¡®El cercle de Loplop¡¯: La felicitat amb vinyetes

El m¨®n del c¨°mic en catal¨¤ bull. Arreu s¡¯engeguen iniciatives que ho corroboren. Segur que ens en deixem. El juliol de l¡¯any passat, Extinci¨® Edicions treia el primer n¨²mero de la revista Forn de Cal? (poblada de dones prometedores i dirigida per l¡¯experimentat Marc Charles) i el c¨°mic L¡¯Oracle, una volada de F. Jota-P¨¦rez i V¨ªctor F. Dunkel. Aquest any, l¡¯il¡¤lustrador infatigable Oriol Malet ha triomfat amb Un m¨®n d¡¯art brut i l¡¯editorial, Comanegra, ha anunciat que hi dirigir¨¤ una col¡¤lecci¨® de c¨°mic. Fa temps que Pag¨¨s Editors aposta per la novel¡¤la gr¨¤fica a la col¡¤lecci¨® Doble Tinta; la llibreria Finestres ha creat un segell editorial especialitzat en c¨°mic i un premi suc¨®s al respecte; la Diputaci¨® de Girona acaba d¡¯anunciar un concurs anual de novel¡¤la gr¨¤fica en catal¨¤ amb el nom de Llamps i Tintes!

Una de les editorials que m¨¦s clara t¨¦ l¡¯aposta pel c¨°mic, per la novel¡¤la gr¨¤fica, pels llibres il¡¤lustrats, ¨¦s, sense cap mena de dubte, Males Herbes. L¡¯any 2015, aquest catau de visionaris publicava Les extraordin¨¤ries aventures de Francesc Pujols, c¨°mic pioner i, segons com, de culte, obra del t¨¤ndem fabul¨®s que formen l¡¯escriptor Sebasti¨¤ Roig i l¡¯il¡¤lustrador Toni Benages. Des d¡¯aleshores, Males Herbes ha publicat tres llibres inclassificables de Roger Pel¨¢ez en el seu vessant d¡¯historietista i altres perles, com Narc¨ªs Monturiol i les pedres de l¡¯infern (Roig i Benages, 2017) o Josep Palau i Fabre. La joia de viure (Guillamon i Benages, 2017), tota una fita, el darrer, en el subg¨¨nere de les biografies d¡¯escriptors en c¨°mic.

Aquests dies el trio Roig-Benages-Males Herbes ha tornat a la carretera amb El cercle de Loplop, un nou volum protagonitzat pel detectiu i fil¨°sof Francesc Pujols i altres personatges. S¡¯ha d¡¯agrair a l¡¯editorial que no hagi escatimat recursos. L¡¯¨¤lbum ¨¦s de mida generosa, en tots els sentits, i a les llibreries no desentona al costat de produccions belgues i franceses. En la seva l¨ªnia de precisi¨® documentada, de punts de vista atrevits i de cin¨¨tiques esborrajades, Benages ha optat per un blanc i negre rigor¨®s que apuja la temperatura noir del c¨°mic i el posa a l¡¯altura de les obres de Jacques Tardi. I els guions de Roig sempre venen farcits de misteris i de fantasia desbordant, esquitxats de personatges hist¨°rics reals o sobrenaturals, en aquest cas amb escenaris de principis de segle i moltes refer¨¨ncies a la cultura catalana. Amb El cercle de Loplop han deixat el llist¨® molt alt i han tornat a demostrar que el c¨°mic no est¨¤ renyit, ans al contrari, amb la literatura, l¡¯art, el teatre, tant se val.

A la Barcelona dels anys trenta, Pujols i els seus amics (Sebasti¨¤ Gasch, G¨®mez de la Serna) s¡¯enfrontaran a la secta dels adoradors de Loplop, l¡¯home ocell que va ser l¡¯alter ego de l¡¯artista dad¨¤ i surrealista Marx Ernst. Tamb¨¦ hi ha secundaris de luxe, com Fages de Climent o Francesc Camb¨®, i alguns diguem-ne friquis reals, com el mag Onofroff o el faquir Molist. L¡¯acci¨®, trepidant, s¡¯esdev¨¦ en escenaris glamurosos com l¡¯Hotel Ritz o el Maricel Park de Montju?c. I els di¨¤legs tenen el gust del catal¨¤ genu¨ª de l¡¯¨¨poca, amb una incursi¨® sensacional del poema-salm¨°dia de tall esot¨¨ric que J. V. Foix va dedicar al pintor T¨¤pies.

El c¨°mic en catal¨¤ viu una nova joventut, o potser es tracta d¡¯un renaixement amb totes les lletres, per¨°, en qualsevol cas, segur que El cercle de Loplop s¡¯acabar¨¤ convertint en uns dels caps de colla d¡¯aquesta feli? revifalla.