L¡¯amena?a i el privilegi

Quan un ¨¦s beneficiat pel privilegi, no pot sin¨® sentir-se amena?at per tot el que l¡¯envolta. No hauria de ser aix¨ª, al capdavall el privilegi proveeix d¡¯unes condicions de vida materials i simb¨°liques que haurien de blindar el relat propi de qualsevol il¡¤lusi¨® d¡¯impugnaci¨® i proporcionar la serenitat suficient per sentir-se immune a les objeccions, les cr¨ªtiques o les meres alternatives de forma de vida. Per¨° no ¨¦s aix¨ª, i les darreres d¨¨cades hem vist com, des de col¡¤lectius diversos, s¡¯ha posat en evid¨¨ncia la feblesa del prototip de privilegiat est¨¤ndard (t¨°picament representat per l¡¯home blanc, heterosexual i de mitjana edat), que percep l¡¯emerg¨¨ncia de les noves identitats com un atac a la seva hegemonia.

La literatura cr¨ªtica amb el privilegi ha menystingut sovint el pes de la llengua per centrar-se per factors m¨¦s distintius, com ara el nivell adquisitiu o b¨¦ l¡¯orientaci¨® sexual, m¨¦s si tenim en compte que de lleng¨¹es se¡¯n pot aprendre i que la identificaci¨® d¡¯una persona amb una llengua defineix un terreny d¡¯adscripci¨® moved¨ªs. Ho veiem f¨¤cilment en la idea que no tothom que parla espanyol ¨¦s espanyol. Per¨° ¨¦s clar que al m¨®n hi ha una s¨¨rie de lleng¨¹es que, en funci¨® de la geografia per on et moguis, et serviran per obrir portes (d¡¯aqu¨ª que el seu aprenentatge com a segona llengua sigui tan important), i en el cas que en siguis parlant nadiu, senzillament et convertiran en un privilegiat. Nom¨¦s cal posar-se en la pell d¡¯un parlant d¡¯angl¨¨s, que sap que trobar¨¤ tots els r¨¨tols dels aeroports del planeta en la seva llengua i que possiblement l¡¯entendran a tot el m¨®n occidental.

Per aix¨° ¨¦s tan diferent el concepte d¡¯amena?a aplicat a les lleng¨¹es, perqu¨¨ a banda dels criteris que puguem donar per definir el que entenem per amena?a, cal tenir present des d¡¯on s¡¯articula el lament. Fins a quin punt es pot sentir amena?at un parlant nadiu d¡¯angl¨¨s en un m¨®n com l¡¯actual? Ja hav¨ªem vist, seguint l¡¯investigador neurodivergent Nic Subtirelu, com els ciutadans d¡¯Atlanta s¡¯havien queixat que la retolaci¨® al transport p¨²blic comenc¨¦s a estar tamb¨¦ en espanyol. El privilegi ¨¦s all¨° que permet donar per descomptada la teva llengua en entorns dominats per altres lleng¨¹es i a la vegada excloure les intromissions basades en l¡¯empatia, la voluntat de servei o l¡¯exc¨¦s de sensibilitat.

Avui al Quebec trobem una bona mostra de la difer¨¨ncia del que s¡¯ent¨¦n per amena?a sobre una llengua. Els darrers anys, diversos indicis alertaven de la reculada del franc¨¨s en l¡¯¨²nic territori d¡¯Am¨¨rica on es parla aquesta llengua, en benefici de l¡¯angl¨¨s, malgrat que el franc¨¨s ¨¦s cooficial a tot el territori canadenc i que, en conseq¨¹¨¨ncia, se li pressuposa un estat propici. Pel que sembla, cada vegada ¨¦s m¨¦s freq¨¹ent que als comer?os del centre de Mont-real els dependents no entenguin els clients i els comminin al canvi de llengua, mentre que a l¡¯educaci¨® superior l¡¯angl¨¨s comen?a a ser hegem¨°nic a causa de l¡¯arribada d¡¯estudiants internacionals. Possiblement s¨®n situacions que podr¨ªem trobar en altres indrets on tamb¨¦ hi hagu¨¦s un peix m¨¦s gros.

Davant la situaci¨® preocupant, l¡¯Assemblea Nacional del Quebec ha aprovat una nova llei de protecci¨® del franc¨¨s que ha activat els mecanismes de l¡¯amena?a del cant¨® dels angl¨°fons, que veuen les noves mesures com a imposicions i retallada de drets. Al capdavall, les condicions que han portat a la preemin¨¨ncia de l¡¯angl¨¨s s¨®n d¡¯ordre socioecon¨°mic, i per tant impossibles d¡¯atribuir a ning¨² en concret, mentre que les pol¨ªtiques actives de foment de la llengua sempre s¨®n susceptibles de convertir-se en amenaces a l¡¯estat de dret i la conviv¨¨ncia. Com ja ha dit la l¨ªder dels liberals quebequesos Dominique Anglade, contr¨¤ria a la nova norma: ¡°La llei est¨¤ viciada per nombroses mesures que van massa lluny i que, en el millor dels casos, no donen una protecci¨® real al franc¨¨s, i en el pitjor, soscaven l¡¯estat de dret que tots els governs, durant d¨¨cades, han tingut cura de protegir¡±.

No deixa de ser rellevant que les comunitats ling¨¹¨ªstiques m¨¦s inclinades a practicar el monoling¨¹isme siguin aquelles que parlen lleng¨¹es hegem¨°niques, perqu¨¨ possiblement no hi ha res que enforteixi m¨¦s el privilegi que poder anar pel m¨®n sabent que s¨®n els altres els que canviaran de llengua. I sentir-te amena?at quan se t¡¯adrecen en una cosa que tu no parles, o quan sents que dues persones la parlen entre si. Qu¨¨ deuen voler que jo no entengui, aquests quebequesos, quan parlen franc¨¨s entre ells?