¡®Cuix¨¤, exili i refugi. Un testimoni al peu del Canig¨®¡¯, de Jordi Tom¨¤s: Un espai de llibertat

La mateixa Esgl¨¦sia col¡¤laboradora necess¨¤ria i beneficiada generosament pel franquisme va generar, paradoxalment i amb el temps, espais de dissid¨¨ncia. Els diferents moviments d¡¯oposici¨® pol¨ªtica, sindical, ve?nal i estudiantil no s¡¯expliquen sense certs capellans, certes sacristies i certes publicacions disposats a acompanyar-los i/o participar-hi. Com va descobrir el franquisme, no hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust. Aquesta evoluci¨® d¡¯alguns sectors cat¨°lics ¡ªd¡¯altres es mantingueren fidels, neutrals o expectants¡ª s¡¯explica tant per raons internes, en sentir-se interpel¡¤lats per les injust¨ªcies econ¨°miques i pol¨ªtiques, com per la influ¨¨ncia externa dels debats del Concili Vatic¨¤ II (1962-1965) o de l¡¯enc¨ªclica Pacem in Terris (1963).

La conviv¨¨ncia de corrents no estava exempta de tensions. L¡¯antrop¨°leg Jordi Tom¨¤s reconstrueix precisament un d¡¯aquests moments cr¨ªtics, quan un grup de monjos de Montserrat pertanyents a una nova generaci¨® plantegen una s¨¨rie de debats i compromisos ¡ªcom ara la creaci¨® d¡¯una comunitat a ciutat¡ª que sintonitzen amb els temps, per¨° que tensen les costures de la comunitat benedictina. A m¨¦s, la crisi se solapa amb l¡¯exili, despr¨¦s de les declaracions cr¨ªtiques a Le Monde del fins aleshores abat Aureli M. Escarr¨¦ i amb la ressaca conservadora postconciliar del nou papa Pau VI.

El xoc generacional i ideol¨°gic se solucionar¨¤ amb l¡¯expulsi¨® de Montserrat d¡¯onze monjos. Vuit d¡¯ells s¡¯acabaran instal¡¤lant a la m¨ªtica i desballestada abadia de Sant Miquel de Cuix¨¤, on el dest¨ª compartit va acabar dotant-los d¡¯una certa cohesi¨® grupal. Durant vint anys, i previ condicionament dels edificis i les terres, la ic¨°nica abadia ve?na de Prada de Conflent ser¨¤ un espai d¡¯experimentaci¨® per dur a terme algunes de les idees i els projectes que havien provocat la seva separaci¨® de la comunitat principal. Per¨°, sobretot, ser¨¤ un indret de trobada on els catalans del nord podran reconnectar amb un Sant Miquel d¡¯especial significaci¨® identit¨¤ria, i on els del sud es despla?aran per amistat amb els monjos, per inquietud intel¡¤lectual i espiritual, i per participar dels debats i les activitats acollides a Cuix¨¤.

Sens dubte, aquesta voluntat d¡¯empara ser¨¤ el principal tret distintiu d¡¯aquella experi¨¨ncia. Monjos i monestir seran c¨°mplices d¡¯iniciatives de tota mena, des d¡¯art¨ªstiques fins a pol¨ªtiques. Amb tot, estem parlant d¡¯un node despla?at a un rac¨® del Pirineu, d¡¯una comunitat petita i d¡¯un espai a l¡¯altre cant¨® de la frontera. Aquesta triple circumst¨¤ncia tamb¨¦ en va minvar l¡¯impacte, especialment quan es descabdella el proc¨¦s de Transici¨® a Espanya.

Precisament, per subratllar-ne la singularitat i per rescatar-ne el simbolisme, Tom¨¤s opta per escriure breus introduccions als diversos cap¨ªtols cronol¨°gics i, tot d¡¯una, donar veu als protagonistes dels diferents fets, tot rescatant els seus testimonis d¡¯entrevistes, mails, mem¨°ries in¨¨dites, publicacions i documentaci¨® de tota mena. M¨¦s enll¨¤ d¡¯alguna reiteraci¨®, aquesta polifonia li permet mostrar la diversitat pr¨°pia de la mem¨°ria, l¡¯heterogene?tat de significats i la profunditat del seu comprom¨ªs civil i intel¡¤lectual. Cuix¨¤, exili i refugi ¨¦s, alhora, una recuperaci¨® d¡¯un episodi hist¨°ric del tardofranquisme catal¨¤, i el rescat de testimoniatges rics, diversos i necessaris.