La vida per un c¨¨ntim

Encara queda algun quiosc que ven diaris i dedica l¡¯atenci¨® als clients als qui els agrada llegir les not¨ªcies en paper, potser perqu¨¨ estan conven?uts que haver-les impr¨¨s suposa necess¨¤riament que s¨®n ver¨ªdiques, fins i tot en temes tan dif¨ªcils d¡¯avaluar i classificar com la separaci¨® de Piqu¨¦ i Shakira. Alguns redactors hem tingut dubtes importants sobre qui s¡¯havia d¡¯ocupar de l¡¯acord de separaci¨® de la parella, i m¨¦s en un moment en qu¨¨ els diaris abracen seccions tan gen¨¨riques com Vida i Arts, Tend¨¨ncies, Estil o Gent. ¡°Jo ho posaria a la portada¡±, respon tan tranquil el quiosquer on vaig a buscar el diari ¨²ltimament a Barcelona.

Fa uns dies que vaig canviar de quiosc per un incident fins a cert punt previsible perqu¨¨ el seu propietari variava cada dos per tres de venedor i en la seva majoria estaven m¨¦s acostumats a servir caf¨¨s i infusions als joves que van i venen a peu o en bicicleta que a atendre un p¨²blic an¨°nim que hi va a buscar un diari que no t¨¦ reservat, res d¡¯estrany de totes maneres en un Kiosco Caf¨¦. Un dels ¨²ltims compradors que vaig con¨¨ixer va arribar amb la llengua fora, va agafar un diari, va treure la targeta i davant de la sorpresa dels qui f¨¨iem cua es va adre?ar al venedor: ¡°Cobra¡¯m, que tinc el cotxe mal aparcat i no vull sorpreses!¡±. Ni tan sols va demanar perd¨® i es va esfumar en direcci¨® al carrer Balmes.

Aquell dia vaig entendre com funcionava el negoci i em vaig carregar de paci¨¨ncia fins que poc despr¨¦s, en una jornada en qu¨¨ tornava a esperar el meu torn, qui atenia el quiosc va deixar anar un mon¨°leg mentre preparava un te: ¡°No m¡¯explico com hi ha gent que continua comprant el diari; els renten el cervell¡±. Ja no em vaig poder aguantar i me¡¯n vaig anar a buscar un altre quiosc mentre un client assentia i retirava els exemplars encarregats per una empresa de Gr¨¤cia. Als quioscos caf¨¨ els convenen compradors fixos que retiren els diaris sense dir gaire res al venedor, habitualment convertit en un b¨¤rman de Barcelona.

Tampoc va ser f¨¤cil el meu debut al nou quiosc ¨Cque vaig escollir despr¨¦s de comprovar que en la seva oferta no hi figuraven les begudes¨C perqu¨¨ una senyora es va entestar a pagar els dos diaris retirats amb monedes i no va parar de comptar c¨¨ntims fins que va aplegar 3,20 euros. ¡°La vida ens aniria millor si valor¨¦ssim els c¨¨ntims¡±, es va excusar davant la meva sorpresa, i ¨¦s que un servidor duu un moneder de goma ovalada ¨Csilicona¨C que em va regalar el meu estimat amic Oriol Puigdemont. No vam trigar a congeniar, ve?ns de poble i fills d¡¯agricultors com som, despr¨¦s d¡¯admetre que les meves despeses s¡¯han disparat des que faig servir la targeta de cr¨¨dit per a qualsevol compra, tamb¨¦ per a la T-Casual: 11,35 c¨¨ntims.

