Cuina urbana

M¨¢s informaci¨®n

El menjar, la cultura i la ciutat

A principis de maig, una gran cuina va ocupar el centre de la pla?a de Catalunya de Barcelona per reflexionar sobre la relaci¨® entre el menjar i la ciutat, aix¨ª com sobre l¡¯impacte que t¨¦ l¡¯alimentaci¨® en la crisi clim¨¤tica i la just¨ªcia social. Una taula circular cont¨ªnua per a 300 comensals envoltava un escenari central ocupat, de manera informal, per tot tipus d¡¯elements culinaris i audiovisuals: fogons, piques, taules, altaveus, llums... Durant quatre dies, l¡¯espai, amb cert aire d¡¯escenari musical, va ser ocupat per cuinar ¡ªi gaudir¡ª des d¡¯una sopa freda fins a un aj¨ª de gallina. ?pats que, lluny de ser aleatoris, tenien la finalitat de visibilitzar diferents problem¨¤tiques arquitect¨°niques i socials. Sobre la taula es van posar temes que anaven des de la relaci¨® dels espais per cuinar i menjar amb el treball dom¨¨stic invisibilitzat, fins a la relaci¨® del menjar ¡ªi les seves restes¡ª amb la producci¨® de CO2 (al voltant del 37% de la generaci¨® dels gasos que contribueixen a l¡¯efecte d¡¯hivernacle els produeix la ind¨²stria aliment¨¤ria i al voltant del 17% es produeixen a casa).

El primer de pujar a l¡¯escenari va ser el duo Cooking Sections, que, a partir d¡¯una musclada, van reflexionar sobre les possibilitats d¡¯utilitzar els residus alimentaris com a material de construcci¨® en un m¨®n amb menys emissions contaminants. A banda de demanar que es xuclessin b¨¦ els musclos, ja que la seva neteja ¨¦s la part m¨¦s costosa del proc¨¦s de reutilitzaci¨®, van convidar els comensals a relacionar-se amb la manera com aquests mol¡¤luscs actuen com a filtres de l¡¯aigua del Mediterrani. El seu ¨¤pat va proposar repensar, des d¡¯un simple plat tradicional, el futur dels h¨¤bits alimentaris per respondre als esdeveniments clim¨¤tics i les alteracions del territori indu?ts per l¡¯¨¦sser hum¨¤.

La cuina es va tornar a activar amb els voluntaris i membres de la Plataforma Aprofitem els Aliments PAA, que, juntament amb el xef Pablo Albuerne (Gipsy Chef), van donar una segona oportunitat a aliments recuperats a Barcelona. Durant dos dies van fer una gran recol¡¤lecta de menjar que quedava fora del circuit comercial i van improvisar un men¨² que promovia la reducci¨® del malbaratament alimentari. La PAA ¨¦s un moviment social que promou, a trav¨¦s de la col¡¤lectivitzaci¨®, un model alimentari capa? de reduir la p¨¨rdua de terres f¨¨rtils i de biodiversitat biol¨°gica, aix¨ª com les enormes despeses d¡¯aigua potable i d¡¯energia.

Cooking Sections van mostrar a trav¨¦s d¡¯una musclada les possibilitats d¡¯utilitzar els residus com a material

El cicle va acabar amb un ¨¤pat liderat per les cuineres del Comedor Popular La Balanza de Lima, una instituci¨®, com n¡¯hi ha milers d¡¯altres a la ciutat, gestionada per dones que a trav¨¦s del menjar han aconseguit tenir veu i representaci¨® pol¨ªtica. Actualment, els Comedores Populares proporcionen menjar a gaireb¨¦ mig mili¨® de persones cada dia, amb m¨¦s de cent mil dones actives que operen i gestionen aquestes cuines comunit¨¤ries. Aquests espais van n¨¦ixer durant un per¨ªo?de de gran mobilitzaci¨® social i vagues generals a Lima a finals dels setanta. R¨¤pidament, aquestes iniciatives de cuines col¡¤lectives autogestionades van transcendir la preparaci¨® dels ¨¤pats, convertint-se en parlaments socials, en espais on les dones migrants desenvolupen la seva capacitat per liderar projectes comunitaris en col¡¤laboraci¨® amb diferents institucions i l¡¯Estat.

El cas limeny no ¨¦s una excepci¨®. Responent a la creixent inestabilitat social, un grup de ciutats han acollit nous espais i sistemes de gesti¨® del menjar durant les darreres d¨¨cades. En aquestes noves arquitectures, la cuina no forma part de l¡¯¨¤mbit dom¨¨stic i privat, sin¨® que passa a l¡¯¨¤mbit p¨²blic com a part integrada d¡¯un sistema metropolit¨¤. Aquestes iniciatives han perm¨¨s imaginar estructures socials i econ¨°miques m¨¦s justes, tot convertint els espais del menjar en infraestructures, a vegades gaireb¨¦ de resist¨¨ncia, obertes i connectades en xarxa que ens conviden a imaginar com seria Barcelona ¡ªi les urbs en general¡ª si f¨®ssim capa?os d¡¯acollir-les i d¡¯eixamplar la domesticitat fins l¡¯escala de la ciutat.

La Cuina Urbana va ser una proposta i un disseny de MAIO dins del marc del Festival d¡¯Arquitectures MODEL, comissariat per Eva Franch, Jos¨¦ Luis de Vicente i Beth Gal¨ª.