¡®3 minuts¡¯, fer riure no ¨¦s f¨¤cil

Per poder fer un programa musical s¡¯ha de fer un concurs? Per qu¨¨ per presentar quatre restaurants cal un concurs? I per qu¨¨ tamb¨¦ s¡¯organitza un torneig per escoltar quatre monologuistes? Aquest ¨¦s el curi¨®s cas de 3 Minuts, un programa que s¡¯ha estrenat aquest dissabte al 33. Afortunadament, el programa no pot durar m¨¦s de cinc setmanes perqu¨¨ s¨®n 16 concursants que competeixen de quatre en quatre per setmana i cada programa tria un finalista. A no ser que s¡¯inventin maniobres dilat¨°ries com la repesca de concursants -ho va fer Euf¨°ria-, 3 Minuts t¨¦ els dies comptats.

Mirant el circuit de clubs i TV3 fa la sensaci¨® que a Catalunya hi ha m¨¦s practicants de l¡¯anomenat stand-up (mon¨°leg d¡¯humor) que enginyers industrials. Per¨°, havent-hi un caliu i un graner de comediants -a aquest torneig van passar pel c¨¤sting uns 300 candidats- no s¡¯ent¨¦n que hagi sortit, si m¨¦s no el primer cap¨ªtol, un xou tan primet i poca cosa. Les expressions m¨¦s escoltades el primer dia van ser el nom de la cocteleria que els alberga, la paraula ¡°vale¡± i les diferents variacions de ¡°puta¡±. A pesar que tots, presentadora, jurat i concursants s¨®n persones que fa temps que van deixar el col¡¤legi, 3 Minuts fa una trista flaire de festeta escolar, aix¨° s¨ª, portada pels m¨¦s trapelles. M¨¦s d¡¯un dels monologuistes habituals de TV3 es guanyen la vida mirant qui la diu m¨¦s grossa amb una barroeria, per¨°, calculada per no fer enfadar els seus amos. Haurien de donar una ullada als mon¨°legs de Ricky Gervais (Netflix) per aprendre a saltar fronteres tem¨¤tiques inserint els acudits en una reflexi¨® sobre l¡¯humor, fent un xou del metallenguatge. Per¨° aix¨° segurament ¨¦s demanar massa.

La presentaci¨®, a c¨¤rrec de Charlie Pee, ¨¦s d¡¯una jovialitat postissa i, aquest cop, el jurat ni tan sols ha d¡¯argumentar l¡¯opini¨® que els mereix l¡¯actuaci¨® de tres minuts del concursant. Es limiten a donar quatre notes, un altre detall escolar. Sobre aquesta puntuaci¨®, el p¨²blic que ¨¦s a la sala pot emetre el seu vot. El primer dia, va capgirar la classificaci¨® i va fer perdre el pas a la final al tortos¨ª Termi fa coses, l¡¯¨²nic que va transitar per camins menys concorreguts. Perqu¨¨ molts dels gags del torneig, de les seves contendents, anaven de sexe i genitals, com si fos la gran transgressi¨®. Per refer-me, vaig anar a Youtube i vaig posar-me el mon¨°leg dels anys noranta Qualcuno era comunista, del gran Giorgio Gaber (1939-2003).

-