Els Pirates homenatgen i reivindiquen ¡®Els secundaris¡¯ al Mald¨¤

Laura Aubert i Bernat Cot, a m¨¦s d'amics des de fa molts anys, s¨®n col¡¤legues. I moltes de les converses de caf¨¨ que tenien desembocaven en una q¨¹esti¨® recorrent que els afectava, els emprenyava (potser) i els feia pensar: els secundaris, els personatges que gaireb¨¦ sempre han quedat a l'ombra de la prima donna i del galant. "?s una cosa que ens ha tocat molt", diu la coautora d'Els secundaris (al Mald¨¤ fins al 26 de juny). "Llavors vam decidir reivindicar l'enorme import¨¤ncia aquests actors que han quedat en l'oblit. Perqu¨¨, entre d'altres coses, sense ells no hi ha teatre".

M¨¢s informaci¨®n

Xavier Albert¨ª orquestra cuplets entre tenebres al TNC

La transgressi¨® de totes les Rosal¨ªas

Ranxeres i tequiles per a ¡®El ¨²ltimo adi¨®s¡¯ al Tantarantana

La reparaci¨® d'aquesta injust¨ªcia ancestral queda plasmada visual, textual i moralment a trav¨¦s de la hist¨°ria dels dos protagonistes (els secundaris, ves per on!), actors, gaireb¨¦ figurants, d'un vodevil, un espectacle de variet¨¨s, un divertimento, a l'hist¨°ric teatre C¨°mic, al Paral¡¤lel de fa 100 anys. Aquesta obra, per¨°, va ser venuda com una pe?a m¨¦s ambiciosa, pretenciosa, seriosa... "Aqu¨ª rau el problema: el p¨²blic [i els cr¨ªtics] hi van a veure una altra cosa... i no la troben", explica Aubert.

Els dos personatges esperen el moment d'entrar en escena, a la cameta, el lloc amagat entre bastidors on m¨¦s temps passen els secundaris: "Entren a escena, diuen 'el sopar ¨¦s a punt' i es retiren, a la cameta, fins que tornen a sortir un altre moment", diu Aubert. Aquesta cameta, amb l'armari farcit de vestits, calaixos per tot arreu, un tocador, un v¨¤ter i poca cosa m¨¦s, tot ben atape?t, esdev¨¦, a l'escenari del Mald¨¤, l'escenari. A trav¨¦s dels bastidors nom¨¦s se senten les veus dels grans actors, els que s'hi passen la vida en escena, els que no estan convidats a aquesta funci¨®. "Donem llum a aquest espai fonamental per al teatre".

Mentre els dos personatges es despullen deixant ben clar la duresa de les seves vides, pidolant una frase, galantejant alg¨² al London per aconseguir-ne m¨¦s a costa del company o buscant-se els favors d'un "senyorito" que les llenci a la fama, els dos int¨¨rprets es multipliquen en una quinzena? de personatges m¨¦s: des de les mares de les actrius fins als cr¨ªtics? totpoderosos, passant per un parell de policies, una actriu que llen?a pamlfets feministes, l'empresari Santpere, la consagrada Tina de Jarque, la tamb¨¦ empres¨¤ria Helena Jordi... "Fregolisme pur i dur", comenta Laura Aubert. "I humor i m¨²sica... una mica tot el que fem sempre Els pirates".

Els dos personatges encarnen tot el que era el teatre als anys daurats del Paral¡¤lel: "Veiem que tenien els mateixos problemes que tenim ara en la professi¨®", subratlla l'actriu. "I havia els molt coneguts i els amagats, els que caurien en l'oblit". I si l'an¨¨cdota que dona peu a l'argument (la publicitat equivocada que es va fer d'una obra) surt de l'autobiografia del popular¨ªssim cantant i actor Alady, altres ho s¨®n dels mateixos autors, de col¡¤legues de professi¨® o... dels Germans Marx! "Ens encanten!", reconeix l'autora. "Hi ha moltes picades d'ull, despr¨¦s de tot, ells van comen?ar en aquella ¨¨poca i en el m¨®n del vodevil".

Igual que els secundaris, l'obra reivindica tamb¨¦ molts altres aspectes del teatre tractats injustament, per exemple, la com¨¨dia: "Sempre ha estat un g¨¨nere infravalorat", es queixa Aubert. "I encara ho est¨¤: sembla que fins que un no fa un protagonsita dram¨¤tic i plora no ser¨¤ nominat a res". En canvi, tant ella com Bernat Cot prefereixen la com¨¨dia, com, assegura Aubert, la majoria del p¨²blic: "La com¨¨dia agrada m¨¦s. I a m¨¦s ¨¦s una eina cr¨ªtica superefica?, perqu¨¨ et pots passar tres pobles!" I... ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil fer riure que fer plorar: "Molt m¨¦s dif¨ªcil", no dubta Aubert, que ha tocat els dos pals en la seva carrera. "I molt m¨¦s delicat: si fas riure i no riuen... buf!"

La documentaci¨® d'Els secundaris ha begut, per descomptat, de Xavier Albert¨ª (ben mirat, ¨¦s com si l'especatcle en el qual participen els secundaris fos el Taxi... al TNC, amb que Albert¨ª va comen?ar la seva direcci¨® art¨ªstica al TNC, el 2013), de moltes lectures, d'experts en l'¨¨poca, com al Cinta Moreno (la vam veure amb Els pirates a La setena porta, aquesta temporada), la novel¡¤la L'avinguda de les il¡¤lusions, de Xavi Barroso... Han canviat les coses? "No gaire, en realitat. Ara, els que fem teatre som classe mitjana: tenim un coix¨ª, encara que sigui tornar a casa dels pares, perqu¨¨ tal com est¨¤ la professi¨®...! Altres no s'ho poden permetre. Llavors s'ho jugaven tot, i hi havia qui no arribava mai, que es quedava a la cameta".