El millor homenatge a Gabriel Ferrater

A quarts d¡¯onze del mat¨ª comen?a la projecci¨® a la Filmoteca. La primera de les sis pel¡¤l¨ªcules del dia es titula L¡¯endem¨¤. L¡¯han filmada estudiants de primer de batxillerat art¨ªstic de l¡¯Institut Doctor Puigvert de Barcelona. Aquest ¨¦s el cinqu¨¨ curs acad¨¨mic que alumnes del Puigvert participen al projecte Cinema en Curs. Per seguir el proc¨¦s de creaci¨® es pot llegir el dietari dels tallers. Despr¨¦s de moltes setmanes de treball, van rodar els dies 7 i 8 d¡¯abril. Es van dividir per grups i hores del dia.

El comen?ament va ser el final. El moment en el qual una de les actrius, vestida de blanc, contempla l¡¯albada des de la platja, camina per la sorra i s¡¯endinsa dins del mar fins que deixa engolir-se per l¡¯aigua. L¡¯escena la van rodar dues vegades i la noia que interpreta el paper es va pelar de fred. Aquesta escena, com gaireb¨¦ totes les del film, connota all¨° que denoten uns versos que llegeix una veu en off. En aquest cas el poema ¡°Vull viure¡± de Rupi Kaur.

Qu¨¨ implica la immersi¨® al mar? ?s un alliberament? Per respondre a la pregunta cal comen?ar per l¡¯escena inicial, despr¨¦s de veure les llums dels sem¨¤fors difuminades i escoltar la banda sonora que tamb¨¦ han compost els estudiants. ?s l¡¯escena d¡¯una noia enmig del brogit d¡¯un carrer de ciutat. Aturada mentre tot es mou i res sembla tenir gaire sentit, s¡¯escolten uns versos d¡¯angoixa i revolta adolescent. De la consci¨¨ncia de la injust¨ªcia i de la fatiga de no saber l¡¯objectiu que pot tenir viure en aquest m¨®n. Els altres actors que succeiran tindran una mateixa viv¨¨ncia. Tamb¨¦ la noia asseguda en un tren de rodalies que torna a casa. Els qui en saben poden descobrir la petjada del cineasta que els ha acompanyat: Pep Garrido. Si tenen una mirada cinematogr¨¤fica densa, reconeixeran Olmi o B¨¦la Tarr. I els lectors de poesia potser reconeixeran els versos de l¡¯escena al tren: ¡°El distret¡± de Gabriel Ferrater.

Aquest poema, publicat primer a Menja¡¯t una cama i despr¨¦s recollit a Les dones i els dies, ¨¦s una estampa urbana a trav¨¦s de la qual Ferrater fa una proposta moral al lector. Passen els dies i, mentre transcorren, distret, potser no contemplar¨¤s all¨° que t¡¯envolta. Mirant una part de la realitat, sense consci¨¨ncia que no aixeques la mirada, no veur¨¤s els n¨²vols. I el poeta sap que si s¡¯atreveix a mirar, com li havia passat feia uns dies, potser veuria des del balc¨® de casa una noia acabada de dutxar i es pentinava. Per¨° pot ser que no ho vegi, com li ha passat amb els n¨²vols, i aix¨ª la vida li passi de llarg, sense sentit, sense veure all¨° que paga la pena de descobrir i que, distret, et pot passar per alt.

A l¡¯hora del col¡¤loqui, un estudiant d¡¯una altra escola -el Guim o el Mag¨ª de Bordills- pregunten sobre el travelling de l¡¯escena seg¨¹ent. ?s de nit i la noia camina sola cap a casa. Hi arriba i, al llit, mentre escoltem Pessoa, la veiem atenta a les pors i el vent de la realitat, expectant davant el misteri de la realitat. I aleshores, la darrera escena. No hi ha m¨²sica, nom¨¦s el so de les ones del mar. En un instant saltem de la nit a l¡¯albada i la protagonista ¨¦s all¨¤ mirant l¡¯infinit. Els versos s¨®n de Kaur i no de Ferrater, per¨° ¨¦s dif¨ªcil no confondre la viv¨¨ncia de la noia amb l¡¯angoixa del poeta de qui enguany commemorem el centenari. Perqu¨¨ s¨®n versos que parlen de la par¨¤lisi vital que se sent quan se sap que ja no hi ha massa res a dir. I decideix avan?ar cap al mar. Qu¨¨ implica la immersi¨®? ?s un final? ?s un comen?ament?

El t¨ªtol del curtmetratge dona una pista: L¡¯endem¨¤. El film acaba all¨¤, no veurem res m¨¦s, per¨° la protagonista viur¨¤ el dia despr¨¦s. S¡¯aixeca una m¨¤ d¡¯entre el p¨²blic i pregunta si hem assistit a un alliberament o l¡¯escena ¨¦s una claudicaci¨®. S¨®n vint nois i noies que han descobert la profunditat del cinema durant aquests mesos de treball. Transmeten il¡¤lusi¨® informal, l¡¯orgull de la feina feta. I una d¡¯elles clava la resposta quan explica que van debatre molt sobre el sentit d¡¯aquella escena, com podria ser interpretada. I al final van concloure amb una veritat que el film concentra en molts pocs minuts. D¡¯all¨° del que parla no ¨¦s tant d¡¯un alliberament com d¡¯una acceptaci¨®. De la superaci¨® de la por, de l¡¯acceptaci¨® de la maduresa. Potser no ho saben, per¨° aquest dilema ¨¦s al cor d¡¯¡°El distret¡± i ¨¦s la tensi¨® que travessa tota la maduresa interrompuda de Gabriel Ferrater.