¡®Els possessius¡¯, de Jenn D¨ªaz: Els nusos sentimentals

Els inferns dom¨¨stics que Jenn D¨ªaz (Barcelona, 1988) narra a Els possessius s¨®n tan suaument terribles i tan delicadament vulgars com els que Natalia Ginzburg va anar construint llibre rere llibre. I si aqu¨ª s¡¯esmenta precisament l¡¯autora italiana no ¨¦s nom¨¦s perqu¨¨ sigui una ombra persistent al llarg de l¡¯obra de Jenn ?D¨ªaz publicada fins ara ¡ªplena d¡¯accions min¨²scules i amb uns drames gaireb¨¦ invisibles, semblants a uns drames senzills que nom¨¦s passessin per fer que la rutina de cada dia continu? tan impassible com sempre¡ª, sin¨® perqu¨¨ des del principi fins al final Els possessius ¨¦s una novel¡¤la concebuda com un f¨¨rtil di¨¤leg amb La ciutat i la casa, l¡¯¨²ltim t¨ªtol que va publicar Natalia Ginzburg i que avan?ava exclusivament a partir de les cartes que s¡¯escriuen els personatges protagonistes: Els possessius, doncs, ¨¦s tamb¨¦ una novel¡¤la epistolar on Jenn D¨ªaz agafa les dates de les cartes del llibre homenatjat, que es despleguen durant dos anys i mig, i les adapta a la seva trama, una cr¨°nica familiar amb dues germanes ¡ªl¡¯Agnetta, que s¡¯ha divorciat de l¡¯Oliver, i l¡¯Emma¡ª i els seus pares ¡ªl¡¯Helga i en Samuel¡ª, amb la pres¨¨ncia d¡¯uns amics ¡ªen Mattias i la Sylvia¡ª, una parella infeli? que tamb¨¦ se separa, i amb la participaci¨® estel¡¤lar d¡¯una dona de poble, la Tina, que ja havia cuidat l¡¯¨¤via al mas familiar i que en una carta a la seva amiga Camila potser acaba fixant el nucli moral que alimenta bona part de la novel¡¤la, el sofriment conf¨²s que rela?ciona els diversos int¨¨rprets: ¡°Segueixo pensant que els membres d¡¯aquesta fam¨ªlia fan coses perqu¨¨ estan avorrits. La mare tot el dia compra. La filla gran es divorcia. La petita t¨¦ una filla sense que el pare la reconegui. I el senyor Samuel ¨¦s amable amb la persona m¨¦s invisible de la fam¨ªlia, ¨¦s a dir, amb mi¡±.

La novel¡¤la est¨¤ concebuda com un f¨¨rtil di¨¤leg amb ¡®La ciutat i la casa¡¯, l¡¯¨²ltim llibre de Natalia Ginzburg

Una de les primeres coses que pot sorprendre el lector d¡¯Els possessius ¨¦s que no se s¨¤piga amb certesa quin ¨¦s el territori geogr¨¤fic on es desenrotlla la novel¡¤la i que tampoc es reveli amb exactitud en quin temps s¡¯habita: no hi ha m¨°bils ni ordinadors, no tothom t¨¦ tel¨¨fon, a vegades sembla que disposar d¡¯un cotxe per salvar les dist¨¤ncies entre un lloc i un altre ¨¦s un luxe, i a vegades es pot creure que les normes de conducta que regeixen les relacions humanes pertanyin a una ¨¨poca on els ¨²nics colors possibles s¨®n el blanc i el negre. ?s una estrat¨¨gia que Jenn D¨ªaz ja havia utilitzat a Mare i filla i als contes de Vida familiar, com si la indeterminaci¨® espacial i la p¨¤tina d¡¯atemporalitat esdevinguessin un m¨¨tode per augmentar l¡¯efic¨¤cia del que en realitat incentiva els seus interessos fabuladors: el vessant psicol¨°gic d¡¯uns personatges desemparats i immadurs, sense la voluntat de cr¨¦ixer ni d¡¯assumir la responsabilitat de la vida adulta, que s¡¯aboquen a contemplar com una in¨¨rcia, amb atordiment i perplexitat, el pou sense fons del malestar que els omple de buidor i soledat. I aleshores, per fugir de la desolaci¨® ¨ªntima que els persegueix, entre la ingenu?tat i la insol¨¨ncia, tots els personatges d¡¯Els possessius s¡¯escriuen, es confessen les seves veritats particulars ¡ªi que no tenen per qu¨¨ ser veritats¡ª, i, sobretot, s¡¯amaguen les penes, els rancors i els enutjos que els provoquen les seves relacions amb els altres. Tots els personatges, per¨°, desconeixen que en un cercle familiar, o en un cercle diminut d¡¯amistats, totes les vides circulen i es creuen, que els uns parlen amb els altres, que tothom s¡¯escriu entre tothom, i que, al cap i a la fi, tal com afirma en Mattias ¡ªun personatge amb vocaci¨® liter¨¤ria que tamb¨¦ celebra ¡°com de divertit ¨¦s veure la intimitat de les cases dels altres¡± i que anuncia que ¡°algun dia escriur¨¦ una novel¡¤la i hi sortireu tots¡±, potser algun text semblant a Els possessius¡ª:¡°No podem tenir secrets, perqu¨¨ les coses cada cop estan m¨¦s barrejades i ¨¦s dif¨ªcil separar-les¡±, com si Jenn D¨ªaz ret¨¦s un altre homenatge impl¨ªcit a La ciutat i la casa i hagu¨¦s dut a bon port la novel¡¤la que hi escriu un dels protagonistes, justament titulada El nus.

Sense escenes vertiginoses, allunyada de qualsevol moda, com si Jenn D¨ªaz es conform¨¦s a construir sense cap exhibici¨® emf¨¤tica una hist¨°ria tan trista com un conte de Tx¨¦khov ¡ªuna de les admiracions de Natalia Ginzburg¡ª, Els possessius ¨¦s una novel¡¤la sobre els paisatges interiors i les petites virtuts d¡¯un estol de personatges naturalment egoistes, mesquins segons les circumst¨¤ncies i molt fr¨¤gils en el fons.