Els anys perduts de l¡¯audiovisual

Quan el mes de mar? passat Rosa Rom¨¤, futura presidenta de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), va compar¨¨ixer davant del Parlament per defensar la seva candidatura, va emprar una expressi¨® que ha fet fortuna: ¡°Refundar la Corporaci¨®¡±. La va fer servir per destacar la necessitat ¡°urgent i indispensable¡± d¡¯¡°actualitzar¡± la radiotelevisi¨® p¨²blica i convertir-la en una ¡°Corporaci¨® Catalana de Continguts¡± que ¡°deixi de pensar des d¡¯una televisi¨® i una r¨¤dio¡±.

Com li va fer notar L¨ªdia Her¨¨dia en una entrevista a TV3 dies despr¨¦s, refundar ¡°s¨®n paraules majors¡±. Efectivament, els reptes que la CCMA i el conjunt de l¡¯audiovisual catal¨¤ tenen al davant s¨®n maj¨²sculs. Els h¨¤bits de consum han virat cap a internet, sobretot entre els m¨¦s joves, i qui capitalitza aquest gir no s¨®n els mitjans tradicionals com TV3, sin¨® empreses globals com YouTube, Netflix, Disney o HBO, amb Filmin com a contrapunt local.

Catalunya ho afronta amb un sector audiovisual debilitat per una combinaci¨® de factors molt concreta. D¡¯una banda, les retallades amb qu¨¨ es va gestionar la crisi financera. De l¡¯altra, la polaritzaci¨®, la repressi¨® i les lluites internes de l¡¯independentisme durant el proc¨¦s. Finalment, la pand¨¨mia.

Les retallades

La Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals no pot fer el mateix amb 130 milions d¡¯euros anuals menys

Comencem per la CCMA, principal empresa audiovisual del pa¨ªs ¡ªamb perm¨ªs de Mediapro¡ª i eina central de la Generalitat per desplegar pol¨ªtiques sectorials. Des del 2012 ha patit la major retallada de la seva hist¨°ria. Si el 2010 assolia el seu pressupost m¨¤xim amb 450,4 milions i una aportaci¨® p¨²blica de 334,4, el 2021 havia baixat a 318,6 milions (260 de p¨²blics). Cal sumar la davallada de la publicitat, que ha caigut a la meitat en 12 anys.

No es pot fer el mateix amb 130 milions anuals menys. Es va tancar el canal juvenil 3XL i es van fusionar el Super3 i el 33. Cada any les limitacions han afectat la compra de drets, els enc¨¤rrecs de producci¨® i la inversi¨® en tecnologia, tal com recullen les diverses edicions de l¡¯Informe de la Comunicaci¨® a Catalunya de l¡¯InCom-UAB.

TV3 s¡¯ha anat quedant sense els esports d¡¯elit i ha rebaixat la qualitat del cinema i les s¨¨ries que compra a fora. Per¨° tamb¨¦ gasta menys aqu¨ª. Un informe del 2021 de l¡¯Observatori de la Producci¨® Audiovisual (OPA-UPF) mostra com la inversi¨® en continguts de productores independents catalanes ha passat de 21,3 milions el 2008 a 4,2 el 2020. Aix¨° vol dir menys enc¨¤rrecs i de menys qualitat. Ramon Masllorens, president de l¡¯associaci¨® de productores PROA, afirmava ja el 2014 que ¡°TV3 est¨¤ deixant de ser el motor de la ind¨²stria audiovisual¡±, un paper que havia desenvolupat des del 1983 i que forma part del seu mandat parlamentari.

Les retallades tamb¨¦ van arribar al personal i es van traduir en 271 sortides volunt¨¤ries despr¨¦s d¡¯una forta conflictivitat laboral arran d¡¯un ERO per a m¨¦s de 300 persones. Tamb¨¦ es van reduir sous, encara que sent¨¨ncies judicials posteriors ho van revertir. D¡¯altra banda, el 2013 es va treure a concurs l¡¯externalitzaci¨® del departament encarregat de captar publicitat, mesura que es va aturar un any despr¨¦s. Es tancava aix¨ª l¡¯en¨¨sima revifada del debat sobre el model de la Corporaci¨® i la mida de la seva plantilla, un tema recurrent des dels primers 2000.

