¡®Qu¨¨ ens fa humans¡¯, de Salvador Macip: L¡¯evolouci¨® humana

En una nota de la p¨¤gina 93, l¡¯hiperactiu graf¨°man Salvador Macip (Blanes 1970) ens adverteix que ¡°plantejar una pregunta que no es pot respondre ¨¦s una p¨¨rdua de temps, des del punt de vista de fer avan?ar el coneixement¡±. Per¨° si assumim que contestar no ¨¦s nom¨¦s solucionar ni sempre la resposta s¡¯ha de limitar a ser bin¨¤ria, aleshores entendrem que les inc¨°gnites tamb¨¦ ens permeten progressar tot descartant falsedats, aproximant intepretacions i aclarint conceptes. ?Qu¨¨ ens fa humans? fa precisament aix¨°.

Amb una claredat expositiva i un ritme narratiu extraordinaris, el catedr¨¤tic de la Universitat de Leicester i de la UOC construeix un text de divulgaci¨® mod¨¨lic, capa? d¡¯integrar ¨Cquan cal¡ª les refer¨¨ncies bibliogr¨¤fiques d¡¯especialista, els apunts biogr¨¤fics imprescindibles, les s¨ªntesis m¨ªnimes per seguir una pol¨¨mica o descobriment, i fins i tot els petits jocs de miralls amb el present i futur m¨¦s immediats. La prec¨¤ria salut de l¡¯assaig en catal¨¤ agraeix que, m¨¦s enll¨¤ del g¨¨nere proc¨¦s i de les traduccions de best-sellers, es facin apostes interessants, pr¨°pies i pertinents respecte del pensament contemporani. Veurem si el recent canvi accionarial a Arc¨¤dia, amb l¡¯entrada del bra? editorial de Mediapro, permetr¨¤ mantenir i incrementar aquesta l¨ªnia.

El graf¨°man Macip defensa la utilitat d¡¯un biohumanisme racionalista que cerca les bases biol¨°giques de la humanitat

Ja desde l¡¯inici, el llibre ha de superar els abismes heredats per un narcisisme que ens ha fet creure ser una esp¨¨cie elegida ¨Cqui sin¨® es definiria reiteradament com Homo sapiens sapiens?¡ª, per una segregaci¨® del coneixement en dos hemisferis suposadament incompatibles de lletres i ci¨¨ncies, i per una formaci¨® cient¨ªfica en general prec¨¤ria i assetjada per apriorismes, ideologies i religions. Per fer-hi front, Macip defensa la utilitat d¡¯un biohumanisme racionalista que cerca les bases biol¨°giques de la humanitat, que fa confian?a en el coneixement i en el m¨¨tode cient¨ªfic, que defuig els absoluts, i que creu possible la millora sense caure en el cientisme.

Aix¨ª, els humans ens definir¨ªem per la nostra consci¨¨ncia i intel¡¤lig¨¨ncia, per¨° aquestes no serien ¨²niques, ni suficients, ni f¨¤cilment explicables per la barreja d¡¯influ¨¨ncies gen¨¨tiques, culturals i ambientals. Aquesta mateixa barreja seria l¡¯explicaci¨® ¨²ltima del nostre ¨¨xit com a esp¨¨cie ¨C¡°no hi ha res m¨¦s antinatural que l¡¯¨¦sser hum¨¤ modern¡±¡ª. I ¨¦s que, malgrat la nostra fragilitat, hi ha trets singulars com la capacitat d¡¯empatia que explicarien tant la superviv¨¨ncia com la superaci¨® d¡¯amenaces externes com de limitacions pr¨°pies.

Precisament, el f¨ªsic Stephen Hawking assegurava en el seu llibre p¨°stum que nom¨¦s l¡¯empatia podia salvar-nos en darrera inst¨¤ncia del perill de col¡¤lapse fruit de l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica i l¡¯esgotament dels recursos. Macip s¡¯hi suma i hi afegeix la ci¨¨ncia, com a element imprescindible per lluitar contra la ignor¨¤ncia i afavorir solucions de progr¨¦s. Per¨°, al mateix temps, no s¡¯enganya respecte de la resili¨¨ncia de certes r¨¨mores del passat, d¡¯algunes noves amenaces pol¨ªtico-ideol¨°giques del present i dels efectes futurs de certes t¨¨cniques gen¨¨tiques i tecnol¨°giques si s¡¯orienten vers un transhumanisme de car¨¤cter arbitrari, eug¨¨nic, classista i sense escr¨²pols ¨¨tics. Una advert¨¨ncia que ¨¦s alhora una crida a una ci¨¨ncia oberta, democr¨¤tica i subjecte a objectius compartits... a objectius humans.