¡®Somni d¡¯un apotecari d¡¯estiu¡¯, de Guillem Viladot: L¡¯infinit com a experi¨¨ncia

A l¡¯estaci¨® de Barcelona, el tren preparat per sortir: un home entossudit vol viatjar amb un elefant despullat, malgrat que els reglaments ferroviaris ho impedeixen, perqu¨¨ no li agrada viatjar sol; una modista, cridada d¡¯urg¨¨ncia, diu que ¨¦s impossible confeccionar un vestit a l¡¯elefant; es forma una cua de passatgers disposats a regalar a l¡¯entossudit viatger una pu?a com a companya de viatge, substituint aix¨ª el paquiderm. I, per fi, ¡°la m¨¤quina del tren comen?a a treure fum¡± i posa direcci¨® cap al seu dest¨ª, Saragossa. I aix¨ª tamb¨¦ comen?a el somni de l¡¯apotecari d¡¯Agramunt, Antoni Sanuy i Benet, un home ¡°solter¡± i que ¡°voreja els setanta¡±, amb aquesta escena que, parafrasejant Joan Tod¨®, comparteix la ¡°desimboltura montypynthonesca¡± que posse?a en Boris Vian, escriptor on¨ªric com n¡¯hi ha pocs.

Tod¨® firma el pr¨°leg de Somni d¡¯un apotecari d¡¯estiu, la novel¡¤la de l¡¯escriptor, poeta, artista i tamb¨¦ apotecari d¡¯Agramunt Guillem Viladot. Fins ara in¨¨dita, l¡¯editorial Comanegra recupera aquesta obra precisament quan fa un segle del naixement de Viladot, un experimentador incessant, com diria Pau Minguet, comissari de l¡¯exposici¨® dedicada al creador que actualment es pot visitar als Espais Volart de la Fundaci¨® Vila Casas. Somni d¡¯un apotecari d¡¯estiu ens permet endinsar-nos en l¡¯imaginari viladoti¨¤, sobretot ens permet apropar-nos a la seva concepci¨® de l¡¯art i del llenguatge, a la seva manera d¡¯entendre la relaci¨® entre vida i art, entre pensament, cultura i experi¨¨ncia. ¡°La veritat som nos?altres complets. Els nostres sentits passen per la intel¡¤lig¨¨ncia: aix¨° ¨¦s la veritat¡±, li diu l¡¯apotecari a en Pau l¡¯apotecari, convertit en personatge del seu somni, en el qual exerceix tamb¨¦ de jutge d¡¯Agramunt i t¨¦ una filla, l¡¯Eug¨¨nia. ¡°La veritat nom¨¦s es veu a trav¨¦s de les paraules, i els mots s¨®n diversos i dif¨ªcils¡±, afegeix l¡¯apotecari. Pau l¡¯escolta amb atenci¨®, despr¨¦s d¡¯haver-li explicat qu¨¨ ha passat ¡ªuns bandolers han assaltat el tren, per aix¨° ell, que ha aconseguit escapar, ha arribat fins a Agramunt¡ª. La hist¨°ria que explica el jove i, sobretot, el seu di¨¤leg amb l¡¯apotecari permeten a Viladot reflexionar sobre l¡¯estatut de veritat i de realitat. Perqu¨¨, sembla dir-nos, no hi ha realitat fora del llenguatge. La frontera que separa el somni de la vig¨ªlia es desdibuixa: hi ha tanta veritat al somni com a la realitat o, m¨¦s ben dit, la veritat ¨¦s tan dubtosa al somni com a la realitat. Perqu¨¨, com deia Lacan, autor llegit per Viladot ¡ªho recorda Tod¨® a la introducci¨®, esmentant en concret Autobiografia de D¨¦u¡ª, despertem quan est¨¤ a punt d¡¯apar¨¨ixer el Real, el Real traum¨¤tic, per continuar somiant. I aix¨°, com assenyala Tod¨®, ¨¦s all¨° que Pau recorda a l¡¯apotecari: ¡°Pau revela en algun moment que sap que forma part d¡¯un somni. I aix¨° vol dir que no n¡¯acaba de formar part, que no pot ser tancat dins d¡¯ell. Perqu¨¨ ell ¨¦s el Real, la natura que l¡¯apotecari enyora¡±.

Davant la cultura i el saber il¡¤lustrat, trobem la natura, ¡°el llibre de la vida¡±, els sentits i, finalment, l¡¯experi¨¨ncia. Com recorda l¡¯Eug¨¨nia, en els sentits radica l¡¯experi¨¨ncia de la infinitud. I aix¨ª tornem a l¡¯inici, a l¡¯experimentaci¨® incessant de Viladot entesa com una recerca a trav¨¦s dels llenguatges d¡¯una experi¨¨ncia total, il¡¤limitada, una experi¨¨ncia que permeti pensar amb un apotecari d¡¯Agramunt dit Antoni Sanuy i Benet que somia amb un apotecari d¡¯Agramunt dit Antoni Sanuy i Benet que es converteix en una locomotora que es dirigeix cap a l¡¯infinit.