Partidisme i crisi institucional

La retallada s¡¯ha acabat solapant amb una crisi institucional greu: la provisionalitat del Consell de Govern, ¨°rgan rector de la CCMA. Del 2018 al 2022 ha estat format per nom¨¦s quatre dels sis membres que l¡¯integren, tots amb el mandat caducat i amb la presidenta, N¨²ria Llorach, en funcions. La ra¨® ¨¦s el desacord entre els partits ¡ªinclosos els del Govern¡ª sobre com se n¡¯havien d¡¯escollir els membres i qui es triava. Des del 2012 que es debatia la q¨¹esti¨®, per¨° no ¨¦s fins el 2019 que s¡¯aprova una nova llei. Problema resolt? No pas: el bloqueig pol¨ªtic ¨¦s tan gran que el nou consell no ¨¦s nomenat fins el mar? passat. Tres anys.

En la darrera d¨¨cada hi ha hagut molta preocupaci¨® pel sector audiovisual per¨° s¡¯han concretat poques accions

Aquell consell, afeblit, ¨¦s el que ha vist com els darrers anys tot l¡¯entorn comunicatiu canviava fins a amena?ar el paper de TV3. Dos exsecretaris de comunicaci¨® que van conviure amb aquell consell, Miquel Gamisans i Antoni Molons, coincideixen a assenyalar que la provisionalitat va fer que els seus membres ¡°no es veiessin amb cor ni amb legitimitat¡± per tirar endavant reformes i es van dedicar ¡°a gestionar el dia a dia¡±.

Un indicador de la precarietat d¡¯aquests anys ¨¦s el contracte programa, document plurianual en qu¨¨ el Govern i la CCMA acorden els objectius i els recursos per assolir-los. El darrer va caducar el 2009. L¡¯anterior presidenta de l¡¯ens, N¨²ria Llorach, diu que va presentar esborranys fins en quatre ocasions, per¨° no es va signar res. Gamisans apunta a la inestabilitat pol¨ªtica: ¡°Vam estar treballant en un contracte programa el 2017, per¨° el final abrupte de la legislatura ho va aturar tot¡±. Molons destaca que abans del finan?ament ¡°calia fixar el nou model d¡¯empresa¡±. L¡¯actual secretari de comunicaci¨®, Oriol Duran, explica que hi est¨¤ treballant ¡°amb la CCMA i el sector¡±, per¨° que no ¨¦s f¨¤cil arribar a un acord.

Lideratge i diners

Rom¨¤ assenyalava, en la mateixa entrevista amb Heredia, que la situaci¨® institucional i financera de la CCMA ha impedit la seva posada al dia. Quan li pregunta si s¡¯hi estava treballant abans que hi arrib¨¦s, respon que hi ha gent experimentada desenvolupant alguns projectes innovadors. Per¨° tot seguit afegeix: ¡°Crec que ¨¦s molt necessari tamb¨¦ que el consell de govern, que est¨¤ al capdavant del grup, s¡¯ho cregui i ho impulsi¡±. No podia ser m¨¦s clara.

Quan Heredia li planteja si tenia els recursos que li calien, diu que han de ¡°treballar per tenir m¨¦s diners¡±. De fet, no s¡¯ha invertit en tecnologia ¡ªno s¡¯han renovat equips que freguen l¡¯obsolesc¨¨ncia¡ª i s¡¯ha mantingut el Departament de Digital amb un pressupost inferior al mili¨® d¡¯euros, com destaca ?lex Guti¨¦rrez al llibre Objectiu TV3; aquests s¨®n elements clau per l¡¯actualitzaci¨®.

Un ¡®Alcarr¨¤s¡¯ no fa maig

L¡¯any 2010 s¡¯aprovava la llei catalana del cinema, llargament esperada. La llei obliga el Govern a fomentar la producci¨® de pel¡¤l¨ªcules, el doblatge i la subtitulaci¨® en catal¨¤, aix¨ª com la seva distribuci¨® i exhibici¨®. L¡¯objectiu era doble: enfortir la ind¨²stria aut¨°ctona i mirar de deixar enrere la minsa pres¨¨ncia de films en catal¨¤. Tot pintava b¨¦.

