El catal¨¤ a Europa: parlem-ne avui per parlar-lo dem¨¤

L¡¯evoluci¨® de la llengua catalana no ¨¦s resultat tan sols d¡¯unes din¨¤miques internes de la societat de Catalunya, ni del conjunt de la comunitat ling¨¹¨ªstica, sin¨® que en gran part es deu als efectes derivats de transformacions de car¨¤cter global. Contrarestar-ne aquests efectes dep¨¨n m¨¦s de l¡¯actuaci¨® de les institucions estatals i internacionals que de les catalanes, tant per l¡¯¨¤mbit global d¡¯aquestes transformacions com per les facultats i recursos de qu¨¨ disposen les institucions respectives per a gestionar-les.

La situaci¨® de la llengua catalana en el marc europeu es pot considerar una aut¨¨ntica anomalia. No sols no hi ha cap llengua de caracter¨ªstiques semblants al catal¨¤ en termes demogr¨¤fics i de dinamisme sociocultural que no sigui oficial a la Uni¨® Europea ¡ª¨¦s la novena llengua m¨¦s parlada¡ª, sin¨® que hi ha 11 lleng¨¹es demogr¨¤ficament menors que hi s¨®n oficials ¡ªb¨²lgar, croat, dan¨¨s, eslovac, eslov¨¨, estoni¨¤, fin¨¨s, let¨®, litu¨¤, irland¨¨s i malt¨¨s; i aquestes ¨²ltimes s¨®n oficials al seu estat al costat de l¡¯angl¨¨s, sense que aix¨° hagi impedit que Irlanda i Malta n¡¯aconseguissin l¡¯oficialitat a la Uni¨®.

Les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquesta situaci¨® per a la llengua catalana no se circumscriuen en les limitacions dels ciutadans, les organitzacions i els representants de la nostra ¨¤rea ling¨¹¨ªstica a l¡¯hora de participar normalment en les activitats institucionals de la Uni¨®. La falta de reconeixement oficial de la llengua catalana a nivell europeu comporta dificultats concretes d¡¯accedir als fons i programes europeus de contingut ling¨¹¨ªstic, educatiu o cultural ¡ªque en canvi s¨®n accessibles a pa?sos tercers¡ª. Per¨° encara hi ha conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s greus en la mesura que hi ha disposicions legals europees que restringeixen l¡¯oficialitat territorial del catal¨¤, com les relatives a l¡¯etiquetatge (que nom¨¦s ¨¦s preceptiu en les lleng¨¹es oficials de la UE).

?s molt dif¨ªcil que una comunitat ling¨¹¨ªstica amb tants parlants com la catalana pugui superar la minoritzaci¨® si no aconsegueix un reconeixement igualitari i un suport inequ¨ªvoc com a llengua plenament oficial en els estats i els marcs internacionals en qu¨¨ s¡¯inscriu.

El proc¨¦s participatiu del Pacte Nacional per la Llengua convida tota la societat catalana a definir les prioritats per assegurar la perviv¨¨ncia del catal¨¤ i el respecte als drets ling¨¹¨ªstics dels catalanoparlants. Aquesta iniciativa tamb¨¦ ha de servir per dissenyar els instruments i institucions necessaris per aconseguir un estatus igualitari i no subordinat per a la llengua catalana que deixi el seu futur en mans dels qui la parlen i l¡¯estimen. Qui vulgui participar-hi, trobar¨¤ la informaci¨® de com fer-ho a la p¨¤gina web del Pacte Nacional per la Llengua. Sobre el catal¨¤, parlem-ne avui per parlar-lo dem¨¤.