Dues exposicions com rambles al Macba i al Palais Galliera

A?llar un tros de vida i deixar-hi entrar espectadors sense que es petrifiqui pot passar en un museu. Aix¨° es veu ara en dues exposicions com dues rambles, al Macba de Barcelona i al Palais Galliera de Par¨ªs: Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert, comissariada per N¨²ria Enguita i Laura Vall¨¦s V¨ªlchez, i Love brings Love. Le d¨¦fil¨¦ hommage ¨¤ Alber Elbaz, comissariada per Alexandre Samson. L¡¯efecte d¡¯imant ja hi ¨¦s des dels t¨ªtols.

A Barcelona, al mig del Raval, Lanceta explica qu¨¨ ha vist passar en els carrers circumdants que poblen bona part de la seva obra, i on ha anat a partir d¡¯aqu¨ª. La cal?ada central la formen els tapissos estesos, fets de peda?os que compten, pel sentit, amb els t¨ªtols de les composicions: noms de carrers ve?ns del Macba, d¡¯olors, de colors i elements de la geo?grafia urbana. L¡¯espectador es converteix en passejant. Abans d¡¯anar a trobar una veu concreta, les sent totes sense entendre-les. Acostar-se a un altaveu i escoltar-lo dret ¨¦s com seure en un banc i entaular conversa amb una persona, l¡¯artista, nodrida d¡¯exterior: escenes en qu¨¨ es freguen sense conviure desheretats, captaires i turistes; la vorera estreta del carrer Sant Antoni i el conflicte de Lanceta amb un home per no ser ella qui ha de baixar sempre; ella i un noi amb l¡¯habitaci¨® entapissada de roba interior femenina amb qui veuen flamenc junts; el desig de matar d¡¯un home que demana i amena?a; ¡°hombres que hu¨ªan en cuanto la maternidad aparec¨ªa¡± en un nucli de prostituci¨®, i la plenitud dels nois del barri durant les converses per preparar els robatoris. En una paret, com una pla?a, vint-i-sis dibuixos fets amb carbonet, pastel, i tinta xinesa, on tot s¨®n infants, amb l¡¯excepci¨® de quatre dones adultes, tres mares i una ¨¤via. Els m¨¦s grans posen les cares i els cossos tendres dels nens en un espai sense refer¨¨ncies. Els t¨ªtols els situen en la dimensi¨® del martiri, en el sentit m¨¦s com¨², de v¨ªctimes sacrificials, per¨° tamb¨¦ el m¨¦s estricte, com a testimonis d¡¯una exist¨¨ncia que t¨¦ un estatut a part, una gravetat particular, que interroga: ¡°Matan?a dels Innocents III¡±, ¡°El son dels justos VI¡±, ¡°El judici de Salom¨®¡±, ¡°Rita I¡±, nom de santa estigmatitzada per Crist; aquest ¨²ltim representa uns nens que assenyalen tots cap al mateix lloc invisible.

En Elbaz, la cal?ada central ¨¦s una catifa de confeti vermell i negre on s¡¯estan uns maniquins vestits per firmes diverses

Al districte setz¨¨ de Par¨ªs, en una sala del museu de la moda de Par¨ªs, quaranta-sis cases de les que conviuen en aquells carrers del luxe homenatgen Alber Elbaz, mort prematurament de covid el 21 d¡¯abril de l¡¯any passat, amb una pe?a feta expr¨¦s per a l¡¯ocasi¨®. El que podria ser la imatge congelada de la desfilada d¡¯homenatge que AZ Factory, la seva ¨²ltima creaci¨®, va organitzar el 5 d¡¯octubre al Carreau du Temple de Par¨ªs, es converteix en una condensaci¨® de l¡¯acte i de la petjada d¡¯Elbaz en els altres, que per les dimensions que pren es torna l¡¯obra m¨¦s impressionant del dissenyador. L¡¯espectador s¡¯immergeix en la passarel¡¤la i es torna un nou tipus de passejant. Aqu¨ª, la cal?ada central ¨¦s una catifa de confeti vermell i negre on s¡¯estan, hier¨¤tics, uns maniquins vestits cadascun per una firma. Despr¨¦s de la gran ruptura traum¨¤tica d¡¯Elbaz amb Lanvin al cap de catorze anys com a director art¨ªstic de la casa, Bruno Sialelli, successor seu, va presentar un vestit clar, recte per davant, majestuosament inflat com una gran vela rodona amb la cara i les ulleres d¡¯Elbaz impreses per darrere, en una immensa cua amb vores de farbal¨¤ i un collaret de flors que el lliga al coll. ¡°La col¡¤lecci¨® Lanvin d¡¯estiu estava pertot arreu i em va marcar. [...] Aquells vestits van ser els primers arxius que vaig demanar de veure quan vaig arribar a Lanvin. Em va semblar natural canalitzar aquest record¡±. Les creacions del dissenyador franco-israelo-americ¨¤ estan latents en les peces, i les seves paraules s¡¯il¡¤luminen per tandes a les parets negres. La m¨²sica calla i repr¨¨n sense descans, amb els focus, com una respiraci¨®. Rosa xiclet pertot, la cara d¡¯Elbaz s¡¯ho mira des d¡¯amunt. ¡°The nature of fashion is family.¡± L¡¯¨²ltima paraula d¡¯Elbaz ¨¦s demostrar que va aconseguir-ho. ¡°No es tracta del davant o del darrere d¡¯un vestit. Es tracta del que hi ha entremig; el cos; l¡¯¨¦sser hum¨¤; la persona¡±. Nom¨¦s se¡¯l podia acomiadar aix¨ª.

Passant tan a la vora del risc de la meton¨ªmia, les dues exposicions tenen la virtut de la mirada rodona sobre obres que s¨®n literalment fils per descabdellar. Els peus no s¡¯hi enreden, s¡¯hi passeja b¨¦. Atenci¨®, per¨°, a l¡¯esgla¨® entre les dues ¨°rbites.