Per¨° el nou executiu de CiU no va desplegar el reglament que preveia un 50% de c¨°pies en catal¨¤ (el 2017, rebaixades al 25% pel Tribunal Constitucional) i va pactar amb el sector augmentar-ne la pres¨¨ncia a poc a poc. I llavors van arribar les retallades. Les subvencions de l¡¯Institut Catal¨¤ de les Ind¨²stries Culturals (ICEC) del Departament de Cultura mostren unes oscil¡¤lacions molt marcades, d¡¯acord amb les mem¨°ries anuals. Si b¨¦ el 2010 i el 2020 les xifres s¨®n similars (al voltant dels 16 milions), entremig s¡¯ha passat per un m¨ªnim de 6,8 (2014) i un m¨¤xim de 19,7 (2017).

En un intent de dotar de m¨¦s estabilitat el sector, el 2014 es creava un c¨¤non digital a inst¨¤ncies del llavors conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Els ingressos que es van aconseguir gravant les empreses de telecomunicacions mentre va estar vigent van permetre revertir les retallades i assolir el m¨¤xim del 2017. Per¨° aquell any el Constitucional tamb¨¦ el va declarar inconstitucional.

Com a resultat, els recursos p¨²blics disponibles han estat menors i m¨¦s inestables. Com expliquen Juan Jos¨¦ Caballero i Daniel Jariod a l¡¯¡°Informe de la comunicaci¨® a Catalunya 2019-2020¡±, els darrers anys no han estat bons: el pes de les produccions catalanes dins del total estatal va baixar del 48% el 2010 al 29% el 2017, i la quota de pantalla ¨¦s molt sensible a l¡¯¨¨xit d¡¯obres puntuals, com Pa negre o Alcarr¨¤s.

L¡¯actual consellera de Cultura, Nat¨¤lia Garriga, explicava el mar? passat al Parlament que l¡¯audiovisual ¨¦s tractat com a ¡°cabdal¡± per al pa¨ªs des del principi de la legislatura vigent, i que cal revertir una situaci¨® en qu¨¨ molts professionals han marxat del pa¨ªs. Per al 2022, el pressupost de la conselleria dedicat a audiovisual ha pujat molt, fins a 36¡¯9 milions.

Un marc legal obsolet

El marc legal, per¨°, ¨¦s obsolet.? La llei de l¡¯audiovisual de Catalunya del 2005 va ser pionera i es va avan?ar cinc anys a la norma espanyola. Per¨° est¨¤ en cam¨ª de fer 20 anys i no ha estat actualitzada, ni tan sols per adaptar-la a la directiva europea vigent des del 2018, que regula les plataformes digitals. El sector es regeix per normes obsoletes.

Molons, secretari de comunicaci¨® quan la directiva va entrar en vigor, explica que va treballar en una modificaci¨® ¡°per adequar-la a la nova realitat del sector, amb unes plataformes que comen?aven a aterrar al pa¨ªs i a tenir molt protagonisme¡±, per¨° que ¡°incomprensiblement, una part del Govern¡± ho va aturar. L¡¯actual secretari, Oriol Duran, ha anunciat en una entrevista per a aquest reportatge que aquest juny es publicar¨¤ l¡¯esborrany de la nova llei. A difer¨¨ncia del 2005, no podr¨¤ influir en la norma espanyola. Segons Gamisans, la norma estatal ¨¦s hipercentralitzadora. Per a Duran, ¡°hauria estat molt pitjor si no hi hagu¨¦ssim incidit¡±. De la llei del cinema del 2010 gaireb¨¦ no cal dir res: va n¨¦ixer ferida de mort.

D¡¯idees n¡¯hi ha moltes

La s¨ªntesi de la darrera d¨¨cada genera preguntes. Com ¨¦s que s¡¯ha actuat tan poc en suport a un sector que s¡¯ha considerat hist¨°ricament estrat¨¨gic a Catalunya? Ning¨² tenia l¡¯audiovisual al cap? La resposta ¨¦s una mica complexa, perqu¨¨ hi ha hagut molta preocupaci¨® per¨° s¡¯han concretat poques accions.