La superviv¨¨ncia de molts s¡¯ha convertit en una q¨¹esti¨® de c¨¨ntims, i molt especialment en els pagesos, com s¡¯ha vist amb les manifestacions pel preu de la llet de vaca i el dels pr¨¦ssecs, protagonistes de la pel¡¤l¨ªcula Alcarr¨¤s. Quinze c¨¨ntims ¨¦s l¡¯import que uneix el pare i el fill en la seva reivindicaci¨® abans d¡¯haver d¡¯abandonar la seva terra per l¡¯amena?a de la grua que obre via per a les plaques solars al Segri¨¤. Hi ha agricultors que lluiten tamb¨¦ contra els molins de vent que s¡¯aixequen a Lleida i Tarragona. L¡¯equilibri ¨¦s tan dif¨ªcil com est¨¨ril resulta lluitar amb tantes plagues com les que es visualitzen a Alcarr¨¤s.

La pel¡¤l¨ªcula em sembla magn¨ªfica perqu¨¨ explica de manera realista la vida d¡¯una fam¨ªlia de pag¨¨s: els avis, que regenten la finca amb un contracte verbal que sempre dep¨¨n de la voluntat dels amos, com si hagu¨¦s estat una concessi¨® per la gr¨¤cia de D¨¦u ¨C¡°sort en v¨¤rem tenir aleshores dels senyors¡±, s¡¯excusen els masovers¨C; els pares, a qui els canvien les regles del joc dia s¨ª dia tamb¨¦ i la resist¨¨ncia dels quals esdev¨¦ un drama emocional i f¨ªsic que a vegades sona a xantatge, perqu¨¨ volen i dolen ¨Cs¨ª per¨° no¨C amb els seus descendents; i els fills mateixos, que se saben el punt final de la hist¨°ria, a vegades obedients i d¡¯altres indomables, nom¨¦s compresos per la Dolors.

Les mares de pag¨¨s es desviuen pels fills, pels marits, pels avis i tamb¨¦ pels germans i pels cunyats, fins i tot quan deserten; treballen, ajuden i callen; i les seves bufetades sonen com m¨²sica celestial a Alcarr¨¤s. La pel¡¤l¨ªcula de Carla Sim¨®n es veu i se sent perqu¨¨ el seu llenguatge ¨¦s prec¨ªs ¨Cimpossible superar l¡¯expressi¨® ¡°la canalla de D¨¦u¡±. Hi ha qui es queixa que potser ¨¦s massa lenta, com si la vida al camp fos r¨¤pida i hagu¨¦s d¡¯anar compassada al ritme del consumidor depredador, aquell que menja pr¨¦ssecs de gener a desembre sense tenir en compte les estacions del temps, igual de content amb la fruita de Lleida que amb la de Turquia.

Els productes de proximitat exigeixen moltes hores, igual que els diaris que arriben als quioscos. No hi ha res que em resulti m¨¦s reparador que anar a buscar el diari i tractar amb els pagesos que reneguen, amb subvenci¨® o sense, perqu¨¨ el gra dif¨ªcilment arriba a l¡¯hora, tan a prop i alhora tan lluny¨¤ ¨Cinsisteixo¨C als diaris, tamb¨¦ al Llu?an¨¨s. Gaireb¨¦ no queden caixers autom¨¤tics a molts pobles, la majoria de les seus banc¨¤ries han estat suprimides i la targeta no ¨¦s una garantia per a la compra, de manera que s¡¯imposa dur moneder per si cal pagar al comptat, c¨¨ntim a c¨¨ntim, com aquella senyora al quiosc de Barcelona.

Tot i que ja entenc que no ¨¦s una soluci¨® ni tan sols a curt termini, comptar els c¨¨ntims, i m¨¦s els que no acompanyen l¡¯euro sin¨® que es valen per si sols ¨Cres d¡¯arrodonir¨C, m¡¯ha servit per saber quant val un diari, a quant paguen el litre de llet de vaca, el preu que demanen pels seus pr¨¦ssecs els pagesos d¡¯Alcarr¨¤s i descobrir tamb¨¦ que si algun cop t¡¯atures a ajudar qui demana almoina et posa mala cara si li pagues amb algun c¨¨ntim i no en euros.