Una literatura dempeus

No s¨¦ si ¨¦s una cosa que passi a gaires m¨¦s llocs del m¨®n amb aquesta intensitat furibunda amb qu¨¨ passa a Catalunya, aix¨° d¡¯afirmar alegrement que vivim en un globus art¨ªstic punxat i que la massa del pensament que es produeix per aquestes contrades ¨¦s una terra defec?tuosa i podrida.

Tan ardent ¨¦s el veredicte i tan pessimista ¨¦s l¡¯an¨¤lisi que a vegades es fa, que he arribat a llegir que la catalana ¨¦s una literatura demolida (sic). La catalana actual, s¡¯ha arribat a dir, ¨¦s una literatura tan demolida com ho va ser la literatura dels anys de la persecuci¨® totalit¨¤ria i de la censura franquista (i en aquells anys, per cert, tamb¨¦ van emergir obres fulgurants i d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia abismal).

Que la cultura catalana es troba en un cul-de-sac ¨¦s una cosa que es diu i que a Catalunya sura per l¡¯aire

S¡¯ha de ser molt apassionat per fer servir, justament, el verb demolir. S¡¯ha de ser, tamb¨¦, una mica barroer i bastant poc prec¨ªs. La catalana, segons aquest punt de vista, seria una literatura desfeta i una literatura les parts de la qual han anat caient successivament fins a escampar-se pel fang. Si aix¨ª fos (i no ho crec), ho celebro: com m¨¦s disgregat, m¨¦s obert i m¨¦s lliure; com m¨¦s enfangat, m¨¦s sobrevivent i divers; com m¨¦s avall s¡¯atreveixi a estampar-se, m¨¦s ra¨® donarem a Mahmud Darwix, que, a La Palestina com a met¨¤fora, afirma que ¡°aquesta obsessi¨® de voler servir la causa patri¨°tica a trav¨¦s de la poesia ¨¦s una cosa exagerada, innecess¨¤ria, i que, de fet, no serveix ni al poeta ni a la causa¡±. On diu poesia, podem llegir literatura, art o pensament.

Dit aix¨°, crec que ¨¦s igual, qui ho afirma, que la cultura catalana es troba, pobreta, en un cul-de-sac. ?s una cosa que es diu i que a Catalunya sura per l¡¯aire. De variacions sobre un mateix tema se¡¯n troben a tones repartides arreu: no hi ha cr¨ªtica i la que hi ha no ¨¦s prou lliure, no hi ha profunditat de pensament perqu¨¨ es dep¨¨n pat¨¨ticament de qui paga, els artistes creen amb una pistola al clatell i disposats a vendre¡¯s l¡¯¨¤nima per mig plat de llenties i un gotet de vi ranci... Que aix¨° est¨¤ m¨¦s o menys instal¡¤lat en determinats cercles d¡¯an¨¤lisi cultural i ling¨¹¨ªstica es veu fent un cop d¡¯ull a les xarxes o parant l¡¯orella al rum-rum cultural que no deu escoltar gaireb¨¦ ning¨² (sort que a la gent li interessen m¨¦s les obres concretes que els discursos dels intel¡¤lectuals i els artistes, i sort que la ciutadania t¨¦ molta m¨¦s energia i ¨¦s molt m¨¦s optimista).

Si no t¡¯agrada el que hi ha, l¡¯¨²nic que pots fer ¨¦s posar-hi remei, eixamplar panorama i crear tot all¨° que trobes a faltar

S¡¯ha escampat, per Catalunya, la idea segons la qual som un aut¨¨ntic desastre que no estem al nivell de ves a saber quin barem i de ves a saber quina sofisticaci¨® de l¡¯intel¡¤lecte i la musa. Ens han maltractat tant, i aix¨° ¨¦s una veritat com un temple, que ara a alguns els fa gr¨¤cia treure el fuet, vaticinar depressions i ordenar condemnes.

?s una cosa, aquesta idea, que a mi em sembla tan est¨¨ril com estimulant. Aire fresc i una trampa. Soc aix¨ª de contradict¨°ria. Aix¨ª de gran bluf. De postmoderna. Em sembla est¨¨ril i estimulant perqu¨¨ dep¨¨n, com quasi tot, de com es faci i perqu¨¨ dep¨¨n, en resum, de si la cr¨ªtica prov¨¦ de l¡¯amor i de les ganes de mambo i que n¡¯hi hagi per a tots, o si prov¨¦, en contra, del ressentiment, l¡¯enveja i la r¨¤bia.