A partir del 2017 es produeix un boom d¡¯an¨¤lisi i propostes d¡¯actuaci¨®. Al gener es presenta el Llibre blanc de l¡¯audiovisual, elaborat pel Consell de l¡¯Audiovisual de Catalunya. Dos mesos despr¨¦s, el Departament de Cultura publicava el Pla estrat¨¨gic de suport a l¡¯audiovisual 2017-2020. El juliol s¡¯anunciava la publicaci¨® del Pacte Nacional de l¡¯Audiovisual, per¨° que no es va fer mai p¨²blic ¡°pel final abrupte de la legislatura amb l¡¯aplicaci¨® del 155¡±, segons Gamisans. El 2020 ¨¦s el Departament d¡¯Empresa i Coneixement qui publica l¡¯informe ¡°Actualitzaci¨® estrat¨¨gica de l¡¯audiovisual¡±. Finalment, a principis del 2022 el Departament de Cultura ha publicat ¡°Un marc socioling¨¹¨ªstic igualitari per la llengua catalana¡±, document de base per al Pacte Nacional per la Llengua que mostra una visi¨® global i molt ¨¤mplia de la situaci¨® del sector. Aqu¨ª s¡¯ha d¡¯afegir el text ¡°Reptes de la CCMA¡±, elaborat el 2021 pel PSC, ERC i Junts com a base del seu pacte per nomenar el nou Consell de Govern.

Per a Roger Loppacher, president del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) quan es va elaborar el Llibre Blanc, ¡°tots aquests treballs demostren preocupaci¨® i tothom volia fer les seves propostes¡±. Ara b¨¦, ¡°el Llibre Blanc segueix sent el gran document sobre les pol¨ªtiques necess¨¤ries¡±. Duran considera que ¨¦s un gran punt de refer¨¨ncia i ¨¦s mostra favorable a ¡°aprofitar i integrar tot el que s¡¯ha fet¡±. Loppacher, Gamisans, Molons i Duran coincideixen amb matisos que cal una acci¨® coordinada entre tots els organismes p¨²blics, cosa que no sempre s¡¯ha donat aquests anys: ¡°El pa¨ªs est¨¤ com est¨¤¡±, diu Loppacher, mentre que Gamisans parla ¡°d¡¯hipertacticisme¡± dels partits durant la part m¨¦s intensa del proc¨¦s. Tothom coincideix, per¨°, en un segon motiu: la manca de diners per tirar projectes endavant.

Qu¨¨ fer, doncs?

Les entrevistes i els documents permeten identificar un seguit d¡¯accions priorit¨¤ries. D¡¯una banda, actualitzar el marc normatiu, integrant la llei de l¡¯audiovisual i la del cinema. De l¡¯altra, signar el contracte programa i dotar la CCMA del finan?ament necessari perqu¨¨ es pugui ¡°refundar¡±. Augmentar la despesa en cultura fins a arribar al 2%, de manera que part d¡¯aquests beneficis vagin al cinema, tamb¨¦ genera consens.

La creaci¨® d¡¯un ¡®hub¡¯, impulsat pel Cl¨²ster de l¡¯Audiovisual de Catalunya, sembla una via de futur prometedora

Fins aqu¨ª les que es podrien denominar solucions tradicionals, per¨° les an¨¤lisis m¨¦s recents aporten novetats. Una ¨¦s el suport als nous creadors de continguts d¡¯internet (youtubers, tiktokers, el que surti). L¡¯altra ¨¦s una visi¨® m¨¦s ¨¤mplia de l¡¯audiovisual, incloent-hi sectors vinculats en els quals Catalunya comen?a a destacar, com els v¨ªdeojocs. Ajudar aquests actors i no nom¨¦s els tradicionals (televisions, productores) resulta clau.

