Baudelaire i Par¨ªs

Despr¨¦s que lleg¨ªssim els assaigs tan lluminosos de Walter Benjamin sobre Baudelaire, ja no ens va quedar cap dubte que aquest poeta nascut a Par¨ªs ho era de la gran ciutat, i, per aix¨° mateix, tamb¨¦ de totes les virtuts, avantatges, defectes i inconvenients que comporta la vida a la metr¨°polis (ho escrivim d¡¯acord amb l¡¯¨¨tim grec; una cosa ¨¦s la polis i una altra la ¡°poli¡±).

D¡¯aleshores en?¨¤ s¡¯han multiplicat les aproximacions a l¡¯obra de Baudelaire, i totes les edicions, unes m¨¦s que altres, han anotat aquells elements que ens permeten tenir una idea clara de l¡¯atracci¨® i al mateix temps el f¨¤stic o el rebuig que en Baudelaire provocava la vida a la gran ciutat.

Una nova aproximaci¨® a l¡¯obra en vers i en prosa del poeta rebla avui aquestes q¨¹estions, sempre amb la intel¡¤lig¨¨ncia que caracteritza la producci¨® cr¨ªtica de l¡¯autor: Antoine Compagnon, Baudelaire, el irreductible, traducci¨® de Jos¨¦ Ram¨®n Monreal (Barcelona, Acantilado, 2022). El llibre presenta una novetat: analitza el conjunt de l¡¯obra liter¨¤ria, en vers i en prosa, de Baudelaire, inclosos els assaigs sobre caricaturistes, fotografia, moda o pintura.

El poeta va escriure, a Les flors del mal (¡®El cigne¡¯): ¡°El vell Par¨ªs ja no existeix ¡ªla forma d¡¯una ciutat / canvia m¨¦s, ai las!, que el cor de qualsevol mortal¡ª...¡±, i aquest ¨¦s un dels temes majors del nostre llibre d¡¯avui, com ja va ser-ho, ho sap tothom, als assaigs de Benjamin, incloses petites reflexions i apunts que es troben, esbarriats, a la seva ¡°obra dels passatges¡±. L¡¯observaci¨® era conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯agosarat pla de reforma urban¨ªstica de la ciutat a c¨¤rrec de l¡¯urbanista i bar¨® Haussmann, per enc¨¤rrec de Napole¨® III: la ciutat havia estat escenari de les revoltes de 1830 i 1848 ¡ªaquesta, central a L¡¯educaci¨® sentimental, de Flaubert¡ª, i convenia transformar Par¨ªs per millorar el despla?ament de les forces d¡¯ordre p¨²blic, per¨° tamb¨¦ per sanejar-la i il¡¤luminar-la amb llums de gas, essent aquesta novetat un altre element molt important per tenir la poblaci¨® m¨¦s vigilada. (Tamb¨¦ Carles Soldevila va escriure un llibre que parlava de la transformaci¨® de Barcelona entre l¡¯enllumenat de gas i l¡¯el¨¨ctric ¡ªper¨° no parla del mateix que Baudelaire¡ª, un dels naufragis esdevinguts a la capital: la forma d¡¯una ciutat canvia m¨¦s que el cor de qualsevol mortal.)

Quasi inesperadament, Compagnon dedica desenes de p¨¤gines als efectes del llum de gas a la ciutat de Par¨ªs, quasi m¨¦s que les que dedica al tema de ¡°les multituds¡±, un ress¨° de la literatura d¡¯Edgar Allan Poe, a qui el poeta franc¨¨s havia tradu?t. A cap lector li ha resultat mai clar, ni tan sols al cr¨ªtic a qui ens referim avui, que Baudelaire profess¨¦s l¡¯odi profanum vulgus que se li atribueix: tan aviat s¡¯extasia davant l¡¯anonimat que procura la massificaci¨® urbana, com la detesta. D¡¯una banda, en un article de 1861 sobre Banville, Baudelaire escrivia: ¡°Llavors [l¡¯any 1841] Par¨ªs no era all¨° que ¨¦s avui, un xivarri, un pandem¨°nium, una Babel poblada d¡¯imb¨¨cils i d¡¯in¨²tils, poc exigents quant a la manera de passar el temps, i absolutament refractaris als goigs literaris¡±. En aquest cas, el poeta reflectia les restes de romanticisme que havia apr¨¨s, entre altres, de Victor Hugo, i mostrava desdeny contra l¡¯inici de la gran transformaci¨® de la ciutat, per molt que, en una carta a Desnoyer, de 1853, tamb¨¦ rebent¨¦s els castanyers, les flors i els vegetals (¡°Mai creur¨¦ que l¡¯¨¤nima dels d¨¦us habiti a les plantes¡±, diu, contra Spinoza; i encara: ¡°Considero la meva ¨¤nima com de m¨¦s alt valor que el de les verdures santificades¡±, observaci¨® molt apropiada als nostres dies, amb gran tirada a les menges ecol¨°giques).

D¡¯altra banda, per¨°, Baudelaire postulava que era justament la massa, les multituds, all¨° que obligava un home a forjar-se una singularitat que el disting¨ªs de l¡¯anonimat urb¨¤: ¡°Aquest home, tal com l¡¯he pintat, aquest solitari dotat d¡¯una imaginaci¨® activa, viatjant sempre a trav¨¦s del gran desert d¡¯homes, t¨¦ un fi m¨¦s elevat que el del simple vianant, un fi m¨¦s general, diferent del plaer fugitiu de la circumst¨¤ncia¡±. I, com interpretar l¡¯esclat de llum, tamb¨¦ la nit, que genera la visi¨® d¡¯una dona que passa, al poe?ma d¡¯aquest nom? El carrer xiscla al voltant d¡¯un home; passa en direcci¨® contr¨¤ria una dona ¡°prima, alta, de dol, dolor majestuosa¡±, i el contacte brev¨ªssim de les dues mirades excita en el poeta ¡°la dol?or que fascina i el plaer que mata¡±; dues coses oposades que l¡¯han fet ¡°tornar a la vida¡±.

Ho d¨¨iem m¨¦s amunt: potser tot all¨° negatiu del progr¨¦s, l¡¯enllumenat de gas de la gran ciutat, la moda, la novetat de la fotografia i d¡¯altres aven?os de la t¨¨cnica, van provocar alhora, en Baudelaire, una nost¨¤lgia tardorom¨¤ntica i una fascinaci¨® del tot nova. A aquesta dial¨¨ctica, com tamb¨¦ va ensenyar Benjamin, Baudelaire va anomenar-la modernitat. Despr¨¦s que lleg¨ªssim els assaigs tan lluminosos de Walter Benjamin sobre Baudelaire, ja no ens va quedar cap dubte que aquest poeta nascut a Par¨ªs ho era de la gran ciutat, i, per aix¨° mateix, tamb¨¦ de totes les virtuts, avantatges, defectes i inconvenients que comporta la vida a la metr¨°polis (ho escrivim d¡¯acord amb l¡¯¨¨tim grec; una cosa ¨¦s la polis i una altra la ¡°poli¡±).