La ¡°follia¡± de H?lderlin

El dia 7 de juny de 1843 ¡ªque el pr¨°xim dimarts s¡¯esdevingui un aniversari ¨¦s el de menys¡ª moria sense seny a T¨¹bingen Friedrich H?lderlin, considerat (malgrat Goethe) el m¨¦s gran poeta de les lletres alemanyes. Havia estudiat de jove en aquesta mateixa ciutat universit¨¤ria en companyia de dos gegants m¨¦s del temps de l¡¯idealisme alemany: Hegel i Schelling. Junts havien redactat un text descobert en ple segle XX, ¡°El m¨¦s antic programa de l¡¯idealisme alemany¡±, en qu¨¨ es parlava de la necessitat d¡¯edificar una ¡°nova mitologia¡± ¡ªcal no oblidar que els tres estaven fent estudis de teo?logia i de cultura i lleng¨¹es cl¨¤ssiques a la Stift de la ciutat¡ª, que fos, aquesta vegada, ¡°una mitologia de la ra¨®¡±: vet aqu¨ª l¡¯empremta il¡¤lustrada, de la qual cap dels tres no va renegar del tot.

Acabats els estudis no van abra?ar la carrera eclesi¨¤stica, que era un dest¨ª habitual entre els estudiants d¡¯aquella fundaci¨®: Schelling i Hegel perfilarien el bo i millor de la filosofia idealista, i H?lderlin, que hauria pogut fer el mateix, com demostren els seus escrits teoricofilos¨°fics, va decantar-se, de la manera m¨¦s natural del m¨®n, per la poesia. La de Klopstock ¡ªrecordat pel poeta fins al final de la seva vida¡ª i, naturalment, els cl¨¤ssics grecs comen?ant per P¨ªndar, van ser els models primigenis de la seva obra. No hi manca Plat¨®, i per aix¨° H?lderlin va batejar amb el nom de Diotima el personatge femen¨ª de la seva ¨²nica novel¡¤la ¡ªsi no ¨¦s que l¡¯hav¨ªem d¡¯anomenar: ¡°suma de proses po¨¨tiques amb argument¡±¡ª, Hiperi¨® o l¡¯eremita a Gr¨¨cia, tamb¨¦ xopa de l¡¯ideal, llavors, de tornar a veure Gr¨¨cia alliberada de tot domini estranger, els turcs aquesta vegada.

Va fer de preceptor privat a la casa del banquer Gontard, a Frankfurt, i despr¨¦s a altres llocs: l¡¯¨²ltim, Bordeus, a la casa del c¨°nsol alemany, de la qual en va fugir, per raons que no sabem, per tornar a la casa de la seva mare. Es diu que va travessar Fran?a i part dels regnes del sud d¡¯Alemanya a peu.

Va arribar a N¨¹rtingen en un estat lamentable, brut, esparracat, t¨¨nue, com un captaire, i a partir d¡¯aquell moment el declivi de la seva salut mental ja no es va aturar. No sabrem mai, possiblement, quina malaltia el va alienar: els uns diuen que va patir una esquizofr¨¨nia, d¡¯altres parlen d¡¯una cosa tan gen¨¨rica com una psicopatologia, i Laplanche, de l¡¯escola lacaniana, va parlar del ¡°conflicte del pare¡±, per no esmentar el complex d¡¯?dip, del qual avui tothom fa riota per mandra de llegir Freud.

Despr¨¦s de passar una colla de mesos en una cl¨ªnica de T¨¹bingen, on van administrar-li uns remeis que li van fer m¨¦s mal que b¨¦, H?lderlin va ser enviat, amb el suport i el consentiment dels seus millors amics i de la seva mare (que no el va anar a veure mai), a la casa d¡¯un ebenista de la vila, Zimmer de nom, un home que, segons que han dit les cr¨°niques, llegia Kant i altres autors majors del seu temps. El poeta va ocupar tota la segona meitat de la vida una habitaci¨® menuda que es pot visitar, en una torre annexa a la casa, llavors de planta hectagonal, avui semicircular perqu¨¨ es va cremar i va ser reconstru?da. Hi tenia un llit, un clavec¨ª ¡ªen qu¨¨ interpretava com D¨¦u l¡¯hi donava a entendre melodies que feien perdre la paci¨¨ncia a l¡¯hostatger i als altres estadants de la casa (¡°Zimmer frei¡±, ¡°Habitacions lliures¡±)¡ª una flauta travessera que tampoc no va deixar de tocar, una tauleta amb una cadira, uns quants llibres i, al cap d¡¯uns anys de ser-hi, un sof¨¤ que el poeta va agrair d¡¯all¨° m¨¦s, adre?ant al fuster aquells ep¨ªtets que va fer servir fins a la mort, atorgats sense distinci¨® tant a un saltataulells com a un noble: ¡°Sa Seren¨ªssima¡±, ¡°Sa Majestat¡±, ¡°Sa Excel¡¤l¨¨ncia¡±, ¡°Sa Santedat¡±, sempre acompanyant-los d¡¯una profunda rever¨¨ncia.

Dos llibres molt recents ens donen noves i clar¨ªcies sobre l¡¯anomenada ¡°follia¡± de H?lderlin ¡ªseria m¨¦s adequat parlar d¡¯¡°inconnexi¨®¡± amb el m¨®n¡ª: Wilhelm Waiblinger, Vida, obra i bogeria de Friedrich H?lderlin (Barcelona, Fl?neur, 2022); i Giorgio Agamben, La locura de H?lderlin (Madrid, Adriana Hidalgo, 2022). El primer ¨¦s un cl¨¤ssic, escrit per un jove que va freq¨¹entar el poeta i que va morir abans que ell, i que trasllada repetidament a H?lderlin una ¡°ambici¨®¡± que, de fet, era cosa seva i no de l¡¯altre. Aix¨° s¨ª: constitueix una de les poques cr¨°niques que pos?se?m, versemblants, sobre la ¡°follia¡± del poeta. El segon ¨¦s l¡¯¨²ltim llibre escrit fins ara per Agamben, i t¨¦ dues particularitats: exposa encarats els esdeveniments de la vida cultural i pol¨ªtica dels anys de bogeria del poeta (semblen no res) i les dades que tenim sobre la seva estada a cal fuster, i posseeix un anomenat ¡°llindar¡±, un pr¨°leg i un ep¨ªleg propis de la gran intel¡¤lig¨¨ncia d¡¯aquest estudi¨®s itali¨¤, segurament la figura m¨¦s potent de la filologia i la filosofia italiana dels nostres dies.

Un cop llegits els dos llibres, el lector potser arribar¨¤ a la conclusi¨® que la dita ¡°follia¡± de H?lderlin mereix una altra denominaci¨®. El poeta no solament va quedar ¡°desconnectat¡± del m¨®n, sin¨® que va abandonar el seny (el ¡°sentit com¨²¡±) d¡¯una ¨¨poca, un poble i un pa¨ªs, perqu¨¨ no li mereixien cap respecte o perqu¨¨ es trobaven massa allunyats del seu desig de retornar a la humanitat, en forma d¡¯himnes, odes, elegies i trag¨¨dies, el gran sentit del Sagrat, llavors en cam¨ª de fer-se invisible als mortals.