Els Pets, pop de confort

Es glossen poc les virtuts de no fer nosa, de no causar mo?l¨¨sties ni incomoditats. Les cultures civilitzades es caracteritzen per tenir sempre disponibles productes ben fets, testats, incontrovertibles. Fars on rec¨®rrer en dies r¨²fols quan no tens gaires ganes d¡¯experiments. ?s el que es coneix en el m¨®n gastron¨°mic com a comfort food, coses que no fan mai mandra de menjar i que a m¨¦s remeten sempre a una tradici¨® consolidada. Innovaci¨®, la justa. Volem senzillesa i resultats contrastats.

L¡¯exemple paradigm¨¤tic del plat de confort nacional ¨¦s el fricand¨®: una mica de tall, una recepta clara i assequible i tota una literatura associada i col¡¤lectivament assumida. Ning¨² no es nega a un bon plat de fricand¨® i a tothom inunda d¡¯una nost¨¤lgia moderada, molt catalana, i del record de les ¨¤vies respectives. Encara que sigui, esclar, una elaboraci¨® incapa? de generar cap sorpresa al paladar. Es tracta de menjar amb les entranyes culturals.

Els Pets acaben de fer un nou disc, i ¨¦s ben b¨¦ un fricand¨® que ton ¨¤via et posa a taula un dimecres qualsevol. 1963 ¨¦s una col¡¤lecci¨® de can?ons manifestament cansades, el corol¡¤lari d¡¯una carrera musical de quatre d¨¨cades, una extracci¨® controlada de la bota de vi ranci; la declaraci¨® d¡¯intencions, clara i sorneguera, d¡¯uns senyors de seixanta anys que ens diuen que ells ja s¨®n vells i ja encaren la recta final. No s¡¯ha d¡¯interpretar res de tot aix¨° amb cap deix despectiu. Al contrari. Contra la ridiculesa d¡¯un Bruce Springsteen o uns Rolling Stones que encara canten a la ruqueria dels anys joves per conjurar ¡ªen va¡ª la proximitat de la mort, Els Pets ens regalen un disc d¡¯una honestedat brutal, gaireb¨¦ ins¨°lita.

1963 t¨¦ una altra particularitat diguem-ne ¡°tradicional¡±. Tot i fer unes setmanes del seu llan?ament, no ha estat penjat a les plataformes musicals d¡¯internet. ?s, no cal dir-ho, una altra de les maniobres pol¨ªtiques conservadores del conjunt de Constant¨ª, amb una reivindicaci¨® necess¨¤ria d¡¯un sistema que era infinitament m¨¦s just i sostenible per als m¨²sics. Per tant, qui l¡¯hagi volgut escoltar ha hagut de passar per caixa. Un cop superada l¡¯estranyesa de tornar a posar un CD al cotxe, ens trobem amb un so compacte i uniforme, amb molts mitjos temps i arranjaments m¨ªnims, on es nota m¨¦s que mai la producci¨® sense estrid¨¨ncies de Joan Pons.

?s sabut que Els Pets van comen?ar volent ser els Ramones i, amb el temps, Llu¨ªs Gavald¨¤ s¡¯assembla cada dia m¨¦s a Elvis Costello. Aqu¨ª, la culminaci¨® d¡¯aquesta tend¨¨ncia ¨¦s total, amb un mat¨ªs. Les temptatives de pop ¨¨pic i d¡¯incitaci¨® a la ll¨¤grima f¨¤cil s¨®n embridades amb intel¡¤lig¨¨ncia i una certa aversi¨® a l¡¯efectisme emocional que caracteritzava els discos m¨¦s populars de la banda, com Agost, Sol o Respira. De tot aix¨° ja fa vint anys, i ara estem de tornada. En aquest sentit, els primers dos singles que el com¨² dels catalans no pagadors han pogut escoltar, ¡®No t¡¯escolto¡¯ i ¡®Ulls com piscines¡¯, m¨¦s acordats amb el costumisme lleuger d¡¯abans, no s¨®n definitoris del to general del disc. 1963 est¨¤ profusament salpebrat amb frases com ¡°si el m¨®n s¡¯ha d¡¯acabar que ens agafi ben mudats¡±, ¡°records que s¨®n recers quan ens queda poc cam¨ª¡± o ¡°diuen que els anys et fan m¨¦s savi, creu-me que s¡¯equivoquen¡±. Incl¨²s trobem una can?¨® que ¨¦s expl¨ªcitament l¡¯homenatge a un mort, Jordi Puig. No es pot dir m¨¦s clar de qu¨¨ va el disc.

Malgrat tot, com el qui t¨¦ un c¨¤ncer terminal i s¡¯aboca a tot de bogeries i a cremar les naus, 1963 no est¨¤ exempt d¡¯una dosi elevada de sornegueria genu?nament tarragonina, de jaio que espera el que hagi de vindre assegut al pedr¨ªs, fotent-se del mort i de qui el vetlla. L¡¯exemple m¨¦s di¨¤fan ¨¦s ¡®Atracament a La Caixa¡¯, una gamberrada deliciosa que ¨¦s una mica com aquells Pets reivindicatius del segle passat, per¨° havent apr¨¨s que no hi ha res a fer, m¨¦s enll¨¤ de riure. Perqu¨¨, vistos amb l¡¯edat, fem riure. 1963 no ¨¦s el millor disc d¡¯Els Pets, per¨° ara mateix ¨¦s el que m¨¦s em ve de gust. Com un bon fricand¨®.