¡®La vila perduda¡¯, de Max Gross: Holo... qu¨¨?

Imaginem-nos com salivaria un antrop¨°leg que fos informat del descobriment d¡¯una comunitat tan a?llada de la resta del m¨®n que no s¡¯hauria assabentat dels principals esdeveniments hist¨°rics al seu voltant i hagu¨¦s quedat desconnectada de la modernitat al viure d¡¯esquenes als aven?os tecnol¨°gics. I no parlem d¡¯una tribu perduda a l¡¯Amazones, sin¨® d¡¯un poblet jueu al cor de Pol¨°nia, ubicaci¨® geogr¨¤fica que de manera immediata introdueix en l¡¯equaci¨® un assumpte tan delicat com l¡¯Holocaust. Davant d¡¯aquest punt de partida ben suggeridor/sidral important, Max Gross (Nova York, 1978) podria haver pres molts camins amb la seva opera prima, des del fant¨¤stic, per justificar el buit i la par¨¤lisi inherent a la localitat, fins al drama reflexiu agafant-se a la possibilitat d¡¯analitzar els efectes psicol¨°gics derivats d¡¯haver esquivat una massacre (el concepte ¡°sort de Kokura¡± elevat a l¡¯en¨¨sima pot¨¨ncia). La vila perduda, en canvi, opta per un equilibri entre humor i den¨²ncia, s¨¤tira i retrat amarg de les mis¨¨ries humanes. Aquesta seria la br¨²ixola que faria servir l¡¯autor per orientar-se pel desafiament en termes de to i moral que plantejava una hist¨°ria delicada.

Per¨° quan pensem en el Max Gross narrador hi ha un encert probablement encara m¨¦s gran: haver tingut present en tot moment la necessitat d¡¯arrossegar el lector a partir d¡¯una combinaci¨® de trames, personatges i estructura que aconsegueix que m¨¦s de 500 p¨¤gines es facin curtes. Com se¡¯n surt? Barrejant aventures, disputes, amor, bildungsroman, intriga, costumisme, erotisme i molts altres ingredients gen¨¨rics.

La vila perduda obre amb un matrimoni infeli?, el de la Pesha amb l¡¯Ishmael: incompatibilitat de car¨¤cters i plats pel cap, reconciliaci¨® impossible malgrat els consells del rab¨ª, tot tristament normal fins que els dos desapareixen de Kreskol. Com manen els codis de la faula (i la pel¡¤l¨ªcula The Village de M. Night Shyamalan), el bosc ¨¦s un lloc vetat, font de perills tan ambigus com terribles. S¡¯han atrevit a entrar-hi? Junts? Per separat? Un ha mort l¡¯altre i ha fugit? El cas els supera, cal informar les autoritats policials de la ciutat. Doncs res, enviarem cap all¨¤ el malaguanyat jove Yankel Lewinkopf, aprofitant que una caravana de gitanos est¨¤ de visita i l¡¯hi pot acompanyar.

En una jugada desconcertant que diu molt del talent de Gross per captivar-nos, el misteri del matrimoni trigar¨¤ unes 400 planes a resoldre¡¯s, ja que la funci¨® passa a mans d¡¯en Yankel i el seu viacrucis per fer-se entendre i sobreviure en un entorn hostil. Passa a les seves mans, d¡¯acord, encara que tamb¨¦ hi haur¨¤ salts enrere en el temps, canvis d¡¯escenari geogr¨¤fics i proliferaci¨® de secundaris. A aquells que pensin que potser ens trobem en una mena d¡¯episodi allargat de La dimensi¨® desconeguda amb gui¨® de Isaac Bashevis Singer, ja els hem advertit que la fantasia no ens visita; potser, nom¨¦s potser, hi treu el cap en l¡¯¨²ltim moment i d¡¯una manera subtil, sense cap efecte especial. Per tant, la inc¨°gnita dels motius del blindatge gaireb¨¦ sobrenatural de la vila no queden mai resolts (i ja van dos interrogants enormes). A l¡¯escriptor no li interessen tant els motius de la seva invisibilitat com les conseq¨¹¨¨ncies de la seva visibilitat: lluites fraternals, resurrecci¨® de l¡¯antisemitisme, odi al diferent i el triomf generalitzat de l¡¯estupidesa i la barb¨¤rie. Sort que, contra aquests mals end¨¨mics, sembla dir-nos Max Gross, sempre hi seran l¡¯amor, l¡¯humor, la perseveran?a i les novel¡¤les que juguen amb unes expectatives i et donen molt m¨¦s a canvi d¡¯incomplir-les.