Dal¨ª: retallar, copiar... crear

Diguem-ho ja d¡¯entrada: Lo que Dal¨ª debe a la naturaleza ¨¦s la contribuci¨® m¨¦s important als estudis del Dal¨ª surrealista del darrer quart de segle. Es tracta d¡¯un llibre adre?at als coneixedors de l¡¯obra del geni empordan¨¨s, per¨° per la claredat expositiva, brevetat ¡ª130 p¨¤gines farcides d¡¯il¡¤lustracions¡ª i concisi¨® pot servir d¡¯introducci¨® al m¨¨tode de treball d¡¯aquest gegant de la creativitat.

Qui ¨¦s l¡¯autor d¡¯aquest estudi, d¡¯on ha sortit? El fil¨°leg Vicent Santamaria de Mingo es va donar a con¨¨ixer el 2005 amb la publicaci¨® de la seva tesi doctoral, El pensament de Salvador Dal¨ª en el llindar dels anys trenta; tamb¨¦ ha publicat Set cartes de Dal¨ª a Pere Coromines (2014) i una edici¨® cr¨ªtica de La femme visible, de Dal¨ª, amb traducci¨® d¡¯Enric Casasses.

El meu mestre, Rafael Santos Torroella, repetia constantment: ¡°Dal¨ª no t¨¦ imaginaci¨®, t¨¦ fantasia¡±. Em va costar molt entendre¡¯l; Dal¨ª nom¨¦s crea a partir de coses que ja existeixen: estova rellotges, endevina toreros en les Venus de Milo popularitzades en capses de llapis de colors, fusiona els rostres de Marilyn i Mao... per¨° tots aquests pr¨¦stecs acaben sent pura, genu?nament, dalinians.

En el llibre, Santamaria desgrana com Dal¨ª arrabassava elements que inseria, de vegades literalment, en les seves creacions liter¨¤ries, pict¨°riques, etc. I que, en un per¨ªode molt concret (1933-1948), se centr¨¤ en una revista francesa de finals del segle XIX que (amb un altre nom) encara existeix. La Nature, setmanari divulgatiu de curiositats naturals, enginyeria i aven?os cient¨ªfics, apareix el 1873, i el 1885 tirava 15.000 exemplars. La majoria dels surrealistes, d¡¯infants i adolescents, l¡¯havien llegit. El poeta Paul ?luard i el ¡°papa del surrealisme¡±, Andr¨¦ Breton, n¡¯empren fragments sencers ¡ªsense esmentar el robatori¡ª per a un cap¨ªtol de 'L¡¯immacul¨¦e Conception' (1930). Per¨° ser¨¤ el pintor Max Ernst qui m¨¦s hi recorrer¨¤: bona part dels 147 collages del seu llibre La femme 100 t¨ºtes (1929) i de la majoria dels seus volums posteriors van sortir d¡¯aquest setmanari.

Tot aix¨°, per¨°, ja se sabia. El que no havia vist ning¨² ¨¦s que Dal¨ª empr¨¤ m¨¦s de vint vegades imatges de La Nature (d¡¯entre 1880 i 1906) en olis pintats el 1933 i el 1936, en cartells i en il¡¤lustracions de llibres tan importants com La vida secreta (1942) o 50 secrets m¨¤gics per a pintar (1948). O sigui que som davant la principal pedrera d¡¯imatges dalinianes. B¨¦, pedrera... o cova d¡¯Al¨ª Bab¨¤.

Que una imatge tan coneguda com la que apareix en els olis 'Malenconia di¨¹rna', 'Un farmac¨¨utic aixecant amb extrema precauci¨® la cut¨ªcula d¡¯un piano de cua' i 'Construcci¨® tova amb albercocs bullits', totes tres del 1936, hagin estat l¡¯una en un cas retallada i enganxada, i les altres dues m¨¦s literalment calcades d¡¯una foto del doctor Eisenmenger publicada el 1906 a La Nature, o que l¡¯¨ªnfim oli 'Antropomorfisme, extra pla' (1936) sigui un altre calc de La Nature (1905), i que cap historiador de l¡¯art ho hagi advertit fins ara... diu molt d¡¯una professi¨®, la d¡¯historiador de l¡¯art, on preval la inflaci¨® te¨°rica en detriment de la investigaci¨®.

Aquest breu assaig aborda, de passada, temes que posen el dit a la nafra de la creativitat contempor¨¤nia, com ara la mort del concepte d¡¯autor rom¨¤ntic encunyat pel romanticisme en favor de l¡¯autor-projecte (Dal¨ª, Warhol, Rosal¨ªa...); les coincid¨¨ncies metodol¨°giques entre Duchamp i el de Portlligat (quina difer¨¨ncia hi ha entre un ready-made i una imatge lleugerament retocada per Dal¨ª?); la polis¨¨mia del collage (no ¨¦s el mateix el trencament del trompe l¡¯oeil picassi¨¤ que el barroquisme de Max Ernst, o la voluntat metaart¨ªstica de Dal¨ª); o l¡¯animadversi¨® dels surrealistes ¡ªi dels noucentistes, afegeixo jo¡ª per la natura.

Definitivament, Dal¨ª ¨¦s un profeta de l¡¯era de l¡¯edici¨®. L¡¯equip t¨¨cnic del Xerox PARC, que el 1974 va implementar els conceptes de retallar-copiar-enganxar en inform¨¤tica, en seran els principals executors. Benvinguts a l¡¯era del remix i del mem viral! O de l¡¯apropiaci¨® i la superposici¨® de les troballes creatives: no en va, som a l¡¯era del retallar-copiar-enganxar...