Carla Vall i Duran: ¡°Els homes han de dir als abusadors que no s¨®n com ells¡±

Carla Vall i Duran (Vilanova i la Geltr¨², 33 anys) ¨¦s feminista des que t¨¦ ¡°¨²s de ra¨® pol¨ªtica¡±. Moguda per l¡¯ideal de just¨ªcia, va estudiar Dret, per¨° a primer de carrera va viure ¡°un cap¨ªtol molt dolor¨®s¡± i va a estar a punt de deixar-ho fins a tres cops. Tot va canviar l¡¯estiu del 2009. Va fer un curs de lliure elecci¨® de viol¨¨ncies masclistes amb les seves amigues i va rebre ¡°la il¡¤luminaci¨® que necessitava¡± per especialitzar-se. Una d¨¨cada despr¨¦s, aquesta advocada penalista, crimin¨°loga i especialista en casos de viol¨¨ncia de g¨¨nere ¨¦s la responsable legal en la detecci¨® i assist¨¨ncia del Departament d¡¯Abusos que l¡¯Acad¨¨mia del Cinema va anunciar als premis Gaud¨ª. Una iniciativa pionera a la Uni¨® Europea per construir protocols d¡¯actuaci¨® i d¡¯acompanyament a les v¨ªctimes despr¨¦s de detectar m¨¦s de 150 casos d¡¯abusos en institucions p¨²bliques i privades del sector.

Pregunta. Qu¨¨ motiva la creaci¨® d¡¯aquest Departament d¡¯Abusos?

Resposta. Va sorgir d¡¯una manera molt intu?tiva. Fa molts anys que em dedico a viol¨¨ncies sexuals, i m¡¯adonava que moltes v¨ªctimes d¡¯aquest gremi em feien consultes, per¨° despr¨¦s tenien molts impediments que jo entenia que no eren formals a l¡¯hora de denunciar. Aquest ¨¦s un m¨®n petit on es dep¨¨n molt de les xarxes socials i on hi ha una interrelaci¨® molt forta entre les v¨ªctimes i els autors i testimonis dels fets. Aix¨ª que, d¡¯alguna manera, s¡¯havia d¡¯obrir una escletxa aqu¨ª dins. No pot ser que seguim amb aquest nivell d¡¯impunitat. Que aix¨° sigui un b¨²nquer. Vaig parlar amb la Maria Molins [Membre de la Junta Directiva de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema] i de seguida ho va veure.

P. Ja est¨¤ en marxa?

R. El departament est¨¤ en un moment d¡¯estudi de totes les normes, marcs i bones pr¨¤ctiques que ens poden ajudar a fer el protocol. El que li diria a les persones que s¨®n susceptibles de necessitar la nostra ajuda ¨¦s que ¨¦s un espai de seguretat i confian?a on les persones que fem atenci¨® som completament externes en aquest ¨¤mbit, i que, per tant, no ens devem a cap altra lleialtat que no sigui protegir les v¨ªctimes i impedir que aix¨° segueixi passant. Hi ha qui rebr¨¤ tant atenci¨® psicol¨°gica com jur¨ªdica si ho creu convenient. Tamb¨¦ pot ser que una v¨ªctima digui: ¡°Mira, jo em quedo nom¨¦s amb la psic¨°loga o em quedo nom¨¦s amb l¡¯advocada¡±. Tu decideixes.

Hem d¡¯al?ar totes les catifes, com les de l¡¯Institut del Teatre, per veure qu¨¨ s¡¯amaga sota

P. A la presentaci¨® del Departament es va deixar clar que no es denunciar¨¤ si la v¨ªctima no ho vol fer.

R. No s¡¯obligar¨¤ en cap cas.

P. I qu¨¨ passa si us arriben diverses den¨²ncies d¡¯un abusador i ning¨² vol denunciar, no hi hauria una responsabilitat legal i moral de fer-ho?

R. Aqu¨ª encara no tenim el protocol, nom¨¦s et puc donar la meva opini¨® professional i individual, i ¨¦s que quan hi ha casos que s¨®n una afectaci¨® de b¨¦ns que no nom¨¦s depenen de la v¨ªctima, sin¨® tamb¨¦ d¡¯altres persones, doncs aix¨° pot implicar que hi hagi una actuaci¨®.