Finalment, la creaci¨® d¡¯un hub sembla una via de futur prometedora. Impulsat per la Generalitat, amb el suport del Cl¨²ster de l¡¯Audiovisual de Catalunya, vol ser ¡°un projecte econ¨°mic i estrat¨¨gic amb un fort component tecnol¨°gic¡± que agrupi un ampli i variat conjunt d¡¯empreses del sector, segons el president del Cl¨²ster Miquel Rutllant. Ha de tenir ¡°una part de producci¨®, amb plat¨®s, per¨° tamb¨¦ de serveis per a la ind¨²stria d¡¯aqu¨ª i tamb¨¦ la global¡±. Aprofitar els fons europeus Next Generation ¨¦s cabdal.

Aix¨° hauria de permetre disposar d¡¯un nou motor de l¡¯audiovisual, sovint massa dependent de la CCMA, segons Rutllant. Gamisans est¨¤ d¡¯acord que cal reduir la ¡°corpodepend¨¨ncia¡±. I aqu¨ª sorgeix un cert debat sobre si la Corporaci¨® ha de seguir sent el motor de l¡¯audiovisual catal¨¤ o b¨¦ si ¨¦s necessari que sigui nom¨¦s un dels motors.

Al final del dia, per¨°, tot dep¨¨n d¡¯una altra acci¨®: que es decideixi dedicar-hi tots els diners p¨²blics necessaris, ja que a hores d¡¯ara (encara) ¨¦s un sector financerament molt dependent de la Generalitat. Oriol Duran reconeix que ¡°s¡¯han perdut uns anys valuosos¡±. No continuar aix¨ª dep¨¨n, doncs, de la voluntat pol¨ªtica per rascar-se les butxaques.

Un sector estrat¨¨gic

A Catalunya, l¡¯audiovisual ¨¦s estrat¨¨gic des dels setanta i les pol¨ªtiques sectorials han estat consubstancials a l¡¯autogovern. La creaci¨® de TV3 va ser priorit¨¤ria, per¨° no es va considerar suficient: el 1989 es va crear el 33 i el 2002 el 3/24, just abans de la TDT. Quan aquesta va arribar, es van aconseguir tres canals m¨²ltiples auton¨°mics (la resta en tindrien dos), i es va desplegar un model propi amb m¨¦s actors aut¨°ctons, tamb¨¦ en l¡¯¨¤mbit local. Tot plegat es va aconseguir for?ant el marc legal i negociant amb Madrid, sovint a partir de fets consumats i quan no hi havia majories absolutes.

Els recursos disponibles per a l¡¯audiovisual van ser quantiosos. El president Pujol reconeixia que l¡¯impuls de la CCMA condicionava els pressupostos de la Generalitat. El segon tripartit va entomar el deute hist¨°ric i va assumir els m¨¦s de 1.000 milions acumulats. Els esfor?os pol¨ªtics i econ¨°mics per disposar d¡¯un sistema audiovisual propi han estat notables. Per¨° a partir del 2010 tot canvia.

Catal¨¤, joves i plataformes: el revulsiu

Des de la tardor del 2021, es detecta una revifada de l¡¯activitat en pol¨ªtiques de l¡¯audiovisual. El nou consell de la CCMA (tot i el regust partidista del pacte), els treballs per a la creaci¨® del hub i el fort debat al voltant de la llei estatal de l¡¯audiovisual i la pres¨¨ncia del catal¨¤ en s¨®n senyals. El Pacte Nacional per la Llengua indica que l¡¯esfor? ¨¦s transversal i que la llengua hi t¨¦, de nou, un paper central.

Per al secretari de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, Francesc Xavier Vila, la revifada no ¨¦s casualitat. ¡°Hi ha hagut un canvi en la rellev¨¤ncia social de la llengua¡± i ¡°les dades sobre la llengua a l¡¯escola han estat un revulsiu¡±. D¡¯aqu¨ª surt un major inter¨¨s ¡°per les plataformes i per la llei audiovisual, lligat als h¨¤bits dels joves¡±. Oriol Duran, secretari de comunicaci¨®, comparteix en bona part el diagn¨°stic: ¡°S¡¯ha superat el proc¨¦s i tamb¨¦ la covid, i hem mirat com est¨¤ el pa¨ªs. I ens hem adonat que la llengua est¨¤ malament i que l¡¯audiovisual ha patit¡±. Per a Duran, la llei espanyola i la preocupaci¨® pels joves i la llengua han estat un revulsiu.