Una pres¨¨ncia

El passat 5 de maig va morir a Palma el professor i poeta Joan Manuel P¨¦rez i Pinya. Tenia 59 anys i dos llibres publicats, Atletes de la fuga (premi Ciutat de Palma de poesia) i el recent Fauna mutilada, que l¡¯editorial Lleonard Muntaner havia posat en circulaci¨® tan sols un mes abans amb pr¨°leg de Jordi Larios. Ai!, la not¨ªcia em va saber un greu de no dir: en P¨¦rez i Pinya era simult¨¤niament una pres¨¨ncia humana i una veu liter¨¤ria peculiars, amables, civilitzades... Alg¨² que millorava el m¨®n, en fi (i el m¨®n, per a un mallorqu¨ª, sovint ¨¦s un sin¨°nim elegant de l¡¯illa).

He parlat de ¡°pres¨¨ncia¡±. Ara que estam en confian?a, us dir¨¦ que l¡¯ecosistema cultural de Mallorca no acaba de semblar-me el m¨¦s oxigenat de tots els possibles. Existeixen les capelletes, bombegen els silencis, les idees s¡¯estanquen: an¨°xies d¡¯indret petit. Per descomptat, per¨°, a totes hores hi salten sorpreses. El mar? del 2018, un tal ¡°Gregori Sams¨®¡±, d¡¯ocupaci¨® ¡°porter a Ca¡¯n Solitud Industriosa¡±, em deman¨¤ amistat a Facebook. El malnom transvestia la identitat d¡¯en Joan Manuel, amb qui des d¡¯aquell mateix moment encet¨¤rem una conversa privada de les m¨¦s enriquidores i generoses que m¡¯han regalat les xarxes, i tot pel plaer pur de compartir maldecaps i alegries escripturals. A l¡¯altre costat del xat, els seus missatges es confonien amb versos juganers, amb iteracions capritxoses i lliures, ofertes de gratis a l¡¯interlocutor, sonoritats po¨¨tiques tan velles com la llengua. Em costa d¡¯imaginar alg¨² que s¡¯ho passi millor que ell escrivint (o que s¡¯exigeixi un rigor similar). Quan sotmetia un in¨¨dit al judici ali¨¨, ho feia en aquests termes: ¡°T¡¯agrair¨¦ que siguis deliberadament cruel¡±.

Ca!, jo no podia ¨¦sser cruel de cap manera: era un escriptor massa bo, com demostren els sonets i les endreces de Fauna mutilada, jocs entre la tradici¨® i la urg¨¨ncia de present, m¨¨trica exacta, bonhomies ir¨°niques, sensualitat fluida: llegiu-lo, feu-vos el favor. Hi trobareu passadissos que connecten Rossell¨®-P¨°rcel amb Euphoria d¡¯HBO, Ferrater amb Twitter, la riquesa del c¨¤non amb els desordres del 2022... Un esfor? exercit com si la matem¨¤tica l¨ªrica fos una forma de respirar.

I, tanmateix, torno a la persona i el seu paper en l¡¯entorn cultural. Des de la mitjana dist¨¤ncia, P¨¦rez i Pinya em confortava. Tamb¨¦ em feia pensar en els ritmes diversos dels escriptors, en el talent que esclata (o, almenys, que s¡¯ofereix al p¨²blic) tardanament, en els matins del professor P¨¦rez i Pinya explicant sintaxi mentre covava i covava una veu po¨¨tica genu?na. Fa temps em pass¨¤ un relat in¨¨dit i delici¨®s, ¡®Cimera a la reserva ¨ªndia¡¯, sobre un director d¡¯institut que t¨¦ una idea, que imagina ¡°genial¡±, per convertir la literatura en propaganda i negoci. No faig esp¨°iler de l¡¯ocurr¨¨ncia, perqu¨¨ confio que un dia el text es publiqui, per¨° dir¨¦ aix¨°: en mans de Joan Manuel P¨¦rez i Pinya, la literatura estava salva.