Udolar de tristesa i recordar, per exemple, que a Catalunya hi ha molt poca filosofia contempor¨¤nia tradu?da (un Derrida, un L¨¦vinas, alguna Arendt, cap Hersch...) em sembla una cosa estimulant i profundament necess¨¤ria. Un crit d¡¯alerta i el gest honest i valent de qui no es complau en orgulls patri¨°tics. Uns orgulls, els nacionals sense fre (n¡¯hi ha que es controlen), que no sempre tenen a veure amb la defensa d¡¯una cultura minoritzada i perseguida com ho ¨¦s la catalana. Uns orgulls, els essencialistes tronats, que porten benes als ulls i que, paradoxalment, acaben enfonsant en l¡¯oblit tot d¡¯obres precioses i d¡¯un humanisme brillant: ?ngel Carmona, Dolors Orriols, Rodolf Lloren? i Jordana, Josep Robrenyo...

A difer¨¨ncia d¡¯aix¨°, rebufar d¡¯amargor i afirmar pel broc gros que Catalunya ¨¦s pat¨¨tica, que la cultura que es fa avui ¨¦s molt s¨°rdida (aquest ¨¦s un adjectiu que veig que provoca una gran admiraci¨®) i que la catalana ¨¦s una literatura demolida, afirmar tot aix¨° em sembla una cosa est¨¨ril. Improductiva. M¡¯ho sembla, en primer lloc, perqu¨¨ ¨¦s una afirmaci¨® objectivament falsa: de literatura n¡¯hi ha molta i diversa i, per tant, aqu¨ª no s¡¯ha enderrocat cap muntanya de llibres ni cap eixam d¡¯idees ha estat engabiat. M¡¯ho sembla, en segon lloc, perqu¨¨ em fa l¡¯efecte que els qui diuen aix¨° ho diuen nom¨¦s perqu¨¨ l¡¯art i la literatura que es fa no els agraden est¨¨ticament i perqu¨¨ els trasbalsen ideol¨°gicament. Em sembla una cosa est¨¨ril i fruit d¡¯obsessions de divan perqu¨¨ trobo que, si no t¡¯agrada el que hi ha, l¡¯¨²nic que pots fer ¨¦s posar-hi remei, eixamplar panorama i crear tot all¨° que trobes a faltar. ¡°?s cosa fada el viure quan hom no s¡¯arremanga¡±, deia Carner. En comptes de grunyir, potser ¨¦s m¨¦s senzill posar-te les piles i crear obres de la teva enrampada emocional i de la teva corda pol¨ªtica. Entenc que la mandra bloqueja i que el bloqueig entristeix. El que no entenc ni comparteixo ¨¦s que la par¨¤lisi doni ales a la mala llet i a unes sent¨¨ncies catastr¨°fiques que s¨®n una mentida de l¡¯al?ada d¡¯un campanar.

Per¨° afirmar que la catalana ¨¦s una literatura demolida ¨¦s, sobretot, una falta de respecte descomunal. Per molts motius, i en dic nom¨¦s un: una literatura, i aix¨° ho sap tothom, ¨¦s tamb¨¦ el mosaic de traduccions que la travessen. L¡¯al¨¨ d¡¯enll¨¤. Les lleng¨¹es nuades. Els batecs d¡¯enjondre. L¡¯estrangeria. Davant d¡¯aix¨°, ¨¦s dif¨ªcil defensar que la literatura catalana ¨¦s una literatura decadent o demolida tenint traductors actuals de l¡¯altura de Pau Sabat¨¦, Eloi Creus, Annie Bats, Joan Ferrerons, Anna Casasses, Arnau Barios, Xenia Dyakonova, Arnau Pons o Miquel Cabal. Aquesta gent ens han regalat en catal¨¤ Homer, Safo, Tsviet¨¤ieva, Kafka, Balzac, Proust, Puixkin, Tx¨¦khov, Bulg¨¤kov, Celan, Dostoievski. I molt m¨¦s. I alguns encara tenen la sant¨ªssima barra de dir que tot plegat ¨¦s rid¨ªcul. Com si parlar de tot, d¡¯altra banda, volgu¨¦s dir alguna cosa.