¡®L¡¯¨°pera quotidiana¡¯, de Montserrat Roig: Un quartet dirigit per una novel¡¤lista enorme

No ¨¦s la manera m¨¦s can¨°nica d¡¯encetar una ressenya, sobretot per a qui exigeix a aquest g¨¨nere una objectivitat que mai posseir¨¤. Per¨° resulta impossible acabar de llegir L¡¯¨°pera quotidiana sense exclamar: quina meravella! Perqu¨¨ ho ¨¦s, i tant que ho ¨¦s, de meravella, aquesta novel¡¤la que Montserrat Roig va escriure el 1985 i que ara, tres d¨¨cades despr¨¦s, Edicions 62 reedita. Escrita, com va confessar l¡¯autora, en nom¨¦s sis mesos, L¡¯¨°pera quotidiana ¨¦s una obra relativament breu que va n¨¦ixer del desig de l¡¯escriptora d¡¯escriure una hist¨°ria entorn d¡¯un carnisser enamorat de les papallones nocturnes. I aix¨ª va sorgir el senyor Horaci Duc, com tamb¨¦ els altres personatges que l¡¯envolten al llarg de quasi mig segle, des de la Barcelona d¡¯abans de la guerra fins a la Barcelona de la democr¨¤cia. S¨®n m¨¦s de quatre d¨¨cades en qu¨¨ s¡¯inscriuen els records i les viv¨¨ncies presents dels quatre personatges, a qui coneixem a trav¨¦s de les seves veus, que es barregen en una esp¨¨cie de simfonia que neix del desig de tots ells no nom¨¦s de narrar-se sin¨®, i sobretot, de ser escoltats. Perqu¨¨ ¨¦s precisament aquesta necessitat de trobar alg¨² que els escolti el que els mou, all¨° que els fa parlar dels episodis m¨¦s ¨ªntims, complicats i dolorosos de la seva vida i que mai han narrat a causa de la soledat que els ha envoltat sempre.

Els personatges de Roig s¨®n individus sols, que viuen a la recerca de comprensi¨® i d¡¯afecte. Perqu¨¨ la soledat de tots ells neix d¡¯un sentiment d¡¯incomprensi¨® i d¡¯anhel d¡¯afecte, d¡¯amor i tamb¨¦ de sexe. S¨®n personatges que desitgen, per¨° el seu desig ¨¦s sempre frustrat, incomplet, mai plenament satisfet. I, malauradament, aix¨ª ha de ser, perqu¨¨ desitjar, verb transitiu, s¡¯esgota en l¡¯objecte de desig. Desitjar ¨¦s no at¨¨nyer mai l¡¯objecte de desig, i ¨¦s aix¨° precisament el que li succeeix al senyor Duc, i tamb¨¦ a la senyora Altafulla, una dona vella que viu en el passat, un passat reinventat i romantitzat, on es resguarda d¡¯un present que li desagrada. La Mari Cruz, la jove castellana que treballa com a minyona a casa de la senyora Altafulla, els relats de la qual escolta a vegades amb curiositat i moltes altres amb tedi, tamb¨¦ viu fantasiejant des de la Rambla un futur que encara no t¨¦ i somiant de satisfer el desig carnal, encara mai consumat. I despr¨¦s trobem la Patr¨ªcia Miralpeix, una senyora que escolta amb paci¨¨ncia el relat del senyor Duc i que, en els breus comentaris que interrompen la verborrea del seu interlocutor, deixa anar pinzellades de la seva vida, que no ha sigut tan plena com ella hauria desitjat i que l¡¯ha portat a llogar una habitaci¨® al seu interlocutor per poder mantenir-se en aquesta Barcelona, tamb¨¦ protagonista de la novel¡¤la. Perqu¨¨, juntament amb aquests quatre personatges, l¡¯altre gran personatge ¨¦s Barcelona, una ciutat on es projecten les vides dels protagonistes i on es plasma la hist¨°ria d¡¯un pa¨ªs, Catalunya.

A trav¨¦s dels personatges, Roig narra les ¨¤nsies de llibertat d¡¯un pa¨ªs; la lluita per la conservaci¨® d¡¯una cultura i d¡¯una llengua durant les m¨¦s de quatre d¨¨cades de dictadura; les manifestacions prohibides i les octavilles distribu?des clandestinament; l¡¯enyoran?a per aquell pa¨ªs que hauria pogut ser i que la guerra va segrestar; o l¡¯orgull de penjar la senyera el primer 11 de setembre de la democr¨¤cia, un 11 de setembre que canviar¨¤ la vida del senyor Duc.

Barcelona ¨¦s un personatge, una ciutat on es projecten les vides dels protagonistes i es plasma la hist¨°ria d¡¯un pa¨ªs

A L¡¯¨°pera quotidiana, quatre vides min¨²scules ens narren l¡¯esdevenir d¡¯un temps i d¡¯una societat, quatre vides min¨²scules que s¨®n un tableaux hum¨¤. Evidentment, al darrere hi ¨¦s Balzac. Per¨° hi ¨¦s tamb¨¦ Benet i Jornet, a qui Roig dedica la novel¡¤la, i hi ¨¦s indiscutiblement Merc¨¨ Rodoreda. I, sobretot, rere L¡¯¨°pera quotidiana, hi ¨¦s una enorme novel¡¤lista i una excel¡¤lent prosista; hi ha una escriptora amb totes les lletres que va compondre una perfecta simfonia on no hi ha res de m¨¦s, i que ens fa penetrar en l¡¯¨¤nima humana de personatges en els desitjos, anhels i pesars dels quals ens veiem reflectits i veiem la nostra hist¨°ria, individual i col¡¤lectiva.