El S¨®nar i els convulsionaris

El terme ¡°convulsionaris¡± va originar-se al segle XVIII a partir d¡¯una paraula que la ci¨¨ncia m¨¨dica ja coneixia molt b¨¦, les convulsions. En principi va ser aplicat, de manera col¡¤lectiva, a persones que, colpides per un tr¨¤nsit misticoreligi¨®s, exhibien unes convulsions esgarrifoses, entre d¡¯altres manifestacions igualment espectaculars. A partir de 1731 van ser anomenats ¡°convulsionaris¡± els membres d¡¯un moviment, o secta, nascuda arran de la r¨¨plica dels jansenistes a la butlla Unigenitus, dictada el 1713 pel papa Climent XI. No ¨¦s estrany que els seguidors de Jansenius es revoltessin, perqu¨¨ a la dita butlla es deia d¡¯ells: ¡°Falsos, captius, lletjos, ofensius per a les o?des pietoses, perniciosos temeraris, perjudicials per a l¡¯Esgl¨¦sia i l¡¯Estat, sediciosos, impius, blasfems i amics de l¡¯heretgia...¡± Per aix¨° el moviment va posseir un vessant pol¨ªtic, lligat a la indignaci¨® del ¡°petit peuple¡± de Par¨ªs ¡ªseu de la part grossa d¡¯aquesta colla¡ª a causa de la persecuci¨® de monges i capellans de l¡¯orde. Els membres de l¡¯Obra de les convulsions, que ¨¦s com es feien dir, cantaven can?ons patri¨°tiques i violentes, com ara La Carmanyola, que situen aquest moviment, despr¨¦s de 1789, al costat dels revolucionaris m¨¦s conspicus: ¡°Antoinette va decidir / que caigu¨¦ssim sobre el cul; / pro va fracassar aquest intent, / i ara t¨¦ el coll gens content¡± ¡ªl¡¯hi va tallar Robespierre¡ª. Va ser, doncs, un moviment, o un orde, o una secta, enormement complex, en qu¨¨ es barrejava una certa simpatia per les reformes socials i pol¨ªtiques amb un sentiment religi¨®s portat fins a un extrem de frenes¨ª, disbauxes sexuals incloses.

En suma: almenys des dels ritus egipcis vinculats a Isis i Osiris Occident no ha parat de celebrar festes convulsion¨¤ries, amb m¨¦s o menys dosi de vi, amb m¨¦s o menys dosi de sexe, amb molta o poca dosi de sacrifici i de sang. Per¨° totes aquestes festes, inclosa, per exemple, la taurom¨¤quia antiga, posse?en una vinculaci¨® religiosa: eren festes sovint amb esbojarrament i excessos de tota mena, per¨° amb un contingut lligat a all¨° sobrenatural, com el desig de superviv¨¨ncia i vida eterna.

Ni l¡¯edat mitjana ni el Renaixement van ser estranys a aquesta mena de manifestacions, pr¨¤ctiques i misteris. Al costat dels savis i erudits humanistes, desenvolupaven una activitat ben diferent els mags, les bruixes i els alquimistes. I la cosa no es va acabar amb els convulsionaris parisencs: als seguidors de Jansen van succeir-los els creients en les forces mesm¨¨riques (aix¨° surt a Cos¨¬ fan tutte, tamb¨¦ de Mozart), i despr¨¦s tota mena d¡¯espiritismes i vegetarianismes, encara vius.

Direu: i del S¨°nar, qu¨¨? Pot dir-se aix¨°: els grans festivals de m¨²sica electr¨°nica i similars, com el Primavera Sound i el mateix S¨®nar, s¨®n reunions massives de persones generalment joves que, a difer¨¨ncia dels practicants de tot el que hem esmentat fins ara, frueixen en aquestes enormes assemblees ¡ªhi ha, doncs, una comunitat de germans, una gran fraternitat¡ª del soroll eixordador i dels ritmes i els sons ultragreus ¡ªque, de fet, es fiquen dins l¡¯est¨®mac¡ª, i deixen les persones fora de si mateixes. Com ja va passar a Gr¨¨cia i Roma, en aquests festes neo¨°rfiques quasi es perden els sentits, o es perden del tot, fren¨¨tics els participants com les Bacants i xopats d¡¯alcohol com els amics de Dion¨ªs. Cap novetat.

La gran difer¨¨ncia es troba que els grecs, els romans, els medievals, els renaixentistes i els convulsionaris dels segles XVIII i XIX es sotmetien a aquesta crispaci¨® en honor d¡¯una de?tat, o amb una convicci¨® religiosa. En el cas dels festivals d¡¯ara, tot podria quedar resumit en un esl¨°gan com aquest: ¡°Qui S¨®nar passa, any empeny.¡±