P. Quina valoraci¨® fa de com ha evolucionat el cas de l¡¯Institut del Teatre?

R. ?s un mal anunci de cara al futur. Hem abordat les viol¨¨ncies d¡¯una manera limitada. S¡¯ha fet una aposta molt pragm¨¤tica per tocar els episodis molt tangencialment. Primer, per la limitaci¨® temporal, que implicava que no es podien investigar casos m¨¦s antics, on hi ha moltes males praxis. D¡¯alguna manera, han fet que sigui una reparaci¨® hiperlimitada a part de les noves v¨ªctimes. De quina manera les podem protegir o els podem donar resposta molt m¨¦s enll¨¤ que la resposta a una inst¨¤ncia? Hem d¡¯al?ar totes aquestes catifes per veure qu¨¨ s¡¯amaga a sota.

P. ¡°Tothom sap el que passa i tothom transmet el secret¡±, va dir en presentar a la premsa el Departament d¡¯Abusos. Com es desactiven aquests secrets sobre els abusadors, que quan es denuncien p¨²blicament tothom sembla que ja ho sabia per¨° no s¡¯havia fet mai res?

R. La idea del secret p¨²blic es desactiva a trav¨¦s d¡¯un factor que est¨¤ molt treballat: la solidaritat entre dones. Nosaltres hem trencat el silenci i hem parlat molt¨ªssim en els nostres cercles. Hem passat anys de plors, revisant les nostres vides, les nostres accions i tamb¨¦ les nostres omissions. Ara aix¨° est¨¤ en el terreny mascul¨ª. Vosaltres tamb¨¦ hi ¨¦reu quan tot aix¨° estava passant i quan el vostre amic estava fent aix¨°, i si vosaltres de veritat no sou com ells, heu de reaccionar d¡¯una manera diferent.

P. Com?

R. Potser peco d¡¯optimista, per¨° penso que hi ha molts homes que comencen a veure que ¨¦s el moment de prendre posicions. I aix¨° no significa estar contra els homes, sin¨® contra les viol¨¨ncies. La primera manera d¡¯assenyalar que no tots els homes s¨®n iguals ¨¦s dir als abusadors que no s¨®n com ells.

P. Des de certes branques del feminisme es diu que sense l¡¯ajuda dels homes no ho aconseguirem, que necessitem ser menys bel¡¤ligerants en les demandes.

R. Tota aquesta deriva tan na?f que diu que cal llegir m¨¦s, fer m¨¦s pedagogia, parlar m¨¦s amb ells¡­ ?s molt curi¨®s, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s derivar el masclisme a una q¨¹esti¨® ¨²nicament cultural i no ideol¨°gica.

P. En quin sentit?

R. La misog¨ªnia ¨¦s precisament l¡¯¨²s de forma violenta d¡¯una ideologia, i per tant, hem de ser conscients que hi ha homes que han escollit la viol¨¨ncia, com n¡¯hi ha molts que han escollit negar-se a aquesta viol¨¨ncia. Per aix¨° ¨¦s important que es cre? aquesta divisi¨®. El tema no ¨¦s qui ¨¦s el subjecte de feminisme, sin¨® adonar-nos que aix¨° no ¨¦s una q¨¹esti¨® innocent. Que no hi ha homes que utilitzen la viol¨¨ncia perqu¨¨ ho fan sense parar atenci¨® o sense adonar se¡¯n. Aix¨° no ¨¦s una q¨¹esti¨® cultural, ¨¦s una q¨¹esti¨® ideol¨°gica.

P. Ha exercit d¡¯advocada en una d¨¨cada en qu¨¨ les dones han q¨¹estionat molt la veritat judicial, com va passar en el cas de la Manada. Hem avan?at m¨¦s als carrers que als jutjats?

R. Despr¨¦s de Pamplona hi ha hagut un per¨ªode de reflexi¨® i autocr¨ªtica molt potent en molts professionals. Aix¨° no significa estar a favor dels drets de les dones o no, sin¨® qu¨¨ significa estar a favor d¡¯escoltar la societat on vivim. I penso que tenim un regal que est¨¤ per venir. Recordo molt b¨¦ el dia que va sortir la sent¨¨ncia de l¡¯Audi¨¨ncia Provincial de Pamplona. Jo estava a Madrid, per feina, i recordo que tothom sortia al carrer i se¡¯m posa pell de gallina perqu¨¨ la majoria eren noies molt joves. Ara s¨®n majors d¡¯edat. Aquelles noies es van negar a sostenir un relat de la por, com va passar amb Alc¨¤sser. I en aquest cas m¡¯agradaria aprofitar per donar les gr¨¤cies a aquesta dona jove que va sobreviure a aquella agressi¨® i a totes les agressions i perversions del sistema. Perqu¨¨ guanyar un pols en aquestes condicions, i no em refereixo a guanyar el judici, sin¨® poder-lo sostenir fins al final, implica un coratge brutal malgrat la por.