¡®I desitjo i cremo. Poesies incompletes¡¯, Safo de Lesbos: Safo, reveladora de l¡¯amor a Occident
La poetessa de Lesbos va viure i triomfar en una societat d¡¯homes, per¨° no va acceptar que la seva vida orbit¨¦s sobre el gineceu i el teler
Explicava Christine de Pizan que a la mort de Plat¨® van trobar sota el seu coix¨ª uns poemes de Safo, a qui consider¨¤ bella i s¨¤via. Com Alma-Tadema, Alceu, coetani de la poetessa a l¡¯illa de Lesbos, la vei¨¦ pura i de dol? somriure. En canvi, en aquella Mitilene que la va veure n¨¦ixer a finals del VII aC, ella mateixa es lamentava de no ser bonica, de la seva poca estatura i de la seva pell bruna. El seu cant i la seva figura van triomfar a trav¨¦s del temps, des de la iconografia cer¨¤mica ¨¤tica o la delicada Safo de Pompeia fins a la pintura de Klimt; des de l¡¯escolar que va copiar en un tros de terrissa a Egipte un poema seu al segle III fins a Boccaccio, Leopardi o Baudelaire, que la va acusar de blasf¨¨mia per haver estat covardament infidel a la seva homosexualitat. Aix¨° ¨²ltim, en aquella puritana i hip¨°crita Fran?a que censurava el llibret de l¡¯¨°pera Sappho de Gounod per la seva manca de dec¨°rum, d¡¯aquell pudor que cohibeix i ens constreny al silenci, com es lamentava la mateixa Safo.
La poetessa de Lesbos va viure i triomfar en una societat d¡¯homes, per¨° no va acceptar que la seva vida orbit¨¦s sobre el gineceu i el teler, escola de virtut per a les dones de la Gr¨¨cia antiga. Va optar per canviar el fus pel c¨¤lam i ser mestra d¡¯un selecte grup de donzelles que retien culte a Afrodita en una confraria ritual, un t¨ªasos. El gran Wilamowitz segu¨ª el deixant d¡¯Ovidi, aquell altre gran mestre de l¡¯art d¡¯enamorar, quan amb moralitat prussiana va definir tal instituci¨® com una escola de senyoretes i futures castes esposes.
En aquests rituals de pas l¡¯homosexualitat femenina era una pr¨¤ctica habitual entre les directores dels cors i les seves alumnes; potser m¨¦s que una relaci¨® homosexual, que no hem d¡¯excloure, una iniciaci¨® ritual eroticoeducativa o una homosexualitat inici¨¤tica; preparat¨°ria, aix¨° s¨ª, per orientar l¡¯eros que ens agita el cor cap al lloc natural reservat a les dones de la Gr¨¨cia antiga: el matrimoni, representat per Hera. El que la poesia de Safo no va ser mai, malgrat la psicoan¨¤lisi, ¨¦s la sublimaci¨® d¡¯una homosexualitat reprimida generadora d¡¯atacs d¡¯ansietat provocats per la gelosia i el mecanisme de defensa de la censura. Mal que els pesi a algunes feministes, Safo tampoc va ser la primera dona que va fer de ser lesbiana una causa i una q¨¹esti¨® d¡¯identitat de g¨¨nere. Error greu llegir la seva poesia nom¨¦s per identificar el jo po¨¨tic amb l¡¯autora.
Safo va ser la veritable reveladora de l¡¯amor a Occident, dol?amargant serpent irresistible, que enc¨¦n i refreda els nostres cors inflamats de passi¨®. Mestra de les coaccions del desig, la gelosia, la bellesa, la nost¨¤lgia de l¡¯¨¤nima que crema d¡¯abs¨¨ncia, tamb¨¦ dels petons furtius, formava part del c¨¤non dels grans l¨ªrics grecs, amb Anacreont o P¨ªndar, entre d¡¯altres. D¡¯un indiscutible talent po¨¨tic, tamb¨¦ per cantar l¡¯amor en poemes de casament o epitalamis, va convertir Afrodita, amb qui parlava en somnis, en la seva aliada en la guerra de l¡¯amor, la mateixa deessa que la port¨¤ a mantenir relacions homoer¨°tiques amb les seves deixebles, cosa que provoc¨¤ que en una tradici¨® tardana fos objecte de blasme i qualificada despectivament d¡¯amant de dones o de prostituta.
El pare Balasch va publicar fa molts anys una Safo biling¨¹e en castos versos catalans, i Maria Rosa Llabr¨¦s una en prosa, sense text en grec i sense complexos. Aquesta nova Safo biling¨¹e d¡¯Eloi Creus paga la pena no nom¨¦s per la m¨²sica i el rigor filol¨°gic, sin¨® sobretot per no fer concessions al pudor, com la mateixa imatge sensual d¡¯Egon Schiele que il¡¤lustra la portada, o com l¡¯ep¨ªleg de Maria Call¨ªs, paraula po¨¨tica, com la de Safo, tan necess¨¤ria perqu¨¨ hi hagi can?ons per a les dones a n¨¦ixer.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.