que no hi ha cr¨ªtics, ni veritable debat, no el podem con¨¨ixer¡±.